a propòsit de Facebook

La xarxa social Facebook, ha estat noticia aquesta darrera setmana per arribar als 125 milions d'usuaris i convertir-se en la xarxa social més gran del món, superant a MySpace.

Facebook, és una eina creada a la universitat de Harvard el 2004 per afavorir la relació entre estudiants. Després de harvard l'eina arribà al MIT de Boston, fins que degut al seu èxit entre els estudiants i professors, el setembre de 2006 s’obrí a tothom que tingués un email.

Actualment Facebook està entre els 5 webs més visitats del planeta i integra perfectament altres aplicacions 2.0 com twitter, flickr, youtube, wikipedia, RSS...

Es fa difícil explicar què és o per a què serveix Facebook. Potser la millor manera és veure-ho a través d'exemples. Fa gairebé 1 mes, Barack Obama aconseguí arribar a una xifra rècord, aconseguir tenir 1 milió d'amics a la xarxa social. Tota una eina comunicativa molt poderosa si som capaços d'imaginar els missatges que es poden fer arribar a 1 milió d'amics en un sol instant, i als corresponents amics de cadascún d'aquest milió de persones, que s'hi apunten voluntàriament, i se suposa, amb afany de fer córrer la idea del missatge d'Obama. A Colòmbia, una 'causa' oberta per un noi amb un text contra les FARC, aconeguí en pocs dies tenir 150.000 inscrits a la causa, fet que desembocà en la convocatòria d'una manifestació multitudinària contra les FARC.
Com a tot arreu, la suplantació de personalitat és fàcil a Facebook. El cas més conegut i recent és la d'algú que es va fer passar pel Lehendakari Ibarretxe.

A Catalunya, fa uns mesos sorgí el grup 'Facebook en català' que compta actualment amb més de 10.000 inscrits, i que després d'una campanya de sensibilització i gràcies a l'obertura del codi de Facebook per traduïr-lo a altres llengües, aconseguí reunir a més de mil usuaris que contribuiren a la traducció en un temps rècord, de les més de 17.000 paraules i frases que utilitza Facebook.
El temps dirà per a què ha servit Facebook. El temps, i els usuaris ...

Karadzic

Divendres celebrava que un personatge com Nelson Mandela, que es passà 27 anys retingut a la presó, arribés als 90 anys després d’una llarga lluita per la reconciliació del seu poble. I avui toca celebrar que un altre personatge de la història del segle XX, possiblement es passarà la resta de la seva vida a la presó. Ahir, les autoritats serbies van detenir el criminal de guerra més buscat, Radovan Karadzic. Karadzic, processat per genocidi pel tribunal de la Haia, fou autoproclamat president serbobosni durant la guerra, considerat l’ideòleg de la matança de Srebrenica (8.000 musulmans morts) o del setge de Sarajevo (43 mesos i 12.000 morts) que li va valer el conegut sobrenom “d’El carnicer de Sarajevo”. 13 anys de recerca i captura que han desembocat finalment en el seu arrest a la capital de Sèrbia, Belgrad. Durant anys, tots els pobles que conviuen a la zona balcànica, havien denunciat la poca convicció amb que el govern serbi intentava trobar i arrestar els criminals de guerra. El fet que la Unió Europea posés l’arrest de Karadzic com a condició per l’entrada de Sèrbia a la comunitat europea, deu haver tingut alguna influència. Independentment d’aquest fet ‘interessat’ i de que encara estigui en cerca i captura Ratko Mladic, l'executor dels deliris de Karadzic, sí és cert que aquest acte hauria d'ajudar a incrementar i normalitzar les relacions de confiança i de reconciliació entre les diferents comunitats balcàniques.

Felicitats Madiba !

Avui fa 90 anys el Madiba, el presoner nº 46664 durant 27 anys, Nelson Mandela.
És la figura més coneguda de la lluita contra l'apartheid sud-africà ... la seva història és llarga, plena d'esdeveniments (tot i passar 27 anys a la presó), i sobretot molt interessant per als que estudiem i volem conèixer a fons les vies de resolució de conflictes i de reconciliació entre membres d'una mateixa societat. La pacífica transició a la democràcia feta als anys 90 a Sud-Àfrica, és un exemple d'estudi per a tothom. Mandela ho va escriure el 1994 a "el llarg camí cap a la llibertat", unes 1.000 pàgines de memòries en primera persona, altament recomanables per a qualsevol persona a qui li agradi conèixer mínimament la història de la humanitat. (Mandela també és al Facebook!)

Balances fiscals ... tot continua igual ...

Ahir, el govern espanyol, de la mà del secretari d'estat d'hisenda, va donar les esperades dades del dèficit fiscal. les dades, tot i ser a la baixa respecte a les calculades pel grup d'experts de la Generalitat o de les que en el seu dia va calcular la Fundació Irla, reafirmen el que Esquerra fa més de 15 anys porta denunciant davant la ciutadania. Catalunya, i els restants territoris que formen part dels Països Catalans, pateixen un espoli fiscal únic a Europa.

