200 anys de Poe


Avui es celebra a tot el món, els 200 anys del naixement d'Edgar Allan Poe, un dels referents en la literatura fantàstica i detectivesca. De fet, Poe és el creador del personatge August Dupin, el primer detectiu de la història, considerat l'antecesor literari del famós Sherlock Holmes, i excelentment traduït per Carles Riba.

L'editorial columna va publicar fa 7 anys en català, els 67 contes de Poe. Una obra en 2 volums impressionant.

El Corb

l'únic camí és la Pau

Desenes de milers de persones ens vam manifestar dissabte passat pels carrers de Barcelona per reclamar la fi dels bombardejos indiscriminats i l'ocupació militar de Gaza i Palestina.
De totes les pancartes, eslògans, crides i manifestos, em quedo amb una pancarta de les JERC-Eixample. Més simple i més clar no és pot dir i manifesta a la perfecció el sentiment que tenim molts davant aquest i molts altres conflictes actuals.

Speaker's corner

A la cantonada nord-est de Hyde Park a Londres, podeu trobar a qualsevol hora del dia, l'Speaker's corner. Un lloc on qualsevol persona pot fer un discurs públic sense que l'autoritat permanent el faci callar, normalment pujats sobre una cadira, escala o qualsevol aparell que els faci sobressortir de la resta de persones que passejen per l'enorme parc londinenc.
La història del peculiar indret, ve de lluny, de finals del segle XIX, en època de Karl Marx, quan les revoltes i protestes dels treballadors els portaven a fer les assemblees a Hyde Park. D'allí n'arribà a sortir una llei que permetia als treballadors fer discursos en contra del govern. Últimament, la temàtica política ha deixat pas totalment a la temàtica religiosa, en podeu veure una mostra a la foto, feta un diumenge al matí qualsevol del passat mes de desembre.

La cançó diu "I go down to Speakers' Corner, I'm thunderstruck; they got free speech, tourists, police in trucks. Two men say they're Jesus; one of them must be wrong. There's a protest singer, he's singing a protest song...".

Sempre havia volgut comprovar-ho...

contra la violència

Avui dissabte, a les 5 de la tarda s'ha convocat una manifestació a Barcelona en solidaritat amb el poble palestí davant l'agressió militar israeliana sobre la franja de Gaza.
Fa uns dies, vaig assistir a una concentració a la Plaça Sant Jaume pel mateix motiu (podeu veure els videos del YouTube al final de tot), i avui toca tornar a manifestar-se per que d'una vegada s'acabin els bombardejos indiscriminats contra la població civil.
Aquests dies s'han escrit centenars de pàgines sobre el conflicte. S'han dit moltes coses a favor i en contra de tothom. De tota la tria, i del poc que es pot aprofitar, em quedo amb dos articles, un d'en Vicent Partal Mail Obert i un altre que he trobat al bloc del director de Público El gueto de Gaza.
Arribat aquí, cal ser crític i dir que m'estranya molt la virulència, el llenguatge violent amb que blocaires i comentaristes de blocs o notícies tenen amb aquest conflicte en concret. Sobretot, per que si mirem les xifres, el conflicte israelià-palestí no és ni de bon tros dels més greus que hi ha actualment. Sí que és pot convertir molt aviat en un gravíssim problema humanitari (sobretot per la gran densitat que té Gaza i el fet que estiguin en una presó constantment bombardejada, de la que no poden sortir).
Tinc molt clar que els únics damnificats són les víctimes de banda i banda, sobretot els de la banda palestina en la que les víctimes es compten a desenes per dia; però no puc tenir cap simpatia pels extrems radicals que s'autoalimenten. Ni pel govern israelià ni pel govern de Hamàs, els dos autèntics culpables dels milers de morts.


Nota : Ha plogut molt des de la foto que ilustra el post...

