Fa 200 dies vaig començar a fer una porra que vaig voler fer cada 50 dies fins al darrer dia. Vaig agafar les diferents enquestes a nivell d'estats que trobava per internet, les comparava, en feia la mitja i adjudicava cada estat a un o altre candidat segons la mitjana de les enquestes.
La 1a porra, que podeu veure aquí, va tenir aquest resultat: Obama 328 - Romney 210. Exactament el mateix resultat que hi ha hagut aquesta passada nit excepte per un estat, New Hampshire, que atorga sols 4 vots i a qui vaig donar a Romney en comptes d'Obama, com ha estat finalment.
A la 2a i 3a porra, que van donar el mateix, New Hampshire ja era d'Obama però la única diferència amb el resultat final era que Florida l'adjudicava a Romney.
Arribats a aquest punt, un pot pensar: per que tants mesos de campanya, tants milions de $ gastats en publicitat, tants mítings, tants cartells, tants voluntaris fent el porta a porta si les enquestes de fa 200 dies varen clavar el resultat en un 99,27% dels vots electorals i en un 98% dels estats ?
Jo també em faig aquesta pregunta.... i no hi acabo de trobar la resposta....
Seguirem buscant...
La nit ha acabat essent més tranquil·la que el que les enquestes pronosticaven... per Obama és clar...
De fet, totes les enquestes han acabat encertant el guanyador de cada estat excepte la única que Romney necessitava guanyar imperiosament per tenir una mínima oportunitat de guanyar. Florida!
Florida s'acabarà decantant pel President en el que ha estat un recompte frenètic que ha acabat guanyant per un marge tant petit que a hores d'ara ni tant sols la CNN es mulla sobre el resultat.
Tot i això, no ha fet falta ja que Obama ha acabat guanyant a tots i cadascun dels swing states restants i per tant ha aconseguit una treballada però incontestable victòria final.
Ohio, Virginia (al darrer segon), Pennsylvania, Michigan, Minnesota, Colorado, New Hampshire, Iowa... Romney no ha tingut cap possibilitat de victòria en cap moment de la nit electoral i a les 5:20 min hora catalana, Obama ha aconseguit arribar als 270 vots electorals desitjats.
El resultat final ho diu tot: Obama 332 - Romney 206 (a l'espera de la confirmació oficial de Florida)
Chicago ha explotat i Obama ha fet el seu discurs de la victòria. (transcripció aquí)
"I’m not talking about blind optimism, the kind of hope that just ignores the enormity of the tasks ahead or the road blocks that stand in our path. I’m not talking about the wishful idealism that allows us to just sit on the sidelines or shirk from a fight. I have always believed that hope is that stubborn thing inside us that insists, despite all the evidence to the contrary, that something better awaits us so long as we have the courage to keep reaching, to keep working, to keep fighting.
America, I believe we can build on the progress we’ve made and continue to fight for new jobs and new opportunities and new security for the middle class. I believe we can keep the promise of our founding, the idea that if you’re willing to work hard, it doesn’t matter who you are or where you come from or what you look like or where you love. It doesn’t matter whether you’re black or white or Hispanic or Asian or Native American or young or old or rich or poor, abled, disabled, gay or straight. You can make it here in America if you’re willing to try.
I believe we can seize this future together because we are not as divided as our politics suggests. We’re not as cynical as the pundits believe. We are greater than the sum of our individual ambitions and we remain more than a collection of red states and blue states. We are, and forever will be, the United States of America"
Son les 8 del matí a Nova York i a tota la Costa Est dels Estats Units. A aquesta hora haurien de començar a obrir els diferents col·legis electorals i per tant comencen les eleccions.
Enrere queden mesos de campanya, d'enquestes, de vídeos, de milions gastats en publicitat i de promeses a tothom. Ara ja sols val el vot secret i individual de cadascú.
No sols s'escull el qui ha de ser el President del país pels propers 4 anys, també es renoven la resta de cambres legislatives, així com els governadors de diferents estats, càrrecs mitjans dels estats i alhora cada estat pot posar a referèndum diversos temes que vulguin consultar a la seva població.
Senat: Es renova un terç del Senat (33 senadors nous o que busquen la reelecció), la resta del Senat ara mateix està en 30 pels demòcrates i 37 pels republicans. Les enquestes pronostiquen que el control del Senat el decidiran 9 senadors que ara mateix estan empatats a la cursa, amb un lleuger avantatge per a que els demòcrates acabin guanyant el control del Senat.
