“Una llei a mida”. Així és com el periodista del Punt, Carlos Martínez, titula l’article que va escriure per a la secció de política del mateix diari el passat divendres 25 de setembre. L’article parla de la possible reforma de la llei electoral catalana i està basat en l’estudi que vaig publicar a la revista Eines, que edita la Fundació Irla, el passat mes de juliol.
L’article és bastant fidel a la base de l’estudi, un estudi consistent en estudiar 8 propostes diferents de reforma de la llei que han anat apareixent al nostre país els darrers anys. Basant-se en el que marca l’Estatut de Catalunya (representació proporcional i representació adequada de totes les zones del territori), l’estudi simula l’efecte de les diverses propostes aplicades als resultats de les 3 darreres conteses electorals, i acaba arribant a la conclusió que les 2 propostes que compleixen l’estatut (amb molta diferència respecte les altres) són les proposades per la Comissió d’Experts que va reunir la Conselleria de Governació el 2007 i la que proposen els Ciutadans pel Canvi aquest darrer 2008. Les dues propostes tenen com a nexe d’unió entre elles i de diferencia respecte les altres, la utilització de les 7 vegueries com a circumscripcions electorals.
La reforma de la llei electoral és i serà un tema molt conflictiu, ja que els guanys i les pèrdues de cada partit pesaran molt a l’hora d’intentar arribar a un consens suficient (que ha de ser de 2/3 parts del Parlament de Catalunya). Però independentment dels resultats i de l’afiliació política o ideològica que pugui tenir cadascú, els resultats de l’estudi són demolidors.
Inici de la part política del post [De fet, estic molt content que sigui una conselleria dirigida per Esquerra la que intenti tirar endavant aquest projecte, ja que com es pot comprovar a l’estudi, seria un dels partits més perjudicats, fos quina fos la reforma que s’aprovés, fet que demostra què en temes de país que són necessaris (llegeixis els diferents pactes nacionals aprovats els darrers anys), Esquerra anteposa les necessitats del país a les del partit] fi de la part política del post.
Ara per ara, l’estudi es pot llegir a la revista Eines nº 9 estiu 2009 (de la pàgina 11 a la 27), o un petit resum a l’article del PUNT, que com que no he trobat penjat a Internet, he escanejat en una imatge. De fet, l’estudi de la revista Eines és sols l'extracció d'una part petita (la part més pràctica) d’un estudi molt més ampli que aquests dies estic autoeditant-me, pensat per ser penjat a Internet per a qui li pugui servir. Temps al temps.
Entrades
