Canvi de cicle (2a part)

Divendres passat es va acabar un cicle, però de fet sols era una part del cicle. Els canvis mai van sols. I fa de bon fer poder ajuntar-los tots i liquidar-los en una sola setmana. Divendres no sols vaig deixar la direcció del partit, vaig deixar el meu lloc de feina dels darrers 4 anys. Temporalment, això sí. Però d’aquella temporalitat en que saps exactament quan marxes però no saps quan en tornaràs. De fet, però, ni tant sols he canviat d’empresa, cosa que fa que el canvi tampoc sigui tant traumàtic.

A partir d’avui, si em voleu trobar, haureu d’agafar l’Eix Transversal i buscar-me per la ciutat de Girona, concretament a l’Alberg Cerverí de Girona, al carrer ciutadans, al bell mig de la vila i a tocar de la Plaça del Vi. Comença un nou repte professional i s'obre un nou ventall d'oportunitats, com per exemple donar més vida a aquest bloc, ara que no tinc responsabilitats polítiques.

Canvi de cicle (1a Part)

Divendres va tenir lloc l’assemblea d’Esquerra Vic. No fou una assemblea qualsevol. Fou l’assemblea que necessitava el partit per acabar de tancar una ferida que fa 2 anys amenaçava amb dessagnar i que avui sembla tancada. Malgrat els intents a darrera hora d’intentar obrir un parell de punts de la ferida (per part dels de sempre,  amb les mateixes males arts i la mateixa incompetència de sempre), l’assemblea va manifestar clarament el rumb a seguir del nostre partit a partir d’avui. Una secció local representada per molta de la gent que vol treballar per un Vic millor i el millor candidat a les properes municipals que Vic pot tenir.

Però per a que la nova etapa funcioni no tot serà tant maco i tant fàcil com pugui semblar. Farà falta que molta gent canviï el xip que portava fins ara. Caldrà que molta més gent baixi dels pedestals, s’arremanguin i posin els peus a terra per treballar. Caldrà que certs tics autoritaris s’anul·lin i sobretot caldrà que les noves persones que estan al capdavant del projecte tinguin el recolzament de tothom.

Després dels 2 anys pertinents, divendres vaig deixar la presidència de la secció local amb la convicció de marxar amb els deures fets. Vaig accedir al càrrec en un dels pitjors moments de la història del partit a la ciutat, ho havia de fer per responsabilitat i amb l’ajuda d’uns quants, més pocs dels que hagués volgut, ho hem tirat endavant. Ara toca enretirar-se de nou i tornar a treballar des de l’ombra i com a militant de base en el nou projecte per la ciutat que lidera en Joan López. Si més no, d’aquesta manera els 4 imbècils que mai donen la cara però s’han passat el darrer any i mig tocant els collons, hauran de deixar de disparar i buscar-se un nou entreteniment.

S’ha acabat un cicle i en comença un altre. 

senzillament... Manel

Dilluns al vespre. Fora és nit freda, fins i tot plou. Dins, al Palau, l'ambient és de Festa Major. De fet, avui és el darrer dia de la celebració, l'envelat s'ha muntat en un escenari inigualable i la gent està disposada a donar-ho tot en motiu de la darrera audició. El teloner és de luxe, Joan Miquel Oliver, que convenç sobradament l’auditori amb el seu bombon mallorquin i els seus comentaris ‘d’un altre planeta’.

La Maria i el Marcel obren el concert, molt ben acompanyats pels setze homes de negre encorbatats, la dona estrangera encén el públic més sincronitzat del planeta (plas-plas, plas-plas). De sobte, s’avisa als navegants que la Dolors s’acosta, mentre el públic sap de sobres que el proper pla quinquenal ha de passar per Roma i pel mar, sobretot pel mar. La nit va passant i de cop i volta tots ens n’adonem que ens en sortim i que ben mirat, excepte la noia tant bonica de darrere el taulell, els raros sempre són els guapos. S’acosta el tram final i el camell d’orient se suma a la festa de la gent normal per esperar que trobem en Bernat a l’escenari. I l’arribada del Bernat és caòtica, tant que els setze homes de negre encorbatats s'encallen i les més de 2000 persones que omplen el Palau acaben exercint de trombons i trompetes vàries (foto inicial).

Ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí, i el Millet, Haití, l’amor, les relacions de parella, i una petició de matrimoni inclosa també arriben al Palau en forma de corrandes. Corrandes que acaben sent dedicades al Pep Guardiola, que va decidir celebrar el seu aniversari infiltrat entre el públic. Haurà renovat en Pep gràcies al clamor popular del Palau?

El darrer alè serveix per que els Manel ens diguin ben alt i clar que no ens enyoren i que, nois, per avui s’ha acabat el bròquil!

Podeu llegir una crònica del penúltim concert al bloc foc d'encenalls, o veure'n un petit reportatge de TV3.