Congrés: Es renoven 71 congressistes. La resta del Congrés ara mateix està en 161 pels demòcrates i 203 pels republicans. Les enquestes pronostiquen que el Congrés continuarà en mans republicanes, ja que per poder canviar de mans els demòcrates haurien de guanyar a 32 dels 33 escons que ara mateix estan empatats, i que les enquestes no fallin en cap dels 38 restants.
Governadors: 11 estats tenen eleccions governamentals. Són Montana, New Hampshire, North Carolina, Washington, Indiana, Delaware, Missouri, Vermont, West virginia, North Dakota i Utah.
Ara mateix hi ha 29 governadors republicans i 20 governadors demòcrates. Es preveu que demà passin a ser 31 a 18 ja que les enquestes mostren un canvi de 2 estats demòcrates a mans republicanes (Montana i North Carolina).
Referendums: Hi ha desenes de referendums a cada estat que toquen mil i un temes, molts d'ells inimaginables en qualsevol altre país. Fins i tot, depenent del comtat on vius tens diferents preguntes dels del comtat veí. Sols un exemple: A l'estat de Maine, la 1a pregunta que es fa és : "Do you want to allow the state of maine to issue marriage licenses to same-sex couples?"
Míting final de la carrera del President Obama (tant si guanya com si perd). L'ha fet a Des Moines (Iowa) abans de tornar cap a Chicago i seguir la jornada electoral. De fet, no haurà d'anar a votar ja que ho va fer per correu fa unes setmanes per tal d'incentivar el vot avançat.
Bruce Springsteen ha estat l'encarregat de seguir el President durant la darrera jornada de campanya a Ohio i al míting final de Iowa, allà on fa 4 anys va començar el camí de la victòria per Obama. Obama ha tancat el cercle de la campanya electoral. A partir d'ara ja sols farà mítings electorals per al proper candidat demòcrata, però això serà d'aquí a 4 anys...
I ran because your voices had been shut out of our
democracy for way too long
I will work with anybody, of any party, to move this
country forward
We have come too far to turn back now. We have come too
far to let our hearts grow faint
Now is the time to keep pushing forward
Here in America, you can make it if you try. That’s what
we’re fighting fo
It's out of my hands now. It's in yours.
All of it
depends on what you do when you step into that voting booth tomorrow
Don’t ever believe your vote doesn’t matter.
Don’t ever
let anyone tell you your voice can’t make a difference
One voice can change a room. And if it can change a
room, it can change a city. And if it can change a city, it can change a state.
Darrers mítings. Darreres hores. Als Estats Units la legislació permet als candidats fer mítings fins al darrer moment en que tanquen els col·legis electorals. La diferència horaria permet als candidats guanyar unes hores precioses en la seva lluita contra els fusos horaris i la sortida del sol.
Malgrat que tots els mitjans de comunicació estan venent un empat virtual entre els dos candidats, el cert és que les enquestes mostren clarament un avantatge del President Obama respecte el candidat Romney.
La decisió, tal i com mostren els continuats viatges i discursos dels dos candidats i els seus acompanyants els darrers dies, es prendrà als 7 "swing states" que queden a dia d'avui. Estat a estat, vot a vot es decidirà qui s'emporta l'elecció, però Romney ho té francament molt difícil si tenim en compte que a hores d'ara sols va al capdavant d'un dels 7 estats que ballen.
Colorado : Obama (0,5% - 1%)
Iowa : Obama (3%)
Wisconsin : Obama (3% - 4%)
Ohio : Obama (2% - 6%)
New Hampshire : Obama (2%)
Virginia : Obama (0,3% - 2%)
Florida: Romney (1,5%-3%)
Això comporta que si no hi ha cap sorpresa, ara mateix es podria preveure un resultat final de
Obama 303 - Romney 235 , que coincideix plenament amb la porra dels 100 i els 150 dies d'aquest bloc.
Definitivament els aspectes meteorològics estan tenint un paper destacat en aquesta campanya electoral. A l'agost va ser l'Isaac, una tempesta tropical que va estar a punt de fer suspendre la convenció Republicana a Florida. 10 dies més tard, una forta tempesta va obligar Obama a canviar l'escenari del seu discurs d'acceptació a Carolina del Nord. I aquesta setmana, a sols 7 dies de les eleccions, una tempesta tropical convertida en huracà de grau 2, el Sandy, està destrossant la costa est dels Estats Units.
