tot és gran, sigui bó o sigui dolent

Sant Petersburg és d'aquelles ciutats on tot està fet en gran perspectiva. Els carrers són grans i llargs, les voreres molt amples, els edificis enormes, els palaus majestuosos i les catedrals infinites.
No en va, fins a principis del segle XX fou la capital de l'imperi rus, i lloc de residencia de tots els emperadors i tsars, amb les seves respectives corts i exèrcits. No fou fins la revolució russa de 1918 que Lenin traslladà a Moscou la capitalitat russa.
L'hermitage (res a envejar al Prado o al Louvre), la catedral de Sant Isaac, la de la sang, la de Sant Nicolau o la de Kazàn. El camp de Mart, la plaça del palau d'hivern, el carrer Nevski Prospekt, els ponts, l'almirantall...
Cada edifici té la seva historia, la seva arquitectura, la seva burocràcia, com si els anys no passessin. Els turistes omplim carrers i museus en busca de noves sensacions i noves fotos.
Mentrestant, l'exèrcit rus de Putin i Medvedev ha decidit atacar Geòrgia per deixar-los clar que els forts i els que manen són ells, i que Ossètia del Sud és i serà territori rus. Malgrat que aquest fet comporti milers de refugiats, i centenars de morts ocasionats pels bombarders russos. Rússia torna a demostrar les seves grandeses militars i les seves pobreses i mancances democràtiques.

1 any de bloc

Vaig començar l'aventura dels blocs, tot anant de vacances. Avui, 8 del 8 del 8, el bloc compleix 1 any i torno a estar de vacances. Entremig 365 llargs dies on ha passat de tot i més. Més de 14.000 visites i 157 posts com aquest.
He parlat i descrit la gestació i el naixement de l'osonosfera, de la meva entrada a l'executiva d'Esquerra Vic, d'algun viatge pels Balcans, Stockholm o Brussel·les. Una mica de blocs i catosfera, de castells i sagals, i dues campanyes electorals seguides : la de Madrid i la d'Esquerra. Entremig, personatges com Mandela, Gandhi, Al Gore o Xirinacs, i nous ginys com Facebook, Flickr o Twitter.
Vaig inaugurar el bloc a punt de sortir cap a Sarajevo i avui en celebro l'aniversari des de San Petersburg, a Rússia.
La intenció, és de continuar. El temps dirà fins quan, i les ganes i el temps lliure en determinaran la periodicitat. De fet, d'això es tracta no?

en transit

Desprès de 8 hores d'autobús, arribem a Sant Petersburg. El viatge en bus permet veure la perifèria de les dues capitals, que com us podeu imaginar estan formades per desenes i desenes d'edificis grisos, d'uns 12 a 16 pisos d'alçada, típicament soviètics, tant per la forma com per l'antiguitat i la descomposició que pateixen. Entremig de les 2 capitals, el pont de Narva, que separa els 2 estats i les 2 duanes (més d'una hora d'espera per a ensenyar un visat obligatori d'entrada a Rússia).
Demà començarem la visita a la ciutat més gran del nord de Rússia. Molt per veure i per caminar!

Tallinn, 3er dia

Un cop apareix el sol, Tallinn es transforma. Els turistes omplen el barri vell i és moment de sortir muralles enfora. Una llarga caminada resseguint el mar bàltic ens portarà al monument en memòria de les tropes caigudes el 1944 en la defensa d'Estònia durant la 2a guerra mundial, un parc amb molts recordatoris i un monument als caiguts en forma de dues mans gegants. Tornant, anem a parar a un teatre a l'aire lliure on es celebra cada 4 anys un immens festival de cant coral. Explica la història, que el 1987, encara sota el règim soviètic, 10.000 persones assistents a la cantata varen començar a cantar cants patriòtics prohibits pel règim, en senyal de demandes de llibertat. Aquest fet es considera l'inici de les hostilitats no violentes que, unides a una situació política conjuntural molt favorable (com la caiguda del teló d'acer) desembocaren el 1991 en la restitució de la independència d'Estònia, Letònia i Lituània.
Per cert l'ús d'Internet és molt alt a Tallinn. Els bars estan plens de jovent portàtils en ma, connectats a les wifis lliures (7 portàtils en un bar petit d'unes galeries).
I fins aquí Tallinn, demà ens espera un viatge força llarg en autobús fins a la mare Rússia. Esperem no tenir problemes amb els visats i arribar al vespre a Sant Petersburg. Trobarem wifis lliures a l'Ermitage?

una mica d'historia d'Estonia ...

