Decidim Decidir !!

Reconforta anar a un acte i sortir-ne satisfet. Reconforta veure com està quedant el local on es fa l’acte (un gran local que ha guanyat la ciutat !!) i reconforta veure tantes persones d’acord amb el que s’està dient allà.
Per què el tema del que ahir es va parlar no és gens trivial, al contrari, és la constatació de l’engegada d’un nou cicle polític en el que, per primera vegada, molts de nosaltres ja no ens trobem sols. El procés que ens ha de dur cap a l’emancipació nacional està començant, de fet va iniciar-se ja fa uns quants anys però amb la manifestació del 18F i la del passat 1 de desembre s’ha vist consolidat . És el començament doncs, d’una nova manera de reclamar que es faci efectiva la democràcia racional a que tots els pobles tenen dret; d’aquí sorgeix el dret a decidir.
Ahir es va parlar també de tot el procés de l’Estatut. De la constatació que l’estatut hagi pogut servir com a mínim per fer obrir els ulls a molts catalans que fins fa pocs dies encara pensaven que l’encaix de Catalunya dins Espanya era possible. Aquells que varen votar Sí, i que ara veuen que del promés, no n'hi ha ni cinc.
Es va parlar de moltes més coses, del Tribunal Constitucional i de la gairebé segura re-retallada de l’estatut a finals del 2008, de la renda per càpita de Melilla que ja supera la de Catalunya, dels mitjans de comunicació, de Montenegro i el Kosovo, de la llei de referèndums, dels pressupostos d’Escòcia (el doble de Catalunya tot i ser la meitat de població), de la societat civil, de think tanks, de la dependència, de la necessitat de que la nova immigració conegui la realitat social del país i utilitzi el català com a llengua vehicular, etc...
Per tot el que es va dir, reconforta veure que ahir els militants d’ERC i de les CUP (únics partits catalans que es declaren avui en dia independentistes) érem sols un 15 o 20% del total del públic. A partir d’aquí, sols queda seguir treballant per a que la majoria social del país conegui els grans avantatges de ser independents, i que aquesta majoria social forci als partits polítics que avui no tenen la independència nacional com a estació final del trajecte a involucrar-se dins el veritable eix nacional.
Per cert, el company m’ha ‘birlat’ el títol del post. Aquest cop ha estat més ràpid que jo. Espero que no marxés abans per anar a fer el post ... la immediatesa blocaire no té fi ...