Aquesta nit ha arribat a Nova York i Nova Jersey, zones que Obama ja ha declarat zones catastròfiques, provocant inundacions a les grans ciutats (metros inundats, milions de persones sense llum, 83 morts). Inundacions que a Nova York han superat rècords que dataven de 1821.
Què han fet els 2 candidats davant aquest extraordinari fenomen extrem de la naturalesa? Per començar els dos candidats han decidit parar els actes de campanya (hi ha certa controvèrsia en el fet que sembla que Romney no els hauria anul·lat tots i estaria fent campanya a Ohio) i centrar-se en recollir diners per les víctimes.
En la memòria de tothom hi ha la nefasta gestió que l'Administració Bush va fer de l'huracà Katrina l'any 2005 i és per això que Obam, s'ha posat el mono de commander-in-chief i s'ha posat a treballar en allò que millor sap fer: posar-se al capdavant i aparentar que es farà el màxim i millor possible per salvaguardar la vida dels seus ciutadans. Obama no sols hi té molt a perdre en el fet que ell és el màxim responsable de les forces de salvament de tot el país sinó per que l'huracà Sandy està fent molt de mal a tota la costa est, i sobretot a la part nord d'aquesta. Aquesta zona no sols és la zona més poblada dels EEUU, sinó que alhora és el major recollidor de vots dels demòcrates i Obama. La victòria de qualsevol president demòcrata es fonamenta essencialment en California a la costa oest i sobretot en tota la zona nord de la costa est (New York, Vermmont, Maine, Massachussets, Virginia, New Hampshire, New jersey, Delaware, Maryland, Connecticut, Pennsilvanya). Per tant, Obama necessita fer sentir a la seva gent que està segura a les seves mans i que no tenen res a témer.
Romney en canvi, el millor que pot fer és passar desapercebut i resar per a que hi hagi el mínim de desgràcies possibles. No pot guanyar-hi res i menys des que en un acte de campanya per les primàries va anunciar que si arribava a ser President, eliminaria o privatitzaria l'agència del govern federal que gestiona la resposta a les catàstrofes naturals i que ara mateix té un paper imprescindible en la lluita contra els efectes de Sandy,
Va començar el primer debat difús i absent, durant el segon debat va reaccionar sense acabar de convèncer i avui, al tercer debat Obama ha acabat exercint del que és, un líder. Malgrat això, la suma dels tres debats han acabat en taules, sobretot per que Obama malgrat guanyar pels punts no n'ha tret res, i en canvi Romney ha aconseguit el títol de "candidat presidenciable amb cara i ulls", fet que es reflecteix a les enquestes malgrat que ho continua tenint molt difícil per guanyar.
Obama arribava al tercer debat amb els deures en política exterior fets. La figura del "commander-in-chief" imposa i dona força a qualsevol candidat, sobretot si durant els darrers 4 anys s'ha matat a l'enemic nº 1 dels Estats Units, Bin Laden, o ha retornat a casa les tropes instal·lades a l'Afganistan.
A Florida, swing-state molt renyit, s'ha debatut sobre la sortida de les tropes d'Afganistan, sobre les tropes a l'Iraq, la rebel·lió Siriana, la Primavera Àrab, els retalls en el pressupost en defensa, l'Iran, Rússia, la Xina, i fins i tot Israel... però malgrat tot, cada un d'aquests temes ha tingut un rerefons econòmic, de política interior nord-americana. Evidentment tots dos saben que malgrat la política exterior nord-americana és important en tant que els americans necessiten i volen ser la 1a potencia mundial, també és evident que l'actual crisis econòmica és molt més important en el dia a dia de la vida nord-americana i que serà un dels principals motius que faran decantar el vot per un o altre candidat. Per això, sovint el moderador ha hagut de recordar als candidats que aquest debat no era`d'interior sinó d'exterior.
Romney ha continuat amb els atacs a la política dels darrers quatre anys del President Obama i aquest al seu torn ha continuat rememorant els canvis de dicurs i les errades de Romney dels darrers mesos de campanya.