Judici al diàleg

La justícia espanyola està arribant a nivells tant lamentables que hauran de passar uns quants centenars d'anys per recuperar el prestigi que dia a dia demostra que no té. La penúltima és la de portar a judici el fet que uns polítics facin la feina per la qual han estat triats, és a dir, reunir-se amb altres polítics.
L'ex-president del PNB, Xabier Arzalluz, ho comparava ahir amb un circ, on cada actor que hi intervé ha de representar el tros de funció que li pertoca, des dels abertzales il·legalitzats (ja avesats a aquest tipus de funcions), passant per Patxi López (que es devia voler fondre sabent que sortiria a totes les fotos assegut al mateix cantó que els Batasunos), fins arribar al lehendakari Ibarretxe, a qui Arzalluz recomanava seguir la farsa del judici fins al final.
I de fet Ibarretxe ho està fent. És l'únic inculpat que vol que continuï el judici per poder demostrar la seva innocència, una reivindicació molt legítima si no fos per que les eleccions basques estan a tocar i Ibarretxe té una oportunitat d'or per mostrar-se de cara als ciutadans com el president a qui els espanyols volen posar a la presó (Ostres, això em recorda que quan era petit hi havia un banc que es deia Banca Catalana). Però sobretot per que pel PNB són unes  eleccions molt difícils :  amb un partit dividit pel referèndum sobiranista, sense saber si els abertzales es podan presentar, anant per separat d'EA, i amb la contra dels partits espanyolistes de torn.

el conflicte del gas

Ja comença a ser tant típic com els salts d'sky de Harnesgramsphen (o com es digui), o com la marxa radetszki del concert d'any nou de Viena. El conflicte del gas entre Russia i Ucrania es repeteix cada mes de gener, data en que Ucraïna intenta renegociar, sense sort, el contracte del pas del gas per les seves tuberies. La posició al mapa d'aquest 'nou' país, ha generat una nova disputa territorial en la que un any és Ucraïna qui talla el subministrament rus a Europa i al següent és Russia qui talla el Gas al seu veí i de pas a mitja Europa (el 25% del gas consumit a Europa surt deRússia i d'aquest, el 80% ve a través de Ucraïna).
El Petroli, el Gas, l'electricititat, l'aigua... elements ara per ara imprescindibles per viure al primer món. Elements que en mans de líders autoritaris o amb tics poc democràtics solen acabar en conflictes, disputes... i finalment guerres. 
Mentrestant la Unió Europea i les Nacions Unides continuen fent la seva feina, creant comissions d'estudi, subcomissions d'estudi de les comissions d'estudi i altres organismes com el grup de coordinació del Gas de la UE... fins que arribi el proper mes de gener, i altre cop mitja Europa es quedi... a mig gas.


Pels reis, demanem la República al rei

Com cada any per aquestes dates, les JERC editen una postal de Nadal amb l'eslògan " Pels reis, demanem la república al rei ". Avui doncs, és el dia ideal per fer-ho !!

Circ Ozó

El Circ Ozó ha començat la seva vida aquest passat Nadal. El Circ ha plantat una agradable i vistosa carpa al Sucre amb un notable èxit de públic. Un espectacle vistós i treballat, que tot i no tenir números de dificultat extrema, fa passar dues hores molt entretingudes.
El món del circ és un mon molt curiós i difícil. El govern li ha donat, aquest passat 2008, un impuls mitjançant el Pla Integral del Circ, un impuls que com gairebé tot, s'està veient supeditat al possible nou model de finançament, que de moment ni es veu ni s'olora. Fins i tot s'ha creat un circuit estable de ciutats amigues del Circ, que permetrà poder parar les carpes a diferents ciutats sense haver de donar explicacions a la guàrdia urbana de torn.
Però un cop vist l'espectacle, la pregunta és : Per què el circ continua sent un lloc on majoritàriament portar-hi la mainada? Si anem al teatre, al cinema o a un partit de futbol, per què no anem al circ si no hi portem un nen? Curiós oi?

Baròmetre Municipal de Vic

Avui ha sortit el baròmetre Municipal de Vic, una enquesta sobre la ciutat de Vic feta mitjançant entrevistes telefòniques els passats mesos de novembre i desembre. Com a ciutadà vigatà que un dia estava a casa i va agafar el telèfon i es va passar 15 minuts contestant aquesta enquesta, haig de dir que la trobo molt complerta.
De fet, crec que gairebé tots els partits, quan facin la seva mirada partidista dels resultats, hi trobaran coses positives i coses negatives de cada partit. Des de les diferents valoracions fins als possibles resultats, és una enquesta per triar i remenar. Que cadascú es quedi amb allò que més li atregui de l'enquesta, però estaria bé que se'n fes una mirada com a ciutadans i no com a polítics, la ciutat hi sortiria guanyant molt.
És una bona eina per començar l'any.

