Un graó menys

Avui és un d'aquells dies que esperes que arribi, que em semblava que no arribaria mai però que finalment l'esforç i la tenacitat m'hi ha deixat arribar i gaudir del moment. Avui 3 anys després de començar el Màster, he entregat el projecte de recerca i per tant he finalitzat el Màster en Anàlisi Política. El projecte l'he versat sobre el sistema electoral català i he comptat amb el guiatge d'un altre blocaire osonenc, en Josep Mª Reniu. Ara, sols hem queda un últim graó per acabar de pujar l'escala que fa 3 anys em vaig marcar. Dilluns començaré amb el projecte final del Master Internacional en Resolució de Conflictes. Últim graó, el 30 de setembre. Objectiu a la vista.

Congrés Nacional d'Esquerra (III) - El vespre

El vespre encara ens ha de mostrar la sorpresa final del congrés, en Xavier Vendrell no passa el tall de les votacions a l'executiva i ha de ser substituït pel lleidatà Carmel Módol. En Xavier és un home que com tants altres líders desperta passions i odis per igual. Però això no justifica un comportament tant vergonyós com aplaudir quan s'anuncia la seva revocació (un sentiment de vergonya que també vaig sentir al matí amb la xiulada a polítics d'altres partits). En Xavier és així per que diu el que pensa, fa el que pensa, pren decisions malgrat no agradin a tothom (espero que els nous líders ho continuïn fent) i treballa 24 hores al servei del partit. En Xavier ha viscut i viu pel partit, l'ha fet gran i l'ha sanejat econòmicament. En Xavier mai ha tingut un no per ningú quan s'ha necessitat la seva atenció, i per aquest motiu m'entristeix llegir a gent que s'alegra de la seva desaparició de la primera línia política, sobretot quan aquesta gent no ha mogut mai ni un sol dit per a que aquest partit avanci. Si aquest país i aquest partit tinguessin 1000 Xaviers Vendrells, potser faria molt de temps que seriem independents, mentrestant em resignaré a seguir aguantant els que sols critiquen però encara es hora que donin la cara per ningú d'aquest partit.
Gràcies Xavier per tot el que has fet i per tot el que faràs per aquest partit.

Nota : la pàgina web de la Gent d'Esquerra ha desaparegut tal i com vàrem anunciar, també la causa al facebook. De partit sols n'hi ha un i és Esquerra Republicana de Catalunya. Donat que cap sector crític s'ha constituït legalment com a corrent del partit, seguiran l'exemple la resta de sectors del partit o continuaran difonent una imatge diferent del partit? Ho seguiré.
(Fotografia cedida pel 9Nou)

Congrés Nacional d'Esquerra (II) - La Tarda

Després d'un dinar multitudinari a l'esplanada del Fòrum, comença el plenari de la tarda. Al final el primer punt és la discussió de les esmenes de la ponència estratègica i política. Després d'una presentació del text per part del conseller Huguet, és el torn de Joan Carretero que defensa una esmena a la totalitat i un text alternatiu. És el primer o segon cop en 2 anys que Carretero intervé en un plenari, doncs tot i ser conseller nacional o ser present a la darrera Conferència Nacional, sempre havia rebutjat presentar personalment les seves pròpies idees. Ahir es va decidir a donar la cara davant els militants, un gest que s'agraeix però que arriba tard. Les crítiques i la roba bruta a casa, no fora. Carretero finalment va retirar l'esmena, va reiterar que no volia entrar a l'executiva tot i defensar que la ponència del congrés s'havia d'aprovar. Va sortir com un heroi del plenari aplaudit pels seus incondicionals i molts d'altres que li reconeixien el detall de retirar l'esmena. Tot seguit, es succeïren les esmenes de militants que tot i l'esforç encara seguien vives. De les 20 esmenes restants, se'n van transaccionar algunes, se'n van rebutjar l'immensa majoria i se'n van aprovar dues de l'Esquerra Independentista, que comptaren amb el recolzament d'una defensa inexistent per part de la ponència oficial. Alguns ho veuran com una gran victòria d'EI, jo ho vaig viure com una transacció encoberta de cara a una possible negociació (per cert, EI va assajar l'escenificació dels ponents). Al final, la ponència estratègica rebé un amplíssim suport que referma l'important tasca que tots els ponents, esmenants i militants han realitzat durant els darrers 2 mesos.

Acabada la part gruixuda del congrés, tocà el torna a les dues votacions finals. La dels consellers nacionals, on continuava el 3 contra 1 i la de la nova executiva nacional d'Esquerra. Feia sols mitja hora que havíem estat informats del trencament del pacte que al migdia havien arribat Puigcercós i Benach per formar una executiva de consens, un SMS maleït, inoportú i lamentable del sector 'Barcelona' que confirmava i agreujava la falta de confiança existent entre els dos sectors i que forçava l'anunci per part del nou Secretari General d'una executiva formada per 9 homes i 9 dones tots provinents del sector de la Gent d'Esquerra. Una votació llarga que a 2/4 de 9 del vespre provocà una parada d'una hora per poder recomptar i conèixer els resultats de les votacions. Una parada per respirar, agafar aire i intentar païr la nova situació individual i colectiva.