Obama ha aconseguit la frase d'or als 41 minuts del debat amb una discussió sobre el pla de defensa de Romney i la modernització i augment de la Marina. A la reflexió de Romney sobre que la Marina nord-americana era més petita ara que la del 1916 i que per tant el president el que havia de fer era assegurar la defensa dels ciutadans i no retallar el pressupost de defensa, Obama ha respòs:
"You mentioned the Navy, for example, and that we have fewer ships than we did in 1916. Well, Governor, we also have fewer horses and bayonets because the nature of our military's changed. We have these things called aircraft carriers where planes land on them. We have these ships that go underwater, nuclear submarines"
2on debat presidencial a sols 21 dies de la votació final. Aquest, amb un sistema de debat diferent, doncs qui ha fet les preguntes i ha introduït els temes no ha estat la moderadora sinó que han estat els assistents al debat (prèviament escollits per l'empresa d'enquetses Gallup) qui han preguntat als dos candidats. Un debat "Town Hall".
Aquest cop, Obama ha aparegut al debat i ha lluitat fins al final davant un Mitt Romney que ha continuat amb el bon to que ja va mostrar al 1er debat però que ha hagut d'anar a remolc del president.
Obama ha atacat i ha acusat Romney de no dir la veritat gairebé a cada intervenció. El punt d'inflexió del debat l'ha protagonitzat l'atemptat que va matar l'ambaixador de Libia. Als 72 minuts de debat Romney ha comès el seu únic 'i greu' error acusant Obama i el seu equip d'utilitzar l'atemptat al seu favor i de no dir que havia estat un "act of terror" fins 14 dies desprès. Obama ha respòs que ho va dir just el dia desprès en un acte al Rose Garden de la Casa Blanca. Al final ha hagut d'intervenir la moderadora donat la raó a Obama després de llegir la transcripció del Rose Garden. La frase del debat ha estat "Can you say that a little louder, Candy?". A partir d'aquell moment Obama ha crescut i Romney s'ha posat més nerviós fins que al final Obama ha aprofitat els seus dos darrers minuts sense rèplica per tirar en cara a Romney el 47%, segurament la xifra que marcarà la campanya electoral.
Les diferents enquestes dels mitjans de comunicació al final del debat han mostrat un lleuger avantatge per al President Obama, que haurà de seguir afinant les seves previsions de futur si vol sortir victoriós del tercer i darrer debat de la campanya.
Malgrat tot, el que compta són els resultats als 8 swing states que acabaran decantant la victòria a un o altre costat de la balança. Ara mateix, Romney aconseguiria guanyar a Colorado, Carolina del Nord i Florida, en canvi el President Obama guanyaria Nevada, Iowa, Wisconsin, Virginia i Ohio.
Altre cop, sembla ser que la majoria de camins per a la victòria final passaran per Ohio!
Desprès del fiasco d'Obama al primer debat presidencial, i les enquestes mostrant una recuperació de Romney als 'swing states', el paper de Joe Biden a l'únic debat de vicepresidents celebrat divendres passat a Kentucky era crucial per la candidatura del President Obama.
Biden, gat vell de la política amb més de 40 anys de senador a les espatlles va mostrar-se en tot moment confiat i guanyador davant un Ryan que va fer tot el que va poder per no perdre el tren del debat.
Jutgeu vosaltres mateixos i traieu les vostres pròpies conclusions.
Steve Frayne, més conegut com a 'Dynamo' és un mag anglès de 30 anys capaç de fer això que podeu veure en un vídeo promocional del seu espectacle de màgia. Sols li va faltar poder multiplicar els pans i els peixos!
El primer debat de les presidencials 2012 celebrat a Denver, no passarà a la historia.
Un debat tou, sense ritme, sense interpelacions dialectiques dignes de recordar o comentar i amb un moderador que no ha aportat gens de joc ni de ritme al debat. Sí, s'ha parlat de política en majúscules i amb això ja gairebé n'hi hauria d'haver prou, però acostumats al showtime americà, ha deixat un regust de desencís.
El més destacable ha estat, a ulls de tothom, la victoria de Mitt Romney. Si això fos un combat de boxa Romney hauria guanyat als punts, si fos un partit de futbol, Romney hauria guanyat per un trist 1a 0. I això reflexa precisament el que ha estat el debat.