Reflexions T1

El noi que espera -impacient- amb un ram de flors, l’arribada d’un ésser estimat.

La senyora que, asseguda a la taula del bar, intenta sense èxit engegar el maleït mòbil.

La parella de xinesos que van i venen del taulell d’informació a l’espera d’un avís que els alegri la vesprada.

El nen vestit de jugador de futbol, genolleres incloses, que espera i desespera tot corrent de punta a punta del passadís.

La noia amb mirada perduda que menja patates d’una bossa que no s’acaba mai.

L’executiu ben vestit i ben plantat que espera impertèrrit. L’executiu ben vestit i ben plantat que no deixa quiet el telèfon.

El taxista amb el cartell de rigor que espera l’arribada dels turistes alemanys.

La noia que entra somrient per la porta d’arribades i es troba el noi del ram de flors esperant-la.

Entremig, centenars i centenars de persones que venen i que van.

D’aquí a allà. D’allà a aquí. Maletes, persones, idees, projectes... Tots es troben al passadís d’espera de la T1

En Joan López fa el primer pas

Avui en Joan ha fet el primer pas fent públic que presentarà la seva candidatura al procés que Esquerra Vic ha engegat aquest mes de gener per escollir el nou cap de llista d'Esquerra Vic pel 2011. Per a fer-ho, el reglament marca que, tant en Joan com aquells que vulguin ser precandidats, hauran de presentar l'aval d'un mínim del 20% dels militants de Vic.

En Joan López és l'actual Regidor d'Acció Social i Ciutadania de l'Ajuntament de Vic, una tasca que està completant amb una nota molt alta i que marcarà un abans i un després de la feina d'Acció Social en aquesta ciutat. Ja fa uns quants anys que conec en Joan, primer vam coincidir als Sagals d'Osona. Ell n'era el president i jo el cap de colla, ens retrobarem després a Esquerra, ell com a regidor i jo com a president local. Per tant conec de sobres la capacitat de lideratge, de feina, de rigor, de negociació i de dedicació d'en Joan sobretot en temes relacionats amb la seva gran passió, Vic.
Per això en Joan sempre tindrà el meu suport i la meva ajuda en aquest nou projecte que iniciarà el dia 29 de Gener. De fet, crec que no descobreixo cap secret si dic que a aquestes alçades en Joan ja té les firmes necessàries per ser escollit precandidat i poder optar a la candidatura final el proper 29 de Gener. Una bona notícia per a la ciutat de Vic!

ni blanc ni negre

O estàs a favor o estàs en contra... no s’hi val res més. Si hi estàs en contra, la bilis creua tots els recs sanguinis del cos fins que supura en forma d’escrits a blocs, comentaris, articles, etc... Si hi estàs a favor, igual! Tot i que primer t’has de disculpar per estar-hi, i acte seguit prou feina tens amb començar a desmentir les diverses informacions/desinformacions tòxiques que vagin apareixent.

És el que té governar i prendre decisions. És el que té treballar a peu de carrer i no en un despatx o una redacció de diari a 80 quilòmetres de distància.

I clar, no existeixen ni els grisos amb els seus fabulosos mil i un matisos. Doncs jo em resisteixo i em resistiré sempre a estar en un partit polític que jugui a tot blanc o tot negre. I això val per qualsevol tema, ni estic a favor de la tria “independència o mort”, ni molt menys de les diatribes ideològiques sempre radicalment en contra, de partits encallats en ideologies històricament poc democràtiques.

Contra el blanc o negre, trepitjar carrer, conèixer la realitat social i parlar amb la gent. Però sempre en positiu!!

P.S. Algú recorda el cas de les EBE ? ¾ del mateix d’aquests dies... i el resultat final?

Llits

La setmana passada vaig assistir a la darrera funció de l'obra de teatre "Llits" al Teatre Nacional de Catalunya. Una obra dirigida per Lluís Danès amb l'actuació d'Albert Pla i Lídia Pujol, música de Lluís Llach i Borja Penalba i guió i lletres de Feliu Ventura.
Una obra que mescla el musical amb el circ, que mescla la veu de la Lídia Pujol amb l'interpretació esbojarrada d'Albert Pla en el paper del gran Lectus, tot en un escenari ple de matalassos que no deixa indiferent a ningú. L'obre recorre les diferents etapes de la persona que tenen lloc en un llit, des del naixement a la mort passant per l'amor i la malaltia.
No us puc recomanar que l'aneu a veure per que ja han acabat les representacions, tot i que aquest gener comença una gira de l'obra que passarà com a mínim per reus i per Sant Cugat, però si que podeu veure el reportatge basat en l'obra de teatre que van fer la setmana passada al canal 33.

