sóc així ...

                            sóc així .. entrevista a el 9 Nou del passat dilluns 29 de setembre

Reconèixer els errors del passat.

Aquest vespre en un acte al Palau de la Generalitat, representants d'Alemanya i França demanaran perdó per haver deportat Companys i haver-ne facilitat l'execució (l'estat alemany ja ha participat en actes similars de reconeixement de la injustícia comesa com la seva participació en els bombardejos de Gernika). Els cònsols condemnaran l'acció que van portar a terme els governs dels països que representen, en un acte que s'ha de considerar 'normal' en aquells països que dignifiquen la memòria històrica. Tot i que els governs actuals no són responsables, són prou dignes com per condemnar els errors dels seus antecessors en el càrrec. Quina diferència tant gran amb els representants del govern espanyol, incapaços de demanar perdó per res, malgrat haver viscut gairebé 40 anys de dictadura i que ells mateixos hi haguessin lluitat en contra.

Paral·lelament, i com que s'acosta l'aniversari de l'execució del president Companys, el govern català de mà de Joan Saura començarà un procés per demanar al govern espanyol la reparació i la dignificació del President. Recomano vivament el post de Joan Tardà, una de les persones que ha treballat més aquest tema els darrers anys. Un post molt crític amb l'actuació (unilateral?) del conseller Saura. Caldrà seguir el tema.

El dia desprès

Anit vam celebrar l'11è congrés comarcal. La candidatura encapçalada per en Carles Sanuy, i de la que jo en formava part, es va imposar a la impulsada pel Reagrupament Independentista. A més, un bon amic i company d'executiva vigatana, en Pau Comes, va ser escollit conseller nacional d'Esquerra juntament amb en Sergi Tarrés de Calldetenes (un químic i un físic, quina por!). Segurament es podrien fer moltes lectures diferents del congrés, com va dir algú tot té diferents interpretacions, però 2 + 2 encara sol donar 4, i ahir la militància osonenca es va decantar per un projecte ambiciós de treball on la formació, el treball sectorial i temàtic o la coordinació entre l'estructura interna i l'estructura de càrrecs electes i grups municipals serà clau.
Tot i això, una de les claus de les properes setmanes serà intentar que les postures fins ahir innegociables però legítimes es recondueixin fins arribar a una entesa on l'únic que hi surti guanyant sigui Esquerra Republicana de Catalunya. Tots hi posarem de la nostra part, sols cal voluntat i ganes de treballar per un projecte comú. Com va dir en Pau Comes anit, primer és el país, desprès el partit i desprès les persones o els grups, tothom el va entendre, no calien més paraules.

Congrés Comarcal d'Esquerra Osona

El projecte d'Esquerra Republicana està més vigent i actual que mai. Les ganes de treballar, la il·lusió i l'empenta que veig en els companys que com jo no entenen de sectors ni rivalitats, fan que al meu entendre el projecte continuï viu. És època de congressos, i cal continuar amb aquesta empenta. També és època de canvis, i la Federació Comarcal no n'està exempta.

Aquest proper divendres tindrà lloc a Manlleu el Congrés Comarcal d'Esquerra Osona, un congrés on hi hauran 2 candidatures a la presidència. Per una banda la candidatura del Reagrupament Independentista encapçalada per Jordi Sans i de l'altra la candidatura encapçalada per Carles Sanuy, actual president de la secció local de Calldetenes.

La meva tria és fàcil i clara. Per una banda l'experiència i el bagatge de partit és clarament favorable a en Carles Sanuy (ex-regidor, ex-conseller comarcal, amb tasques a la regional d'Agricultura), per altra banda la composició de les 2 candidatures és totalment diferent. La candidatura d'en Carles Sanuy intenta i aconsegueix fer partícips a la gran majoria de seccions locals, cosa que a primer cop d'ull no mostra l'altra candidatura basada majoritàriament en una única secció local, precisament aquella de la qual en sóc president. La participació de les dones és un altre fet cabdal de diferenciació entre candidatures.

