La casa gran és a la Moncloa

Ahir el candidat 'substitut' Mas va ensenyar no les cartes, sinó les cartes, la màniga, el jaqué i el tupè inclòs. Ja ha dit públicament allò que sempre hem denunciat ... Mas ja ha dit que el Govern de la Generalitat de Catalunya s'ha de decidir des de la Moncloa. I ho ha fet mig d'amagat, aprofitant la malaltia d'en Duran. Vergonya ?? No, en Mas ja fa temps que no en té. Ni ell ni els pretesos nacionalistes catalans que donen suport a les seves paraules i accions (No us perdeu la carta setmanal d'en Duran de Juny de 2007 on nega que Convergència demani la Generalitat a canvi del suport al PSOE).

Ara ja sabem a què es referia Mas quan fa uns mesos obria la casa gran del catalanisme ... la casa gran no vol ser res més que un edifici annex a l'edifici de la Moncloa, l'edifici on Mas va pactar la retallada de l'Estatut, el mateix edifici d'on surten totes les ordres que arrasen fiscal, política i econòmicament als ciutadans de Catalunya.

Ridao ho ha deixat clar, (Ho podeu veure a la foto feta per a la ocasió) Esquerra no permetrà ni a Mas ni a Zapatero que el govern de la Generalitat es decideixi des de Madrid. El govern de la generalitat el decideixen les eleccions al Parlament de Catalunya, ningú guanyarà a Madrid el que perd a Catalunya. Aquest matí, Carod-Rovira, de visita a Vic, ho ha repetit per si quedava algun dubte. La Generalitat de Catalunya es decidirà a Catalunya, no a un despatx de Madrid.

P.S. El primer ministre kosovès ha anunciat la declaració d'independència per demà dia 17 de Febrer a les 3 de la tarda. 32 anys clavats al minut del meu naixement ...

El bloc de campanya

Acabem de presentar la campanya d'Esquerra-Osona per les properes eleccions al Congrés dels Diputats.

La Federació Comarcal d'Esquerra Osona, continua apostant per l'ús de les noves tecnologies. En aquesta campanya que ja s'acosta, a part dels actes de proximitat, mítings, i webs vàries d'Esquerra, hem obert un bloc de campanya on s'informarà de tots els actes, propostes, o accions que des de la comarca es duguin a terme durant aquest mes i escaig que queda per la celebració de les eleccions generals.

L'enllaç és http://osonamadrid.blogspot.com/ . Us convido a entrar-hi, tafanejar-hi i deixar les vostres impressions.

Noticia a el 9 Nou i a Osona.com

Equivocar-se de nou ...

Herri Batasuna, Askatasuna, Euskal Herritarrok, Jarrai, Batasuna, Autodeterminazionaren Bilgunea, Haika, Sozialista Abertzaleak, Herritarren Zerrenda, Segi, Aukera Guztiak, Eusko Abertzalen Ekintza, Euskal Herrialdeetako Alderdi Komunista ... pels que no sabem euskera això podria ben bé ser la llista d'ingredients d'una recepta de bacalao al pil-pil d’un restaurant de lekeitio ... pels que seguim la política de prop representen tot el seguit de partits i organitzacions il·legalitzades per la llei de partits polítics aprovada el 2002.

Una vegada i una altre, el govern espanyol de torn (tanto monta, monta tanto el PP com el PSOE) torna a il·legalitzar a les portes d’una contesa electoral al partit que representa l’esquerra abertzale. Una roda de molí que sembla voltar i voltar sense aturador a l’espera d’un final armat i violent al conflicte basc. A Espanya aquell que es mostra més bel·ligerant és qui recull més vots. No hauria de ser al revés ? I tot per què? per posar a la presó als dirigents polítics, es deixarà de matar ? La resposta de tant òbvia és insultant. La declaració de Anoeta, ara bandejada tant pel govern espanyol com per la mateixa ETA ho posava molt fàcil, tant que si ho expliques fora les nostres fronteres, riuen per no plorar. Un únic punt de decisió : El dret a l’autodeterminació, o ‘a decidir’ com li diem ara, com si autodeterminació hagués entrat al calaix de les paraules maleïdes al costat de la independència, que ara en diem sobiranisme, o de la nació catalana, que ara n’hi pretenen dir casa gran.

Cal parlar, dialogar, negociar i sobretot escoltar. Entre tots i amb tots. Independentment del reèdit electoral, cada dia que passa és un dia més de patiment per a totes i cadascuna de les víctimes del conflicte.

Recull de noticies de les últimes setmanes sobre el conflicte basc

Notimeforlove - Vilaweb

Assemblea Local

Avui hi ha convocada una assemblea local d'Esquerra a Vic. Es durà a terme al local d'Esquerra a les 20.30h. Podeu consultar l'ordre del dia a la web.

Falta un més per a les eleccions al Congrés dels Diputats, i cal començar a escalfar motors.