Plou i no para de ploure. O sigui, que és dia d'anar de museus. El més impactant, el 'museu de l'ocupació i la lluita per la llibertat'. Un museu per entendre els últims 90 anys de la historia d'Estònia. Una historia combulsa, doncs primer eren part de l'imperi rus dels tsars. Amb la revolució russa de Lenin, Estònia aconsegueix el 1918, separar-se i esdevenir independent. Amb l'arribada de l'stalinisme i el naixement del nazisme, Estònia va a parar a mans dels russos (molt més nombrosos que els estonians) a partir d'un pacte secret de no agressió entre les mans dretes dels 2 dictadors, Molotov (sí, sí els dels còctels) i Rabentropp. La crescuda de Hitler i la guerra posterior amb Rússia, fan que cap al 1940 els nazis entrin a Tallinn i l'ocupin. La posterior caiguda de Hitler, provocarà altre cop la tornada de l'exèrcit roig i la deportació de centenars de milers de nadius direcció als gulags de Siberia, una mort assegurada.
Els posteriors 40 anys de regim soviètic marcarè els estonians, fins que amb la caiguda del mur de Berlin i el comunisme, Estònia aprofitarà per separar-se definitivament de l'imperi rus, i esdevenir un estat europeu independent. Fins aquí una mica d'historia d'Estònia.

arribada a Tallinn

Sortir un diumenge 3 d’agost de l’aeroport del Prat podria semblar un suïcidi. No ho ha estat en aquesta ocasió. Diuen que per culpa de la crisi econòmica. El cert és que el vol primer fins a Riga (capital de Letonia) i el segon vol fins a Tallin, no han revestit cap tipus de problemes, i les maletes a diferència de l’any passat han arribat totes a l’hora. Arribem a Tallin ja al capvespre, hores després de que en marxin uns quants centenars de catalans en el que ha estat el cap de setmana de la cultura popular i tradicional catalana a Tallin. Un festival, organitzat per Adifolk, que cada primer cap de setmana d’agost visita una capital europea per tal de difondre la cultura catalana. Un gran festival en el que jo i uns quants castellers osonencs vàrem participar en les edicions de 2000 i 2001 ajudant als companys dels Marrecs de Salt, tot visitant les ciutats de l’Alguer i Copenhaguen.

A Tallinn plou i fa fred, però el centre antic s'ha de visitar. Si no fos pels xinesos provinents dels grans creuers que paren al port de Tallinn, ningú diria que estem en una capital europea. Carrers d'estil nòrdic amb un centre antic preciós. Passejant per un d'aquests carrerons de la part alta, ens trobem en Jordi Bansells, activista vigatà, que ha estat acompanyant els bastoners de Malla a la trobada cultural.
Els campanars alts de les esglésies es succeeixen en el paisatge. També son típiques les botigues d'antiguitats, tot i que alguna mostri sense cap mena de pudor tota mena de material nazi, des de fotos i despertadors del fuhrer fins a cascs de guerra de les SS.

de ruta pel Bàltic

Aquest any, canvio els Balcans pel Bàltic. Demà, si tot va bé, iniciem una ruta per 3 ciutats de 3 països molt diferents, però entrellaçades entre elles per pocs centenars de kilòmetres. Tallin, San Petersburg i Hèlsinki, o el que és el mateix, Estònia, Rússia i Finlàndia.


3 ciutats per descobrir i un paisatge per gaudir. Si el temps (el lliure és clar) i la tecnologia ho permeten, intentaré fer-vos 4 pinzellades en directe.

a propòsit de Facebook

La xarxa social Facebook, ha estat noticia aquesta darrera setmana per arribar als 125 milions d'usuaris i convertir-se en la xarxa social més gran del món, superant a MySpace.