Un President Obama apagat des del minut 1, descol·locat, gris, desentrenat (Kerry ha fet la seva feina?), sense propostes pròpies, atacant el sistema de taxes de Romney com si en fos un expert, adormint qualsevol intent de debat per part de Romney, sense frases per recordar ni histories per explicar.
En canvi Romney ha fet el seu paper, el de l'aspirant que va per darrera a les enquestes i necessita prèmer l'accelerador per recuperar tot aquell terreny electoral que ell mateix ha perdut els darrers 9 mesos. Un Romney segur, amb la lliçó i les frases ben apreses, sense perdre els papers en cap moment, amb aquell punt d'agressivitat que se li demana a qualsevol candidat.
En definitiva, Romney continua viu a l'espera del segon debat. Mentrestant, Obama té temps per despertar, preparar-se més bé i donar molt més joc d'aquí a 15 dies.
A punt de començar l'octubre, mes culminant de la campanya als Estats Units i sobretot mes en que els debats prendran la paraula. Segons com vagin, acabaran per confirmar la victòria de Barack Obama o en canvi posaran una emoció final al duel que l'enfronta amb Mitt Romney.
Llistat de debats:
Presidencials: Barack Obama VS Mitt Romney
Tots els debats duraran 90 minuts i es faran de 9 a 10:30 p.m. segons el fus horari estàndard de l'Est.
1er - 3 d'Octubre a la Universitat de Denver, Colorado (web del debat)
El moderarà Jim Lehrer, que amb aquest haurà moderat fins a 12 debats presidencials i anirà sobre política interior. constarà de 6 blocs temàtics de 15 minuts cada un (els tres primers sobre temes econòmics i els tres darrers sobre salut, el rol del govern i com governar).
2on - 16 d'Octubre a Hempstead, Nova York
El moderarà Candy Crowley, periodista de la CNN i serà un debat d'estil 'town-hall'. És a dir, els espectadors del debat podran fer preguntes directes als candidats sobre qualsevol tema i cada candidat tindrà 2 minuts per respondre. Lespersones seran triades per la casa d'enquestes Gallup.
3er - 22 d'Octubre a Boca Raton, Florida
El moderarà Bob Schieffer, periodista de la CBS i versarà sobre política exterior. El format serà exactament el mateix que el primer debat. Vice-presidents: Joe Biden VS Pau Ryan
1er - 11 d'Octubre a Danville, Kentucky
El moderarà Martha Raddatz, periodista de ABC i versarà sobre política interior i exterior. El format serà com el primer debat presidencial però amb 9 blocs de 10 minuts.
Mitt Romney perdrà les eleccions. O això almenys és el que diuen les enquestes dels darrers 150 dies fins a dia d'avui. Les dues convencions celebrades fa 15 dies no han suposat cap gran canvi als 'swing states', els 7 o 8 estats que podrien decantar la balança presidencial cap a una o altra banda. Romney sembla estar reduint les diferències però de moment no n'hi ha prou per a poder intentar posar pressió a l'equip d'Obama que s'ha llançat de cap als swing states per assegurar-se la reelecció.
No serà una victòria espectacular. De fet, serà menor que la que va obtenir davant McCain, però davant el 'menor' Obama dels darrers 4 anys, el partit republicà sols ha pogut trobar un home gris que no aixeca cap mena de passió davant la ciutadania, i que ha acabat triant un 'Tea Party' de company d'equip per a poder assegurar que, com a mínim, els seus el votin.
Per fi ha arribat l'onze de Setembre més mogut dels darrers anys. L'onze en que Barcelona ha de quedar petita. L'onze que ha mobilitzat més balcons i finestres de totes les cases. L'onze de més esperança, l'esperança de que avui comenci un nou futur. Un futur en llibertat.
Mentrestant a Vic, l'Ajuntament, de manera solemne i amb la Guàrdia Urbana vestida de gala, va fer onejar una estelada que de forma permanent restarà a la Plaça del Mil·lenari de Vic fins a la victòria final.
Avui fa exactament 10 anys que els Sagals d'Osona van descarregar el seu primer 4 de 8. Va ser a la Plaça Major de Vic, durant l'actuació de les 'Colles de l'Eix' que es celebrava per primer cop a la capital osonenca. M'ho ha recordat aquest matí, l'actual president de la colla, en Lluís Casellas.
Des de llavors ha plogut molt, però aquell no deixarà mai de ser el primer de molts.
