Bilbo (2a part)

Cap de setmana complert a Bilbo. Primer una passejada pel centre de la ciutat amb visita inclosa al Guggenheim , imponent museu clavat al costat de la ria. Després parada obligada a l’Arenal , l’entrada al casco viejo i lloc de concentració dels bascos i catalans sota les carpes de l’ESAIT. D’allà ja a mitja tarda, processó cap a la Casilla, el lloc habitual on comencen totes les manifestacions . (Nota : L’escenari és ideal degut al pendent que fan els carrers principals i que ofereixen una vista impressionant de la gent que forma la manifestació). L’anècdota l’hem protagonitzat quan passejant per la Casilla hem trobat la capçalera de la mani i al darrera la pancarta de les seleccions catalanes. A instàncies d’un conegut, hem entrat darrera la pancarta catalana que estava formada per sols 8 persones per exigències de l'organització. Al final, conjuntament amb la colla de Prats de Lluçanès amb l’incombustible Peraire al davant, hem format un grupet de 40 persones rere la pancarta tot i la desesperació dels organitzadors bascos que en aquest sentit són molt primmirats. La mani doncs ha estat un èxit, tot i que pel meu gust massa llarga, doncs entre anar i tornar a l'Arenal i San mamès hem donat moltes voltes.
A les 8 hem entrat a la catedral, San Mamés. Instal·lats a la tribuna sud (rere la porteria on s'han marcat els dos gols) enmig d’un ambient increïble. El partit ha anat de més a menys tot i un final d’infart que podia haver decantat el marcador cap a les dues bandes. La selecció ha sabut estar a l’alçada amb uns 50 minuts de futbol de molta qualitat. Morales, Puyol, Xavi, Coro, Sergio Gonzàlez, Sergio Garcia i el petit gran Bojan han fet de columna vertebral d’un equip amb moltes baixes però amb qualitat de sobres. La tribuna sud ha esclatat amb el gol de Bojan i fins al final del partit ja ningú ha parat de cridar, cantar i botar. Al final, un empat merescut amb un regust de què tot i ser el de menys, avui sí que podiem haver guanyat...

Un cop acabat el partit, de tornada cap a l'Arenal on un concert de Betagarri ha clos la festa.

De tot el cap de setmana, vàries consideracions a tall d'anècdota: el jovent abertzale veu molt (a estones massa...), la presència vigatana i osonenca era nombrosa, des dels ja esmentats pradencs fins a la familia López-Bonafont passant per l'Eric Herrera o en Jan Puig. I que la inocentada del Casals va fer forat, més d'una i de dues vàren picar de ple, us ho puc assegurar.