És per tot això que vaig acceptar l'oferiment d'en Carles Sanuy de portar la secretaria d'organització comarcal en cas de que ell esdevingui president comarcal. Divendres anirem a l'assemblea amb un programa molt treballat (16 pàgines d'idees, propostes, objectius), amb un grup cohesionat, jove però experimentat tant política com tècnicament, amb unes immenses ganes de treballar, i sobretot lluny dels sectors que tant a nivell nacional com a nivell local estan intentant dinamitar la imatge i la integritat del partit.

Música Viva i curta de Vic

Un altre any i ja en van 20! Música Viva ja ha passat i per sort he tingut alguna estona per anar a algun concert entre anada i tornada a la feina. D'aquest any, en destaco la puntualitat dels concerts, però alhora la curta durada d'aquests que en ocasions ha ratllat l'absurditat, sobretot en aquells escenaris que es feia pagar entrada i després no hi havia cap concert més. Que els wiskyns toquin 35 minuts per 10€ d'entrada o que Feliu Ventura no pugui tocar més de 50 minuts a la Pietat, no va en favor dels ciutadans de a peu, que en gran mesura també som els que donem la magnitud (parlen de 100.000 persones) al festival.
D'entre els concerts que vaig veure en destaco el següent :

Un valor segur : Feliu Ventura

La troballa : Kenzazpi

Els caps de cartell : Gossos

L'alenada d'aire fresc : Menaix a truà

La decepció : concert de Wiskyns (tot i que crec que ells no hi tenien res a veure)

Bona diada !

Per un finançament just

Avui hem fet un acte d'aquells que a ulls de molts podria ser minoritari, un acte organitzat per un partit polític on solen anar-hi en gran majoria els propis militants del partit. És a dir, un acte dit d'autoconsum.
La diferència entre aquests actes i el que Esquerra Vic ha organitzat aquest vespre rau en la informació que la xerrada vol i pot transmetre. I el resultat el copses de seguida a la sortida de l'acte. En un acte d'autoconsum, quan surts al carrer i et trobes els companys, la resposta sol ser "ha estat bé", "interessant", o la versió més pessimista "això també ho va dir a la xerrada de xxxx". Avui, la resposta de varis companys ha estat "s'han de fer més actes d'aquest tipus".
Suposo que el missatge hi tenia bastant a veure, estem sentint a parlar del finançament cada dia a totes hores i a tots els mitjans, però mai ningú acaba entenent gaire res del que realment importa, a banda de si el Mas i el Montilla es posen d'acord o no.
Els missatgers però, han acabat d'engrandir l'acte. Tant el regidor d'Esquerra Vic, Joan López, amb una visió dels problemes municipalistes de primera mà i una exposició de la veritable problemàtica social que afecten els municipis catalans, com en Josep Ginesta (secretari nacional de Política Social d'Esquerra i expert en temes de finançament) que ha dissertat sobre el mal anomenat 'nou sistema de finançament', posant el dit a la llaga de la veritable trampa, els anomenats fons de suficiència i la greixor d'un estat espanyol incapaç de deixar anar ni un sol euro.
Per començar la setmana de la Diada nacional, ha anat molt bé. demà seguirem amb l'ofrena floral a la placa dedicada a Bach de Roda, i la setmana vinent començarem a pensar en fer més actes d'aquest tipus. Cal fer-ne!

Intolerants amb la intolerància

Dissabte, el diputat més jove del parlament d’Stormont (l’Assemblea del Nord d’Irlanda), Daithí McKay del Sinn Fein, va participar en una xerrada a Blanes en la 3a diada per l'autodeterminació dels pobles, organitzades entre d'altres per les JERC en un marc incomparable com és la casa del poble de Blanes. Segurament algú destacaria altres xerrades d'aquesta diada, des de la del President d'Esquerra Joan Puigcercós fins a la de Joel Joan en representació de Sobirania i Progrés. Però a causa del meu projecte sobre reconciliacions, em va atreure especialment la xerrada del jove diputat de 26 anys del Sinn Fein, que comparteix districte i per tant competeix electoralment al comtat del nord d'Anthrim ni més ni menys que amb Ian Paisley. Durant la xerrada, va dir 3 frases que reafirmen les meves teories i conviccions així com la d'altres personatges a qui segueixo amb interés. D'una banda que per poder aconseguir un major benestar pels ciutadans del seu poble, cal compartir el govern encara que sigui amb gent amb qui fins fa 2 dies no es podien ni veure o simplement s'odiaven. En segon lloc que tot es basa en un joc de cedir i acceptar (de fet, tal i com em va explicar en el posterior sopar, tant el primer ministre de la UPD com el nº 2 del govern Martin McGuiness del Sin Feinn tenen les mateixes competències, i un no pot aprovar res sense el vist-i-plau de l'altre). I per últim, que per a que funcioni ' l'experiment' cal que les dues parts siguin molt intolerants amb la intolerància, una gran frase per a un gran projecte.