La convenció demòcrata ha acabat. Ho ha fet allà on no tocava, i és que la pluja (que queia a bots i barrals) ha impedit que Obama fes el seu discurs d'acceptació davant 80.000 persones a l'estadi dels Panters. S'ha hagut de conformar en fer-ho a l'escenari dels darrers dies, però això no ha impedit que un cop més Obama hagi enlluernat. Podeu llegir el discurs, que ell mateix ha titulat "We don't turn back" aquí. Amb un final dels darrers 9 minuts espectaculars on Obama substitueix el "Yes We Can" de 2008 pel "He/Se gives me HOPE".
Abans, Obama ha estat precedit pel candidat a la vicepresidència Joe Biden i per John Kerry, candidat al 2004. La nit ha donat per molt, fins i tot per discursos de famosos i estrelles com Scarlet Johansson.
Així doncs la convenció demòcrata ens deixa 3 grans discursos, Michelle Obama (el sentiment i la passió), Bill Clinton (ovacionat per la gran majoria de diaris nord-americans com un dels millors discursos de tota la història de les convencions, i això que parlava de economia) i com no, Barack Obama "I'm the President".
“On every issue, the choice you face won’t just be between two candidates or two parties. It will be a choice between two different paths for America. A choice between two fundamentally different visions for the future. […] But know this, America: Our problems can be solved. Our challenges can be met. The path we offer may be harder, but it leads to a better place. And I'm asking you to choose that future.”
"America, I never said this journey would be easy, and I won’t promise that now. Yes, our path is harder, but it leads to a better place. Yes, our road is longer, but we travel it together. We don’t turn back. We leave no one behind. We pull each other up. We draw strength from our victories. And we learn from our mistakes."
El segon dia de la convenció demòcrata començava encara amb l'emoció i el record de les paraules i el discurs del dia abans de Michelle Obama, fins al moment, el millor de les dues setmanes de convencions. Si una frase quedarà serà "Being president doesn't change who you are, it reveals who you are" i sobretot els darrers 5 minuts on la Primera Dama va arrencar plors de molts dels delegats i de molts dels espectadors que l'estaven veient. D'això es tractava! Bona feina d'ella i sobretot dels seus ajudants!
El 2on dia de les convencions sol estar reservat per al candidat a la Vicepresidència. Va ser el cas de Sarah Pallin (per cert, si voleu saber com funciona un teleprompter aneu al minut 31:00 del link anterior) i Joe Biden el 2008 i també el de Paul Ryan la setmana passada a la convenció republicana. Aquest cop però els demòcrates han canviat la lògica imperant. Biden és un personatge conegut i amortitzat, 4 anys de VP i 36 anys de Senador per Delaware fan que tingui poc a dir i/o a convèncer.
En el seu lloc, i davant el perill de que l'electorat demòcrata es quedi a casa els demòcrates necessitaven algú que aportés més vots, algú venerat pel public americà, algú amb pedigree que es posés com un soldat més a les ordres del Commander in Chief, Barack Obama. I aixi és com els demòcrates han donat el prime time del 2on dia de convenció al 'Big One', al més gran entre els grans, considerat pel poble americà com un dels millors Presidents del Segle XX, Bill Clinton.
I Clinton no ha fallat, ha pujat a l'escenari amb aquella cara de bon nen i de no haver trencat mai cap plat, ha estat l'encarregat de nominar el President Barack Obama com a candidat demòcrata i durant 45 minuts ha desgranat la política econòmica d'Obama (com ja va dir fa molts anys "It's the economy, stupid") per contraposar-la a la que volen fer els republicans.
Per cert, el mal temps no sols va afectar els republicans. La previsió de pluja ha anul·lat la darrera jornada que s'havia de fer a l'Estadi dels Caroline Panters amb 70.000 persones de públic. En el seu lloc, Obama s'haurà de conformar en parlar davant l'auditori del pavelló on s'està celebrant la resta de convenció. Els republicans ja s'han afanyat a dir que el canvi d'escenari no és pel mal temps previst sinó per la poca capacitat de convocatòria que Obama ha rebut.
Fa 200 dies vaig començar a fer una porra que vaig voler fer cada 50 dies fins al darrer dia. Vaig agafar les diferents enquestes a nivell d'estats que trobava per internet, les comparava, en feia la mitja i adjudicava cada estat a un o altre candidat segons la mitjana de les enquestes.
Entrades