Congrés Nacional d'Esquerra (I) - El matí

Després d'una nit curta, en part per culpa de l'osonosfera, l'arribada al Fòrum a primera hora del matí esdevé tranquil·la. De fet, el matí és molt tranquil, l'arribada dels assistents es fa a ràfegues i d'aquesta manera comença un 25é congrés amb moltes incògnites. La nit anterior s'ha arribat a un pacte per transaccionar totes les esmenes de les candidatures de Benach i Puigcercós, però al arribar al Fòrum constato que hi hauran molts altres pactes diferents durant el dia, doncs les 3 candidatures perdedores el 7 de juny s'han unit per aconseguir guanyar les eleccions a consellers nacionals.
L'elecció de la mesa i l'informe de gestió econòmica passen volant sense cap mena d'entrebanc o preguntes, Anna Simó és la presidenta de la mesa i la Pilar Albiol aconsegueix un suport gairebé unànime a la gestió que ella i Xavier Vendrell han realitzat els darrers 4 anys. És l'hora de l'informe de la presidència sortint, però l'informe no arribarà mai. En comptes del que li tocava fer Carod-Rovira fa un míting electoral pensant ja en les primàries per escollir el cap de llista a les eleccions a la Generalitat de Catalunya. El míting de Carod és validat amb poques preguntes i un suport unànime, suposo que per allò de no fer quedar malament a qui se'n va.
El següent es Puigcercós amb l'informe de secretaria general sortint. Puigcercós sí realitza al meu entendre un informe de la feina feta, els resultats extrets i les errades fetes. Moltes preguntes (alguna d'ofensiva i de mal gust) i una validació menor que la d'en Carod. Puigcercós ja és l'home a batre, ho noto quan veig com l'entorn de Carod vota l'informe.
Abans de dinar, encara 2 moments àlgids. Primer la proclamació del nou secretari general d'Esquerra, Joan Ridao (bloc) i del nou president d'Esquerra, Joan Puigcercós (bloc), un cop confirmats els resultats de les eleccions del passat 7 de Juny. 2 discursos diferents però complementaris amb el que necessitarà esquerra a partir d'avui, rigorositat en el treball i una responsabilitat compartida capaç de prendre decisions per molt arriscades que puguin semblar.
Per acabar la sessió del matí, el plenari va aprovar la modificació de 2 articles dels estatuts del partit. Tot i l'intent dels dos sectors crítics de deixar sense efectes aquest punt, el cert és que la modificació és totalment vàlida doncs havia seguit tots i cadascun dels tràmits que els propis estatuts marquen. És per això que trobo sobrer i impresentable que qualsevol assistent al plenari pugui pujar impunement a l'escenari per discutir amb els membres de la mesa, les seves decisions. A veure si haurem d'acabar regulant la figura del porter de discoteca o en aquest cas el porter de mesa del congrés.

osonosfera.cat

Divendres passat vaig tenir l'oportunitat de contribuir a un projecte col·lectiu de comarca. Un projecte que m'ha ajudat a conèixer persones de diferents parts de la comarca, de diferents tendències, pensaments i professions. Un grup de persones amb els que comparteixo la sensibilitat per les noves tecnologies i tot el que aquestes ens aporten a cadascú de nosaltres en el seu projecte personal de vida. Divendres a Tavèrnoles, entre twitter i twitter, vam presentar el portal de blocs de l'Osonosfera, un portal creat a partir de tots els blocs de la comarca que hem trobat i amb la voluntat de fer-lo cada dia més gran. Vam començar amb un vídeo molt especial de l'Arnau, una presentació sincera de l'Enric i les experiències personals de tres blocaires excepcionals com en Saül, en Carles i en Vicent.
Tot i no poder contemplar l'arc de Sant Martí que alguns van gaudir, si que després vaig gaudir d'un sopar de germanor amb 40 blocaires i no blocaires per parlar, comentar i preguntar, tot acabant a Vic fent una copa entre penombres però entre amics. (Foto : Jordi Vila)