Catalunya Decideix

Catalunya Decideix és el nom de la pre-campanya del candidat d'Esquerra a les eleccions a la Generalitat de Catalunya, Joan Puigcercós. Sentir la paraula pre-campanya ja d'inici fa més aviat mandra. Més aviat la gent és adversa a aquest tipus de paraules i tot el que representen, no ens enganyem. Ara bé, Catalunya Decideix no és una pre-campanya com qualsevol altra.

Puigcercós i Esquerra han entès que en aquests temps de desafecció política (provocada per tots) el que cal és demanar a la gent del carrer, a la gent que viu el dia a dia la realitat social, civil i política del nostre país, què és el que volen que esdevingui aquest país durant els propers anys.

Per aquest motiu la campanya que es va iniciar ahir amb la trobada a la sala Luz de Gas de 700 quadres d'Esquerra, no és una campanya per captar votants o convèncer els indecisos, desenganyats o descontents.

Les coses s'han de fer bé i al seu temps, i ara el que toca és saber que demana la gent a Esquerra. Tornar a posar al capdavant del projecte les il·lusions i desitjos de la gent del carrer, tot preguntant quins són els principals punts programàtics que la gent que vota, votava o vol votar Esquerra desitjen que s'incloguin al programa d'Esquerra i a més siguin condicions 'sine qua non' per pactar un possible Govern de la Generalitat sigui amb el partit que sigui.

Això es farà mitjançant una enquesta per escrit que demana triar 5 de les 21 propostes que ahir van anar presentant diversos personatges de la societat civil catalana com Joan Solà, Jacint Ros, Isabel Clara-Simó, Jordi Roche, Jordi Camps, Jordi Matas o Josep Mª Reniu. La darrera de les propostes, presentada ahir per Oriol Junqueras, està feta en forma de pregunta i diu: "Estàs d'acord que la celebració d'una consulta sobre el futur de Catalunya sigui el primer compromís d'Esquerra a la propera legislatura?".
Comença l'enquesta, vols contestar-la?

passat, present i ...

Ja avisava el darrer dia de l'any que el mes de gener es presentava molt ple. Tot i que ja fa uns dies que  s'intuïa la noticia , avui s'ha fet públic que el 29 de gener hi haurà assemblea de la secció local d'Esquerra Vic. No serà una assemblea de tràmit ja que l'ordre del dia que es presenta conté varis punts molt importants a debatre.
El més important, al meu entendre, és l'elecció del nou cap de llista d'Esquerra Vic per a les eleccions municipals del 2011. Els que coneixeu l'historia recent del partit a Vic, sabeu de la importància d'aquesta elecció. Per primer cop tenim una oportunitat única de fer les coses ben fetes i, malgrat la possible aparició a darrera hora d'algun outsider en recerca de portades de diaris, l'elecció ha de recaure en una persona amb experiència, seriosa, responsable, amb capacitat de lideratge i de gestió a l'alçada del que es mereix una ciutat com Vic. N'anirem parlant àmpliament.
El segon punt important de l'Assemblea és l'elecció de la nova executiva local de Vic pels propers dos anys. En els darrers dos anys han passat moltes coses, de fet fa dos anys la secció local estava trencada i esmicolada gràcies a la política de terra cremada que el pare, el fill i l'esperit sant (i tots els que els hi ho van permetre) van practicar. S'ha intentat recompondre-la sempre donant suport total als dos regidors que es van trobar amb un mullader de dimensions considerables però que han sapigut nedar perfectament en aigües que per a tothom eren massa noves. Hem passat de la travessa del desert a l'immensitat de l'oceà sense ni tant sols poder trepitjar terra ferma, i això mai és fàcil.
Personalment, tinc molt clar que s'acaba un cicle i que no repetiré com a president local, fins i tot a hores d'ara puc dir que tampoc optaré a cap càrrec a cap candidatura que es presenti per la nova executiva local. La meva aposta de dedicació personal i temporal passa per altes paràmetres, tot i que l'aposta per Vic no s'aparta gens ni mica del camí a traçar.... però això són figues d'un altre paner, o millor dit, figues del 30 de gener.

In the Loop

Agafeu una base de l'ala oest de la casa blanca teletransportada al Regne Unit, afegiu-li un bon polsim de Sí Ministre, Sir Humphrey Appleby inclòs. Un cop ben dorada, poseu-li dues cullerades d'estrès i per acabar molta, molta ironia anglesa salpebrada d'un excés de fuckings, i ja teniu una gran pel·lícula recomanada pels malalts de política. No us la perdeu, i si pot ser, en versió original. Ja em direu que us ha semblat!

Direcció: Armando Iannucci

Guió: Armando Iannucci, Jesse Armstrong, Simon Blackwell i Tony Roche

Música: Adem Ilhan i Elysian Quartet

Fotografia: Jamie Cairney

Intèrprets: Peter Capaldi, Tom Hollander, James Gandolfini, Mimi Kennedy, Paul Higgins, Gina Mckee, Steve Coogan, Chris Addison, Anna Chlumsky

Durada: 106'

Regne Unit, 2009