Podeu veure un resum de les dades en aquest document. I les declaracions del conseller Huguet aquí.

Ara bé, malgrat les múltiples declaracions que es puguin arribar a fer, tot sembla indicar que res canviarà a partir d’ara. Zapatero ha complert, amb retard, amb el seu compromís de publicar les balances fiscals. Això no vol dir que el govern espanyol faci res per a arreglar-ho. De fet, no cal esmerçar gaire temps en escriure el que pot passar, sols cal llegir el que diu la última pàgina del document del govern espanyol, en referència a les conclusions de les dades que ofereix. Realment tota una declaració d’interessos :

"Las CCAA con mayor renta per cápita son las que tienen déficit fiscal y aquellas con menor renta per cápita aportan menos"

"Las cuatro CCAA con régimen general que tienen mayor renta per cápita son las que más contribuyen (llegeixis illes balears, Catalunya, País Valencià i Madrid)"

"Las CCAA con menor renta per cápita coinciden con las que obtienen superávit fiscal"

"Es lo que cabe esperar de un sistema fiscal progresivo y de una correcta redistribución de la renta a través del gasto público"

"El Sector Público Estatal contribuye decisivamente a una distribución de la renta personal y territorial más equitativa"

I el Remei creix ...

Si es fa amb il·lusió, les coses solen funcionar. Si a la il·lusió li afegeixes l’empenta, les ganes i la capacitat de treball, l’èxit i els resultats solen arribar tard o d’hora. És la sensació que em produeix la nova junta de l’associació de veïns del remei (amb pàgina web). Una junta encapçalada per en Santi Collell, amb unes ganes enormes de transformar el barri, de dignificar-lo i així poder esborrar els maleïts tòpics sobre el barri que tots hem pogut sentir un dia o altre.

No serà fàcil, per una banda la intoxicació i la instrumentalització d'un sector amb interessos polítics 'dubtosos' (ho podem viure actualment amb el tema del pàrquing de la Rambla Tarradellas). De l’altra banda, la ignorància amb la que opinadors, articulistes o altres opinen sovint sobre el barri sense ni tant sols conèixer la seva pròpia idiosincràsia (ho hem viscut amb el tema del mercat dels diumenges ... un mercat amb èxit, per cert...). Però l'empenta de la nova associació de veïns, ho pot superar tot. Ànims !!

Des de la secció local, apostem pels barris. Ho fem mitjançant els regidors que formen part de l’equip de govern i ho fem des de la secció local. I ho continuarem fent.

El País s'enfonsa

Quan el periodisme i els mitjans de comunicació esdevenen una simple eina de confrontació i de demagògia, apareixen portades i notícies tant denigrants i miserables com la de dissabte passat.
Em sumo a Josep Mª Bruguera, en Jordi Roca i tants d'altres, i malgrat 'El País' no ha estat mai sant de la meva devoció, ara encara ho serà menys.
Ja n'estic fart de la manipulació periodística de determinats grups de comunicació, que en nom del progressisme els uns, i del conservadorisme els altres, sols fan que intoxicar i pervertir les relacions de convivència de la de la nostra societat.

(Per cert, a l'imbècil que se li va ocórrer posar la foto dels immigrants morts sota el titular, es va cobrir de glòria i es devia guanyar el sou de tot un any...)

Avui és Festa Major !!

Avui és Sant Miquel dels Sants, patró de Vic. Avui és Festa Major !

una setmana llarga

No escriure en tota la setmana, fa que quan arriba el diumenge i tens una estona de descans, puguis fer un resum de la setmana. Una setmana que per alguns ha estat molt curta, però que per als que no hem vist passar ni el pont ni el dia de festa, se’ns ha acabat fent molt llarga.

Puc destacar varies coses de la setmana, primer que dijous es va votar l’aprovació per part de l’estat espanyol del Tractat Europeu de Lisboa. El mateix que fa dues setmanes que Irlanda, en referèndum va rebutjar. Esquerra, al costat del Bloque Galego i del diputat d'IU hi va votar en contra. Recordo que fa 15 dies arran del posicionament irlandès, molta gent va felicitar-los i a l’Osonosfera es van escriure molts posts... per això em sobta la posició d’abstenció que IC va fer a Madrid aquest dijous, això i la manca de comentaris sobre aquesta posició. A les verdes i a les madures.

Divendres el lehendakari va presentar i aprovar la llei que hauria de permetre el proper 25 d’Octubre realitzar un referèndum per preguntar als bascs la seva opinió sobre el conflicte. Sha escrit i s’escriurà molt sobre el tema. Jo sols deixo un fragment de l’entrevista a Gerry Adams que el diari AVUI publica avui mateix. Amb les 5 primers línies n’hi ha prou per entendre’l.

