tot és gran, sigui bó o sigui dolent

Sant Petersburg és d'aquelles ciutats on tot està fet en gran perspectiva. Els carrers són grans i llargs, les voreres molt amples, els edificis enormes, els palaus majestuosos i les catedrals infinites.
No en va, fins a principis del segle XX fou la capital de l'imperi rus, i lloc de residencia de tots els emperadors i tsars, amb les seves respectives corts i exèrcits. No fou fins la revolució russa de 1918 que Lenin traslladà a Moscou la capitalitat russa.
L'hermitage (res a envejar al Prado o al Louvre), la catedral de Sant Isaac, la de la sang, la de Sant Nicolau o la de Kazàn. El camp de Mart, la plaça del palau d'hivern, el carrer Nevski Prospekt, els ponts, l'almirantall...
Cada edifici té la seva historia, la seva arquitectura, la seva burocràcia, com si els anys no passessin. Els turistes omplim carrers i museus en busca de noves sensacions i noves fotos.
Mentrestant, l'exèrcit rus de Putin i Medvedev ha decidit atacar Geòrgia per deixar-los clar que els forts i els que manen són ells, i que Ossètia del Sud és i serà territori rus. Malgrat que aquest fet comporti milers de refugiats, i centenars de morts ocasionats pels bombarders russos. Rússia torna a demostrar les seves grandeses militars i les seves pobreses i mancances democràtiques.