Facebook, és una eina creada a la universitat de Harvard el 2004 per afavorir la relació entre estudiants. Després de harvard l'eina arribà al MIT de Boston, fins que degut al seu èxit entre els estudiants i professors, el setembre de 2006 s’obrí a tothom que tingués un email.

Actualment Facebook està entre els 5 webs més visitats del planeta i integra perfectament altres aplicacions 2.0 com twitter, flickr, youtube, wikipedia, RSS...

Es fa difícil explicar què és o per a què serveix Facebook. Potser la millor manera és veure-ho a través d'exemples. Fa gairebé 1 mes, Barack Obama aconseguí arribar a una xifra rècord, aconseguir tenir 1 milió d'amics a la xarxa social. Tota una eina comunicativa molt poderosa si som capaços d'imaginar els missatges que es poden fer arribar a 1 milió d'amics en un sol instant, i als corresponents amics de cadascún d'aquest milió de persones, que s'hi apunten voluntàriament, i se suposa, amb afany de fer córrer la idea del missatge d'Obama. A Colòmbia, una 'causa' oberta per un noi amb un text contra les FARC, aconeguí en pocs dies tenir 150.000 inscrits a la causa, fet que desembocà en la convocatòria d'una manifestació multitudinària contra les FARC.
Com a tot arreu, la suplantació de personalitat és fàcil a Facebook. El cas més conegut i recent és la d'algú que es va fer passar pel Lehendakari Ibarretxe.

A Catalunya, fa uns mesos sorgí el grup 'Facebook en català' que compta actualment amb més de 10.000 inscrits, i que després d'una campanya de sensibilització i gràcies a l'obertura del codi de Facebook per traduïr-lo a altres llengües, aconseguí reunir a més de mil usuaris que contribuiren a la traducció en un temps rècord, de les més de 17.000 paraules i frases que utilitza Facebook.
El temps dirà per a què ha servit Facebook. El temps, i els usuaris ...

Karadzic

Divendres celebrava que un personatge com Nelson Mandela, que es passà 27 anys retingut a la presó, arribés als 90 anys després d’una llarga lluita per la reconciliació del seu poble. I avui toca celebrar que un altre personatge de la història del segle XX, possiblement es passarà la resta de la seva vida a la presó. Ahir, les autoritats serbies van detenir el criminal de guerra més buscat, Radovan Karadzic. Karadzic, processat per genocidi pel tribunal de la Haia, fou autoproclamat president serbobosni durant la guerra, considerat l’ideòleg de la matança de Srebrenica (8.000 musulmans morts) o del setge de Sarajevo (43 mesos i 12.000 morts) que li va valer el conegut sobrenom “d’El carnicer de Sarajevo”. 13 anys de recerca i captura que han desembocat finalment en el seu arrest a la capital de Sèrbia, Belgrad. Durant anys, tots els pobles que conviuen a la zona balcànica, havien denunciat la poca convicció amb que el govern serbi intentava trobar i arrestar els criminals de guerra. El fet que la Unió Europea posés l’arrest de Karadzic com a condició per l’entrada de Sèrbia a la comunitat europea, deu haver tingut alguna influència. Independentment d’aquest fet ‘interessat’ i de que encara estigui en cerca i captura Ratko Mladic, l'executor dels deliris de Karadzic, sí és cert que aquest acte hauria d'ajudar a incrementar i normalitzar les relacions de confiança i de reconciliació entre les diferents comunitats balcàniques.

Felicitats Madiba !

Avui fa 90 anys el Madiba, el presoner nº 46664 durant 27 anys, Nelson Mandela.
És la figura més coneguda de la lluita contra l'apartheid sud-africà ... la seva història és llarga, plena d'esdeveniments (tot i passar 27 anys a la presó), i sobretot molt interessant per als que estudiem i volem conèixer a fons les vies de resolució de conflictes i de reconciliació entre membres d'una mateixa societat. La pacífica transició a la democràcia feta als anys 90 a Sud-Àfrica, és un exemple d'estudi per a tothom. Mandela ho va escriure el 1994 a "el llarg camí cap a la llibertat", unes 1.000 pàgines de memòries en primera persona, altament recomanables per a qualsevol persona a qui li agradi conèixer mínimament la història de la humanitat. (Mandela també és al Facebook!)