Gregory Payne : els líders i les masses

Ahir l'Ajuntament de Vic va organitzar una conferència amb Gregory Payne, especialista en política comunicativa i entre d'altres, ex-assessor de Hillary Clinton. N'havia llegit una ressenya al bloc d'en Guillem López, i m'hi vaig acostar per escoltar les seves idees sobre la gestió de la ciutadania, els grassroots i el lideratge social.
Payne, va desenvolupar el que ell creu que ha de ser un bon líder i la seva relació amb l'entorn. Diu Payne que un bon líder ha de saber comunicar (Obama n’és un gran especialista) i alhora ha de dominar els mitjans de comunicació i la seva relació amb ells. Però no n’hi ha prou amb tenir bones dots de comunicador si no ho complementes amb la relació del dia a dia amb la ciutadania. El lideratge també és asseure’s amb tothom i parlar de les semblances i de les diferències que ens allunyen o ens apropen a cadascú. I per fer això, cal intentar entendre els punts de vista dels altres, i això suposa molt diàleg. Payne argumenta que cal ser més oberts, cal esdevenir oients actius ja que tothom té experiències per poder aportar ja siguin polítiques, culturals, religioses, lingüístiques...

Al líder li cal credibilitat (una credibilitat que és gairebé impossible de recuperar un cop perduda), carisma i empatia. El líder ha d'inspirar, ha de motivar a les persones a que s'involucrin i ha d'incorporar persones que puguin aportar punts de vista diferents, per tal de que la presa de decisions sigui el màxim de rigorosa possible. El repte és aconseguir comunicar amb tothom que forma l’aldea global, per tal que el públic no es torni escèptic. El líder més hàbil, diu Payne, serà aquell que identifiqui millor l’audiència a la que es dirigeix.
Completament intoxicat pel procés que demà acaba amb la celebració a Barcelona del 25é Congrés Nacional d'Esquerra, vaig pensar molta estona i vaig fer moltes comparacions amb els líders que demà sortiran del Congrés del partit. Puigcercós i Ridao tenen moltes qualitats, algunes aplicades clarament a les definicions de Payne, però vist com pot anar demà el desenvolupament del plenari, amb un previsible 3 contra 1, caldrà que un cop passat el congrés, els dos nous líders apliquin molt bé el diàleg amb totes i cadascuna de les diferents sensibilitats que sembla haver-hi al partit. En caldrà molt!
Al final Payne va reconèixer la gran influència i creixement de les noves tecnologies aplicades a la política, els blocs, second life o facebook són eines que Payne va destacar a l’hora d’acostar els polítics a la ciutadania mitjançant l’ús d’aquestes noves eines.

En resum, que un bon líder és aquell que sap activar les bases, les masses, i per fer-ho cal acostar-s'hi. Per damunt de les grans campanyes polítiques de comunicació, si no t'acostes a les masses, no hi tens res a fer. Caldrà tenir-ho ben present !

Roda de Premsa

Entremig del procés congressual, encara hi ha temps com ja vaig apuntar diumenge, de participar a la 1era Trobada de blocaires d'Osona. Avui n'hem fet la roda de premsa, una roda de premsa passada per aigua, doncs a mesura que s'acostava l'hora de començar, els núvols plens de pluja arribaven a Folgueroles. Ni fet expressament, obrir els portàtils i començar a ploure, sort n'hem tingut del desmai que just després de les fotos de rigor ens ha fet d'aixopluc per poder fer petar la xerrada i acabar de lligar 4 temes pel divendres.

La comparació és odiosa, sobretot pel fet d'anar a petar a un lloc tant carregat de simbolisme com la font del desmai, on el monolit conserva gravats els noms dels poetes que s'hi reunien fa uns 150 anys. Avui els portàtils han substituit les plomes i llibres, però la idea de fons podria ser semblant, salvant les distàncies. Des del primer dia, hem intentat crear una eina que pogués contenir el conjunt dels blocs que es fan a Osona, per tal de primer, difondre la idea dels blocs com a element 'estrella' de les noves tecnologies, i en segon terme per fer de contenidor de la riquesa blocaire d'Osona, un lloc on poder consultar blocs fets a Osona o fets per osonencs, encara que estiguin aquí o a la Xina popular.

Recordeu : Divendres 13 de Juny a les 20.00h a la Sala Polivalent de l'Ajuntament de Tavèrnoles. Xerrada amb Enric Xicoy (moderador), en Vicent Partal (Vilaweb), el Saül Gordillo (ACN) i en Carles Puigdemont. Després, tots aquells que vulgueu anirem a sopar al restaurant el Roquet (piscines de Tavèrnoles). us podeu apuntar a la osonosfera.cat el nou portal que presentarem aquest divendres i que acollirà tots els blocs que es fan i es desfan a Osona. Podeu llegir la nota de premsa del grup promotor aquí. O recordar l'evolució al novembre, gener i juny... (Fotografia de Jordi Vila)