Bàrometre Municipal de Vic

1 de Gener de 1959

L’1 de gener de 1959, tal dia com avui de fa 50 anys, les tropes del ‘Segundo Frente Nacional del Escambray’ comandades per Eloy Gutiérrez Menoyo entraren a L’Habana. Al dia següent arribarien Camilo Cienfuegos i el Che Guevara. Fidel Castro va entrar triomfant aquell mateix dia a Santiago de Cuba, declarant-la capital provisional de Cuba i proclamant al magistrat Manuel Urrutia Lleó com a president de la nació.

Des de llavors, la història és més o menys coneguda. I no deixa de ser més o menys criticada o alabada segons el grau de simpatia o odi cap a una revolució que tot i acabar amb el dictador Batista, es va abraçar a la causa del comunisme pro-soviètic. Sols la figura llegendària del Che sembla haver resistit intocable a la decepció post revolucionària, segurament degut a que va morir molt aviat.

Internet és un dels problemes dels habitants de l'illa.La densitat telefònica no passa de quatre línees per cada cent habitants. Una trucada internacional val dos dòlars/minut, i sols es concedeixen línies internacionals vigilades sota criteris polítics. Els cubans que vulguin disposar d’un accés a Internet, han de que donar una "raó vàlida" i firmar un contracte d’ús amb clàusules restrictives. Els que ho aconsegueixin, obtenen una direcció e-mail personal. Els caldrà però, una targeta d’accés limitat que costa cinc euros, i que dura quatre hores (salari mensual mig d’un cubà, onze euros). El 2001 es creà l’Agència de Control i Supervisió que, entre altres coses, s’encarrega d’acorralar a aquells que fan "un us indegut de les xarxes informàtiques", així com de controlar i supervisar el correu electrònic de tots els habitants de l’illa, afavorint la creació d’un mercat negre de direccions e-mail.

Lectures per la tauleta de nit: ‘Fidel’ de Volker Skierka i ‘Ernesto Guevara, tambien conocido como el Che’ de Paco Ignacio Taibo II


            La cara B del Bloc
Follow Me on Pinterest

Seguidors

Etiquetes

Adidas (1) Albània (2) anuncis (4) Apple (1) augmentada (1) Barça (4) BEI Vilanova (1) Benach (1) Blocs (33) blogger (1) Bòsnia (3) Brasil (10) Brazil (1) British Airways (1) Brussel·les (3) Calaix de sastre (7) Campanya Electoral (39) Carlsberg (1) Castells (8) Catalunya (48) Catosfera (4) CiU (5) CocaCola (3) Companys (3) Comunicar (2) Conflent (3) Cooperació (1) crisis (1) Croàcia (1) Cuba (1) Drogues (1) Duran i LLeida (1) e-week (1) EasyJet (1) Economia (2) EEUU (73) Eleccions (7) ElectionCenter (61) Escòcia (1) Esquerra (112) Estònia (4) ETA (1) Euskadi (5) Facebook (3) Federer (1) Finlàndia (3) Flandes (3) fotos (1) França (6) Gillette (1) Girona (1) Google (2) Grècia (1) Greenpeace (5) Guinness (2) Heineken (1) història (2) Independència (3) Internet (2) IPhone (1) Irlanda (1) Itàlia (2) JERC (6) Jordan (1) Jordi Font (1) Junqueras (12) Kosovo (4) Llei Electoral (1) Llibres (3) Londres (5) López Tena (1) Macià (2) Màster (1) McCain (5) McDonalds (1) Messi (1) MI5 (1) Microsoft (1) Montenegro (9) Natura (2) Nike (1) Nixon (1) Nova Zelanda (1) Obama (14) Olimpic (4) Osona (13) osonosfera (3) Païs Basc (1) Palestina (2) Patxi Lopez (1) Pepsi (1) Personatges (24) Política Catalana (40) Probabilitat (1) PSOE (1) Puigcercós (12) Rubik (1) Rugby (2) Rússia (6) Sagals (2) Sérbia (3) Sin Feinn (1) Sistema Electoral (3) Social Media (7) Suècia (3) SuperBowl (3) Tatcher (1) TheGuardian (1) Twitter (2) Viatges (47) Vic (84) Vimeo (7) viral (2) Volkswagen (3) YouTube (62)