Governs de coalició.

Un govern monocolor, és un govern tranquil, fàcil de portar, sobretot si es gaudeix de majoria absoluta. Si agafem aquesta premissa com a certa, llavors hauríem de poder dir que un govern format per diferents partits, és a dir, un govern de coalició, no és fàcil de controlar ni conduir. Les circumstàncies que s’han produït avui al govern de la Ciutat de Vic ho expressarien clarament, però no sempre és ni ha de ser així.
L’existència de més de dues dècades de governs amb majories absolutes a la pràctica totalitat de les nostres institucions (Generalitat, Diputació de Barcelona, governs espanyols socialistes i popular, Ajuntament de Vic, Consell Comarcal d’Osona...) han portat a la consciència de la gent la idea que un govern ha de ser controlat per un sol partit (el partit guanyador, com reclamava Artur Mas) i que aquest govern és el més estable possible de tots.
Un ràpid repàs a les democràcies amb més història i més estables d’Europa, ens confirma però que això no és així. Reniu i Matas ho explicaven molt bé durant la reedició del govern d’entesa.
Segurament els governs de coalicions són un dels aspectes menys estudiats dins la ciència política al nostre país, és de rebut agrair que hi hagi persones i grups que s’hi dediquin i facin cursos tant interessants com el que vaig poder fer la passada primavera a l’ICPS.

Un govern de coalició local ha de complir amb certs requisits importants per tal d’aconseguir funcionar amb èxit, tot i que no sempre l'èxit d'una fórmula els compleix. Així les compatibilitats ideològiques i personals, la tradició pactista local, el grau de descentralització dels partits a nivell local, les estratègies a curt i llarg termini, el sistema propi de partits locals, els propis líders locals o la comunicació a nivell interna dels mateixos partits són aspectes importants a destacar. Ridao així ho entén i així ho ha estudiat aquí i aquí. La situació viscuda a Vic entre el multipartit i ICV no sembla que hagi complert amb gaires dels punts abans esmentats. Un govern amb sols 5 mesos de funcionament, que tot just comença a discutir els punts bàsics que hauran de regir els propers 4 anys no és el millor escenari per esclarir les desavinences en públic malgrat les bones perspectives inicials. La distribució d'àrees del govern dóna per a que cada integrant de l'equip pugui organitzar la seva pròpia àrea i portar-la com ell vulgui. Són els grans temes, els que tot l'equip de govern i la part d'oposició democràtica han de decidir sota el màxim consens possible.

Dins un govern s'ha de governar, i discrepar òbviament, però les discrepàncies es treballen a les reunions internes, no a les externes; és amb la feina de cada regidor amb la que es demostra la vàlua i la manera de fer política de cadascú, no exercint d'oposició a la feina dels altres. És una llàstima que als polítics molt sovint se'ls faci mirar més (quan encara falten 3 anys i mig) pels seus propers resultats electorals que per la cohesió d'un govern d'unitat de llarg recorregut. Tothom enten que no pots portar el teu programa de màxims a un govern de coalició, però sí pots mitjançant les paraules i sobretot els fets, aportar la teva feina, les teves idees i la teva responsabilitat. Vivim en un període on el diàleg i sobretot l'entesa entre totes les parts és més que necessari, cal que tots hi posem el màxim del que disposem per a tirar-ho endavant. Els partits petits que aspiren a governar haurien de ser els primers a conèixer aquestes experiències polítiques coalicionals.

Des d'Esquerra, continuem treballant al màxim per a que el govern tiri endavant. Perquè ens el creiem, perquè creiem en la feina tant important que els nostres dos regidors estan fent i que es pot palpar dia a dia. Sense soroll però sense parar de pencar de valent, allà on faci falta i quan faci falta. Perquè creiem i sabem que estem en un govern de coalició, i per tant actuem amb fidelitat però amb el punt just i necessari d'esperit i sentit crític; des de dins, és clar.