2ona volta

S’ha acabat la primera ronda ... dissabte entre converses de taula i apoderats algú proposava una segona volta (masoquisme?). En realitat, la segona volta serà aquest proper dissabte. Ja hem escollit dues figures molt importants del partit, però encara falta definir la ponència, escollir els consellers nacionals, i avalar la resta de l’executiva que ha de sortir de les converses d’aquesta setmana. Aquest dissabte serà una segona volta per acabar de conformar l’esquerra del futur, un dissabte que es preveu molt llarg però que un cop acabat valdrà la pena haver lluitat tant per arribar-hi.
Un cop arribat el dia 15, serà moment de reflexionar en conjunt i de treure conclusions, de moment, en puc treure un parell a nivell individual. La primera és que això semblen unes eleccions de veritat, sobretot pel fet de que tothom sembla que hagi guanyat. La segona és sobre el vot ‘prestat’ de cada candidatura. S’ha comentat l’alt percentatge que la candidatura d’en Joan Carretero ha tret, però crec que és Joan Carretero qui treu un bon resultat però no tant la candidatura del Reagrupament.cat. De fet, tant a nivell nacional com a nivell d’Osona, existeix un alt percentatge de vot prestat de la candidatura de l’Esquerra Independentista cap al Reagrupament, percentatge que coincideix amb les diferències entre Carretero-Carandell i Renyer/Bertran. Un anàlisi per pensar-hi, sobretot des de la candidatura de l’Esquerra Independentista, que ha prestat molt vot a Joan Carretero al no apostar per la presidència, però que ha fallat estrepitosament en la seva idea de créixer a costa de Joan Ridao, el gran guanyador del superdissabte.
Queden 5 dies de molta feina fins al 25é Congrés Nacional !

1era Trobada blocaire d’Osona

En vàrem començar a parlar ja fa un temps, el tema va anar creixent i finalment, després d’uns mesos, l’hem pogut engegar. Uns mesos plens de trobades, de coneixences, de sopars i d’algun que altre espectacle de màgia (nota interna : d’això últim n’haig de parlar en un altre post !).
Finalment, el proper divendres 13 de Juny, es celebrarà la primera trobada blocaire d’Osona, físicament serà a Tavèrnoles a la sala polivalent, virtualment a traves del nou portal que anomenem osonosfera i que agruparà tots els blocs d’Osona. (de moment podeu veuren un petita entrada aquí a l'espera del dia 13 que ja poguem veure l'osonosfera amb la seva imatge, continguts i blocs enllaçats).
Per fer la inauguració, comptarem amb una xerrada amb convidats blocaires de luxe, moderada pel periodista osonenc Enric Xicoy (bloc) i amb la presència d'en Vicent Partal (bloc) director de Vilaweb i en Carles Puigdemont (bloc)diputat al Parlament de Catalunya, i Saül Gordillo (bloc) director de l'ACN .
En seguiré parlant durant la setmana. us hi apunteu ?

aixó s'acaba ...

S’acaben els dies, s’acaben els actes, s’acaben les xerrades amb militants de tota classe i mena, però sobretot s’aproxima el dia de començar a parlar novament amb tothom amb molta més tranquil·litat, lluny dels excessos, insinuacions, provocacions, rumors i tota mena d’informacions que sols serveixen per desgastar el partit.
Estic content per què la candidatura que recolzo s’ha comportat amb dignitat. Ha realitzat una campanya pausada, tranquil·la, serena, i digna. Sense caure en provocacions ni en insults, com no podia ser d’altra manera, atès que els ‘contrincants’ són companys de partit. No crec que ningú pugui retreure res a la candidatura de la Gent d’Esquerra durant els darrers 2 mesos.
Si estic content per les ‘formes’, també puc dir que estic satisfet pel ‘fons’. Per què s’ha fet de forma seriosa, sense fer volar coloms ni prometre el que no es podrà complir. Propostes i idees encaminades a modernitzar el partit, a descentralitzar-lo per tal de solucionar les problemàtiques que l’actual creixement ha provocat, a obrir-lo a la societat a l’hora que s’obre a les noves tecnologies en xarxa, a reforçar la base municipalista (la nostra gran pedrera), oferint una visió republicana d’una esquerra útil a la societat sense oblidar la cultura d’estat (podeu consultar el programa aquí).

Volem una esquerra rigorosa, treballadora i responsable, al servei de les persones i no al revés, una esquerra que lideri i on els seus líders no tinguin por a decidir, a prendre decisions, per difícils que sigui, donada la gran implantació del partit a totes les zones del Principat i dels Països Catalans.

La Gent d'Esquerra ha fet una campanya pensant en el dia 15 de Juny. Sabent que el partit n'ha de sortir reforçat i no abatut o barallat. No hem cremat cap nau que el dia 15 no es pugui reconstruir, per que per sobre de les persones, i malgrat alguns personatges, hi ha el partit, una eina al servei del país i dels ciutadans.

Dissabte sabrem quin model de partit i de futur de país trien els militants per Esquerra.