Bon Sant Jordi

Que tingueu una feliç diada de Sant Jordi 2008 !!

Ja sabeu com va, un llibre per una rosa, o una rosa per un llibre, o 2 llibres, o 2 roses, o tot de tot per a tothom !!

Per si cal, les JERC i Esquerra tindrem la parada de cada any a l'entrada de Plaça, amb roses, llibres d'Esquerra i una petita exposició de quadres catalans de http://www.kraks.cat/

Endavant amb la Gent d'Esquerra

El procés de recollida de firmes per les candidatures al Congrés Nacional va endavant. A mesura que això avança, la candidatura de la gent d'Esquerra va desgranant el projecte per als propers 4 anys. Podeu veure la reforma de la web de la candidatura, ja amb tots els mecanismes necessaris (notícies, blocs, videos, documents) per exposar el projecte. Aquí podeu llegir el primer avanç del programa.
Mentrestant, el projecte creix en suports i experiències al mon 2.0. podeu veure el grup al Facebook, i la última incorporació al twitter, el candidat a la presidència del partit, Joan Puigcercós.
Aquesta setmana ha estat important per a la Gent d'Esquerra a Osona. Ara cal acabar de fer la feina i continuar avançant per un projecte de llarg recorregut a Esquerra Republicana de Catalunya però sempre pel país.

Associació de sords de Vic i Comarca

Una de les novetats de l’executiva local d’Esquerra de Vic que va entrar el passat octubre, fou la creació d’una secretaria de relacions amb les entitats. Una eina que portés l’executiva i el partit a reunir-se amb les diferents entitats, associacions i grups de la ciutat, per tal de conèixer les seves idees, opinions, queixes, reaccions, etc... El passat dijous, tinguérem l’oportunitat de conèixer l’associació de sords de Vic i Comarca. Junt amb en Joan López i en Santi Crusellas, ens vam reunir amb el seu president, en David, al local que ja fa més de 35 anys que l’associació té al final del Carrer de la Riera de Vic, un local d’aquells que he vist tota la meva vida (està situat just davant de casa els avis) però on mai havia tingut l’oportunitat d’entrar. Podríem haver estat hores parlant amb en David (amb la gran ajuda de la Judith), però no va caldre gaire temps per a adonar-me en primera persona de les enormes dificultats que aquest col·lectiu té minut a minut. L’associació intenta donar-se a conèixer a nivell de comarca, i és que tot i portar 35 anys al servei de la comunitat, es consideren poc coneguts. Es fan un fart d’explicar que tenen una llengua pròpia (la llengua catalana de signes), igual de rica i completa com les altres - des de fa 1 any l’han vista reconeguda per l’estat espanyol (gràcies, Joan Tardà) i pel nou Estatut d’Autonomia en el seu article 50.6.
El seu principal repte és el d’assumir la responsabilitat pròpia que com a persones tenen i volen tenir. No ho tenen fàcil; el fet d’haver d’anar acompanyats sempre a tot arreu (com per exemple a la consulta del metge) provoca que tothom passi per davant d’ells i que acabin rebent resums de tot el que se’ls hi diu. D’aquí ve la importància de poder tenir un local social on poder-se reunir tots junts els caps de setmana i poder comunicar-se, intercanviant notícies, parlant sobre el que ha passat al món o a la ciutat durant la setmana, etc... tenen clar que la informació sempre els hi arriba tard però com a mínim la volen tenir. Segur que les noves tecnologies els ajudaran en aquesta fita.
Però si una cosa tenen és una infinita paciència. Paciència i la voluntat de no resignar-se. En David té la voluntat de canviar les coses, de fer la vida de totes aquestes persones una mica més fàcil, una mica més feliç.

