Fa molt temps que no escrivia al bloc. Segurament no tenia gaire res a dir. Les coses que tinc a dir aquest darrers dies me les guardo per altres ocasions. Aquesta setmana han passat moltes coses de les que podria fer-ne mil i un posts. El consell de ciutat, la inauguració de les delegacions per part dels consellers d’Esquerra, el finançament, etc, etc...
Però aquest migdia, entrant a una de les webs que consulto per informar-me, la franja vermella que il·lumina les notícies d’última hora ha aparegut a l’instant. Ja fa 5 dies que l’incendi dels Ports crema, fa 5 dies que el maleït foc va matar 4 bombers i en va deixar 2 de molt greument ferits. I avui en Pau s’ha mort. En Pau serà per les xifres el cinquè bomber mort pel foc dels Ports, per sort per molts altres serà, com la resta de bombers del país, una gran persona que va dedicar la seva curta vida a salvar a les persones i a la terra que s'estimava d'una de les pitjors plagues que pot suportar una terra, el foc.
Per molts altres, com el meu cas, en Pau sempre serà aquell nano que corria per l’institut amb un somriure permanent instal·lat a la boca, que no s'estava mai quiet, apunt per a tot! Per mi serà sempre serà en Costa, el germà petit d'en Xevi.
(Foto extreta del 9nou.cat)
Entrades
Fa dies que no em trec aquest somriure de'n Pau del cap.
El recordo de l'escola del Roser tal i com l'has descrit.. un cul inquiet, una mica dimoni, però sempre amb aquell somriure encomanadís.