20N

Avui tres esdeveniments coincideixen en el temps. Mas, Montilla i Franco han decidit que avui volen ser els protagonistes. Artur Mas farà aquesta tarda la tan esperada conferència de la “casa comuna del catalanisme” . Serà interessant veure que dirà el lider de CiU, tot i que de moment el fet que Duran (que ja coneix el contingut del discurs) només hi vegi “petites diferències d’opinions” no sembla gaire favorable als interessos independentistes. Estic d’acord amb l’opinió d’Oriol Junqueras, l’únic que voldríem esperar de la conferència, és que d’una vegada per totes el nacionalisme català apostés per la via independentista. Un cop obsoleta la via estatutària i trencada la via federal, només hi ha una via per reflotar (que no refundar) el país. D'una vegada per totes el sistema polític d'aquest país ha de ser un sistema polític català (veure Unió o Esquerra), que ens permeti decidir per nosaltres mateixos i ens deixin tirar endavant un país que per ell sol pot ser molt potent.
Aquest vespre, TVE ha contraprogramat la conferència amb una versió sols per Catalunya del ja famós programa “Tengo una pregunta para usted”, amb una versió pel President de la Generalitat, José Montilla. No crec que sigui el millor escenari de programa per Montilla, ni el millor moment. Estaria bé saber qui li ha proposat el programa i per què.
Mentrestant al valle de los caídos, no sabem si la llei de la memòria històrica hi farà acte de presència. L'únic que sabem segur és que el President Companys i la resta d'assassinats pel feixisme continuaran immersos en l'oblit i la injustícia pels segles dels segles ....
De fet, el 20N no crec que sigui recordat pel que avui pugui dir o deixar de dir Mas o Montilla, el 20N sempre serà recordat per què fou el dia que morí el dictador. A Estats Units, tothom recorda que feia el dia que mataren Kennedy, a Catalunya tothom recorda que va fer quan va saber que Franco havia mort (Bé, tothom menys jo, encara em faltaven 3 mesos per néixer).
Més de 30 anys després, ni Mas ni Montilla representen la lluita contra el que el Franquisme ens va prendre i la monarquia i la transició ens ha fet oblidar. Després de 30 anys de silencis, de problemes cíclics, d'estatutets i loapas, d'aznars i zapateros, de rajoys i de magdalenas alvarez, sols queda un únic camí, la independència nacional. S'hi apunta la casa comuna ??
P.S. De fet, l'acte més important d'avui sembla que serà la burla de judici a l'audiència nacional per la crema de fotos del rei. A vegades sembla que siguem 20N de 1967 i no de 2007.