14 d'Abril

Visites, reunions, trobades i sorpreses ministerials d’última hora

S’acaba una setmana amb l’agenda plena. Plena de reunions, de trobades i de visites. Una setmana que va començar amb l’executiva comarcal d’Esquerra on es va informar de com es desenvoluparà el 25é Congrés Nacional d’Esquerra, un congrés del que ja n’he parlat i ja aviso que en continuaré parlant. Ha estat també una setmana de trobades amb militants d’arreu de la comarca per copsar opinions i idees; una setmana per conèixer de primera mà temes tant importants per la ciutat com la Universitat de Vic, i per conèixer la realitat de l’associació de sords-muts de vic i comarca (veure proper post).
Entremig vaig complir amb el partit de futbol-sala setmanal amb el Café de l’Orfeó a Torelló, vaig recordar el lamentable assassinat de Guillem Agulló ara fa 15 anys, i vaig assistir in situ i per sort al trasllat del monòlit dedicat a les víctimes dels aiguats, per acabar la setmana amb les visites dels consellers. Divendres el nou Conseller de Governació, Jordi Ausàs (bloc), que va venir a presentar les dades del PUOSC i a visitar l’Ajuntament. Dissabte al matí, entre parada i parada del mercat, la consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, acompanyada de la Secretaria de família, la Carme Porta (bloc), es va acostar a l’ADFO per tal de signar-hi un conveni de col·laboració i a l’Ajuntament per aprovar l’acord de creació del Punt de trobada (que el govern no governa ?).
I arriba el cap de setmana, i endinsat en el projecte final del màster d’Anàlisi Política sobre la llei electoral de Catalunya, m’assabento que la Chacón serà Ministra de Defensa (sense haver fet la mili ?) i que la Maleni continuarà fent de les seves amb les nostres rodalies, i jo em pregunto què fàcil és ser guionista del Polònia...

La mort de Guillem

Avui fa 15 anys que morí assassinat Guillem Agulló.

La història de la mort d'en Guillem és la història del feixisme, de la violència, de la impotència i d'una sentència judicial mal resolta.
Fa 12 anys, em vaig trobar amb un llibre a les mans. Era d'en Jaume Fuster, d'una petita editorial valenciana que apadrinava un tal Eliseu Climent i on s'explicava una història real ... massa real ...
Un llibre i una història que em va impactar. Un llibre i una història per no oblidar mai, per què de la mateixa manera que s'escriuen i es guarden llibres que recopilen la barbàrie nazi i els camps d'extermini, cal tenir llibres nostres que no ens facin oblidar les nostres pròpies barbàries.

" La ganivetada penetra en el pit, buscant el bessó de la vida. Quatre centímetres d'acer en ple cor. I la nit de Montanejos es congela, Guillem, s'escapa amb el doll de la teva sang, esclata en una blancor fosca i definitiva

.. i els cinc agressors fugen ......

que desbloca els rellotges , arriba españa i enceta el ritme dels braços alts ... con la camisa nueva que tú bordaste en rojo ayer, que s'allunya, s'allunya, es fon .. volveran banderas victoriosas i tornes a l'habitació orejada i lluminosa, amb la senyera estalada, la silueta del país -països- que estimes, les fotos de Wembley, el llibre de la Roig, la cinta dels Pets, els cartells dels actes reivindicatius, l'escalfor de la mare, la fermesa del pare, l'alegria enjogassada de les germanes .. impassible al ademán! "

Guillem Agulló, ni oblit ni perdó !!

Gent d'Esquerra

Els que em coneixen, saben que no sóc dels que es queden quiets veient passar els problemes. Saben que allà on sóc, sóc inquiet i que necessito col·laborar en els projectes on m'imbueixo. Ja em va passar a la Universitat amb el BEI Vilanova, em continuà passant als Sagals d'Osona i des de fa més de 4 anys ho estic fent a Esquerra. I aquest cop no en serà l'excepció.

El procés que viu en aquests moments el partit, és un procés que tard o d'hora havia d'aparèixer. La singularitat d'Esquerra (amb un doble objectiu : un d'ideològic com la justícia social i un de finalista com la independència de Catalunya) i l'espectacular creixement de militants experimentat els darrers 4 anys (entre els que m'incloc), necessita d'un partit internament fort, equilibrat i sobretot organitzat; amb una única línia discursiva on la gran majoria de militants s'hi puguin sentir identificats i en puguin ser partícips amb la seva feina. Un partit on no existeixin les quotes, on el treball sigui el principal distintiu de cadascú.

Tindré temps d'anar desgranant les característiques de la meva opció, però tinc clar que aquesta sols pot ser la de la candidatura liderada per Joan Puigcercós (bloc) i Joan Ridao (bloc). Una candidatura d'experiència i treball, però amb idees de renovació de partit i d'idees.