Posa un pelegrí a la teva vida

Continuen sorprenent-me diferents fets cada dia... serà la meva joventut?... Abans d'ahir va ser el torn del fill del mític i televisiu Pelegrí, Pelegrí, Pelegrí (el recordeu oi?), avui convertit en secretari general d’un partit polític d’aquells que tothom anomena ‘nacionalistes’. Podeu llegir les declaracions de Pelegrí aquí .

Si no fos per que parlem de política, i lluito per a que sigui una cosa seria en comptes del vodevil que acaba sent en moltes ocasions, en Pelegrí podria arribar a esdevenir el 3er humorista més gran d'Espanya, després de l'ABC i el Jueves, és clar... "de donde soy o de donde vengo" ...

els perills de la informació

Les noves tecnologies i la necessitat dels mitjans tradicionals que no estan dospuntzeritzats de sobreviure, comporta moltes novetats sobretot en la manera de rebre i buscar la informació. Per alguns hi ha una saturació d'informació, per altres és una oportunitat única d'arribar a públic diferent i no poder ser censurats per l'establishment polític actual. No acabo de creure en cap de les dues afirmacions. Ni crec que existeixi una saturació del mercat, gràcies a la llibertat individual de triar i llegir els mitjans que cadascú cregui mes creïbles. Ni crec que la llibertat i facilitat d'edició perjudiqui l'stablishment que continua jugant a nivells molt elevats també a internet, amb més possibilitats d'arribar a més gent tant per publicitat com per recursos tecnològics.

Quan la informació que es dóna per tal de poder competir amb els nous mitjans no és concreta, quan no s'aconsegueix l'objectiu d'explicar el que realment acaba succeint, sol produir-se el fenomen de la desinformació, que acaba derivant en una falsa informació. L'exemple últim és el cas de l'estelada a l'ajuntament de Vic. S'està acusant a Esquerra per activa i per passiva de votar en contra de col·locar l'estelada al balcó de l'ajuntament el proper 11 de setembre (de fet n'hi ha que menteixen sense cap remordiment... creuen que els va bé per guanyar vots). La realitat és bastant diferent, doncs aquesta votació no s'ha arribat a produir mai en el consistori vigatà, i si s'hagués produït, està molt clar quin hauria estat el sentit de la votació dels dos regidors republicans, que alhora cal recordar que comparteixen equip i coalició de govern amb 3 partits més, cap d'ells amb ideals independentistes, sense que aquest fet comporti la pèrdua d'aquests ideals, tal i com li agradaria que passés a alguns vigatans i vigatanes que voldrien quedar-se sols defensant-los i resistint com l'últim poble gal, això sí, sense poció màgica. Esquerra continua i continuarà sent la veu de l'independentisme d'esquerres en la recerca d'un país més just, més solidari i més lliure, fins al dia que siguem majoria i puguem deixar de ser independentistes.

Com deia, existeix un perill, el de començar informant amb la voluntat d'esbrinar allò que potser hi ha més enllà, i acabar sense informar d'allò que finalment ha succeït o d'allò que finalment no ha succeït. Un perill que acaba provocant que directors de diaris, informats o desinformats, escriguin columnes d'opinió amb afirmacions falses. El mite de Goebbels continua vigent i provocant que una mentida repetida mil vegades es converteixi a ulls dels desinformats en una veritat. Quin perill!