Divendres es celebrà el 20é aniversari de la creació del Consell Comarcal d’Osona. A banda de constatar que es continua caient en l’error de fer actes sols per als implicats i no per als ciutadans que en certa mesura ‘pateixen’ o ‘celebren’ el consell comarcal o altes institucions formades majoritàriament per polítics triats pel poble, celebro el parlament i la valentia del conseller Ausàs, capaç de raspallar el consell comarcal i alhora anunciar que s’està acabant el xollo, i que aquests passaran a ser una eina més de gestió i no de controvèrsia i disputes polítiques com fins ara.

Al vespre, vaig assistir al Concert benèfic a favor de l’adfo, a la plaça de la catedral. Un gran concert per una gran causa. Sens dubte el millor acte de la setmana a la comarca. I una ocasió immillorable per fer un remember tot recordant parking, duble bubble i en Pep Sala

Per cert, la Federació de Girona de CDC ha aprovat amb un suport massiu, una esmena que defensa trencar amb UDC. No em puc arribar ni a imaginar que hagués passat si a una regional d’Esquerra, algun sector crític hagués proposat el trencament i la sortida del sector d’Esquerra si no guanyaven les eleccions. L’Avui hi ha dedicat 5 línies, demà en Bassas 2 minuts. I després ens queixem...

I avui, s’ha inaugurat el mercat dels diumenges al Remei. Ple a vessar, amb un sol matador, però una cordialitat envejable i molts, molts somriures. I jo, amb la voluntat de llegir el que dirà tothom a partir de demà. Puc entendre que es critiqui abans de saber com anirà la cosa, però també puc entendre que es canviï d’opinió, o no...

I acabo, per que encara no som al vespre, i així no haig de parlar de futbol, per si de cas.... Però com va dir el meu idol d’infància, Gary Lineker, "El futbol és un joc d'onze contra onze en el qual sempre guanya Alemanya".

(Foto extreta del CD dels 20 anys del Consell, de l'arxiu del 9 Nou)

Un graó menys

Avui és un d'aquells dies que esperes que arribi, que em semblava que no arribaria mai però que finalment l'esforç i la tenacitat m'hi ha deixat arribar i gaudir del moment. Avui 3 anys després de començar el Màster, he entregat el projecte de recerca i per tant he finalitzat el Màster en Anàlisi Política. El projecte l'he versat sobre el sistema electoral català i he comptat amb el guiatge d'un altre blocaire osonenc, en Josep Mª Reniu. Ara, sols hem queda un últim graó per acabar de pujar l'escala que fa 3 anys em vaig marcar. Dilluns començaré amb el projecte final del Master Internacional en Resolució de Conflictes. Últim graó, el 30 de setembre. Objectiu a la vista.

Congrés Nacional d'Esquerra (III) - El vespre

El vespre encara ens ha de mostrar la sorpresa final del congrés, en Xavier Vendrell no passa el tall de les votacions a l'executiva i ha de ser substituït pel lleidatà Carmel Módol. En Xavier és un home que com tants altres líders desperta passions i odis per igual. Però això no justifica un comportament tant vergonyós com aplaudir quan s'anuncia la seva revocació (un sentiment de vergonya que també vaig sentir al matí amb la xiulada a polítics d'altres partits). En Xavier és així per que diu el que pensa, fa el que pensa, pren decisions malgrat no agradin a tothom (espero que els nous líders ho continuïn fent) i treballa 24 hores al servei del partit. En Xavier ha viscut i viu pel partit, l'ha fet gran i l'ha sanejat econòmicament. En Xavier mai ha tingut un no per ningú quan s'ha necessitat la seva atenció, i per aquest motiu m'entristeix llegir a gent que s'alegra de la seva desaparició de la primera línia política, sobretot quan aquesta gent no ha mogut mai ni un sol dit per a que aquest partit avanci. Si aquest país i aquest partit tinguessin 1000 Xaviers Vendrells, potser faria molt de temps que seriem independents, mentrestant em resignaré a seguir aguantant els que sols critiquen però encara es hora que donin la cara per ningú d'aquest partit.
Gràcies Xavier per tot el que has fet i per tot el que faràs per aquest partit.

Nota : la pàgina web de la Gent d'Esquerra ha desaparegut tal i com vàrem anunciar, també la causa al facebook. De partit sols n'hi ha un i és Esquerra Republicana de Catalunya. Donat que cap sector crític s'ha constituït legalment com a corrent del partit, seguiran l'exemple la resta de sectors del partit o continuaran difonent una imatge diferent del partit? Ho seguiré.
(Fotografia cedida pel 9Nou)