Podeu seguir el dia a dia de la candidatura a la web Gent d'Esquerra.

Primàries Republicanes

El període congressual en el que Esquerra està immers no deixa indiferent a ningú. Tot i ser un congrés intern, sembla que tothom hi té coses a dir. Sóm com un equip de futbol on tothom es veu en cor de fer d'entrenador i de criticar les alineacions o la tàctica, amb la diferència que a Esquerra fins i tot els detractors i aquells que ens voldrien veure enfonsats fan d'entrenadors. En destaquen els mitjans de comunicació, que per primer cop a la història, dediquen pàgines i més pàgines a Esquerra. Segurament, si els mitjans de comunicació no fossin tant políticament parcials i haguessin dedicat les mateixes pàgines que ens dediquen ara a publicar les propostes del partit de cara a les pasades eleccions, ara no seriem on sóm.

Recomano un bloc anomenat Primàries Republicanes. Un bloc on es poden trobar un recull de noticies diàries sobre Esquerra. És un bloc anònim, on apareixen notícies de les 4 possibles candidatures, i on de moment es tracta a tothom per igual. Una gran eina.

Les regles del joc

Ahir dissabte, el Consell Nacional d’Esquerra va aprovar finalment el reglament del 25é Congrés Nacional que se celebrarà els propers 7 i 14 de Juny. Així, s’han definit ja les regles del joc.

El dia 7 s’escollirà per sufragi universal, lliure i directe el President i el Secretari general, amb urnes al local d’Esquerra de cada capital de comarca, en aquest cas a Vic. Finalment, el topall de signatures necessàries per poder optar als càrrecs en joc, serà del 5%, unes 500 firmes (davant la negativa d’algunes candidatures a aprovar el topall, jo em pregunto si un candidat que no és capaç de recollir un 5% de firmes pot tenir credibilitat per voler ser President d’un partit... més si tenim en compte que el guanyador serà el que tingui més vots i no aquell que tingui més suports entre els diferents candidats). Cada militant podrà avalar una sola candidatura (altre cop faig la mateixa consideració ... si un militant sols pot votar una sola candidatura, per què n’hauria de poder avalar més d’una ?). El punt més polèmic, el del vot per correu, va ser aprovat per la majoria dels consellers nacionals tot i tenir en contra a 3 de les 4 possibles candidatures, amb l’afegitó de que un notari verificarà tot el procés a seguir (quantes associacions i entitats d’aquest país voldrien tenir un reglament i una seguretat com la del reglament aprovat ahir !!).

El proper 5 de maig, sabrem quantes candidatures han aconseguit el suport necessari dels militants i per tant quants candidats concorreran a les eleccions. Mentrestant, els diferents candidats comencen a recollir firmes i programar actes arreu del territori.

Engeguem !

Aquest proper dissabte 5 d’Abril, el Consell Nacional d’Esquerra (màxim òrgan del partit entre congressos) iniciarà els tràmits per la celebració del Congrés Nacional d’Esquerra durant el cap de setmana del 14-15 de Juny. Una setmana abans (el 7 de Juny) tindrà lloc l’elecció del president i secretari general d’Esquerra per sufragi universal i secret.

S'aproximen doncs, unes setmanes i mesos molt interessants per Esquerra. Lluny dels sectarismes i de les passions incontrolables que molts (militants?) estan demostrant dia rere dia comentant les noticies digitals, caldrà trobar un espai de diàleg intern on les diferents sensibilitats que conté el partit puguin expressar-se i presentar els seus projectes. El debat de les idees, el debat racional, ha de prevaldre per sobre del debat passional. Les idees, el diàleg i els projectes han de passar per sobre d'aquells que fan de l'odi i la rancúnia la seva principal expressió de confiança.

Aquest bloc intentarà incidir durant els dos propers mesos en el diàleg i en la batalla de les idees. Des d'un posicionament radicalment clar, però amb tots els matisos que hem permeti el lèxic català. Però per començar a posicionar-me i comentar la jugada, esperarem a que el Consell Nacional de dissabte vinent, fixi les regles del joc. Serà llavors (i no mesos o anys abans) quan caldrà començar la campanya interna. (clar que amb una ràpida repassada al bloc, molts ho podeu intuir oi ?)