Per cert, una mica més tard (9 del vespre) a Torelló, en Joan Crosas presenta el seu primer treball "Raons Trigonomètriques" al Cirviànum de Torelló. Els que pugueu, no us ho perdeu. Podeu entrar aquí per anar preparant-vos.

Flandes - (Bèlgica) - Valònia

Un dels temes més interessants del viatge a Brussel·les era conèixer la realitat social i política d’un estat que darrerament viu sacsejat políticament parlant. Aquí van unes quantes dades amb o sense nexe que he pogut treure d’allà. Són molt generals, més que res de manual per a extrangers preguntons ... si algú creu que en pot rebatre alguna, que m'ho faci saber ... (Qualsevol semblança amb la realitat catalana és pura casualitat ... o no ...)

. Bèlgica està formada per 3 regions : Flandes , Valònia i la ciutat de Brussel·les
. Els Flamencs representen el 60% de la població, els valons el 40%.
. L’ idioma de Flandes és el Flamenc (molt semblant al holandès)
. L’ idioma de Valònia és el francès. (no té res a veure amb el flamenc)
. Brussel·les està en territori flamenc. De fet, Brussel·les és la capital de Flandes.
. Tot i això, la gran majoria de ciutadans de Brussel·les sols parlen francès, fins al punt de que hi ha botigues on és impossible ser atès en flamenc. Les classes burgeses i riques flamenques opten per parlar en francès.
. Els reis òbviament parlen francès ...
. Flandes era la part més pobre de l’estat belga, però la situació econòmica ha fet un tomb.
. Tot i l’estructura quasi federal de les dues regions, el govern nacional continua amb la recaptació d’impostos.
. La revolta dels flamencs del segle XVII contra els reis va ser sufocada brutalment (per uns tals borbons), i en especial per un tal duque de Alba que va fer penjar i exposar en públic els cossos dels rebels flamencs.
. Els Flamencs fan classes de flamenc i francès a les escoles, ja que fins fa molt poc, tots els tràmits administratius de tot el país havien de ser en francès.
. Els valons fan classe de francès i segons a on, unes hores de flamenc bàsic, al cap de dos anys qui vulgui aprendre flamenc sembla ser que s’ha d’espavilar pel seu compte.
. Els Flamencs comproven dia rere dia com els Valons volen continuar imposant-se en tots els aspectes del dia a dia, tot i que cada cop són menys i menys importants. No se senten estimats pel valons i per això el conflicte s’estigmatitza interiorment.
. Actualment a Flandes, hi ha un partit de tendència xenòfoba (contra els valons però també contra els immigrants) que està agafant molt de protagonisme. La resta de partits han impulsat l’anomenat ‘cordó sanitari’ per a que no pugui governar enlloc.

El que deia ... pura coincidència ...

Brussel·les (2ª part)

Dissabte al matí. Surt el sol a Brussel·les. Deu ser un miratge doncs tothom amb qui ho havia comentat m’havia parlat dels dies grisos i de pluja a Brussel·les. Caldrà aprofitar-ho.
Primer de tot visitem l’Atomium (una molècula augmentada 165.000 milions de vegades - web) , renovat des de l’any passat. És una estructura enorme que es veu des de gairebé totes les teulades de Brussel·les. Des de la bola superior on s’hi arriba amb ascensor, veiem una espècie d’Europa en miniatura i l’estadi de Heysel, malauradament famós i també renovat fa poc. Després agafem un tren que ens porta a Brugges , en territori flamenc (100km, 1 hora en tren, 13€ anar i tornar, que n’aprenguin ...). Brugges és turístic, encandilador, amb places, esglésies i torres grans i espectaculars, canals i ponts antics, carruatges amb cavalls, milers de bicicletes i molts turistes ... tot una ciutat de visita obligada al bell mig de Flandes.
Diumenge, la pluja continua inauditament absent, cal marxar al migdia però abans tenim temps per visitar altres zones de Brussel·les que en Sergi ens ensenya. Des del Palau de Justícia fins als mercats d’antiguitats passant pel Sablon. Així arribem fins al barri de Saint Gilles, on acabem la nostra visita a Brussel·les.
De tornada, arribem a Girona i està plovent ....

Superdimarts

Si avui és dimarts, primer dimarts del mes de febrer i a més estem en any de traspàs.... llavors avui és el Superdimarts.
El superdimarts és aquell dia que paralitza tot el món en busca de dos candidats, que degut a la sofisticació del sistema americà de primàries, hauràn d'estar tot un any sencer fent campanya electoral constant.
Podeu seguir el superdimarts a la CNN.
Personalment, tot i que ho té molt difícil, apostaria per Barack Obama del partit Demòcrata (podeu comprovar com el web 2.0 està arrasant a les eleccions nord-americanes : facebook, twitter, youtube, myspace, flickr, web, bloc, ... i el famos video copiat d'apple). Després de l'era Bush, cal un canvi (change!!) i sembla ser que sols Obama el pot representar. De fet, Hillary Clinton, ha recordat que si ella arriba a ser presidenta, els EEUU hauran viscut 24 anys seguits governats per 2 úniques famílies.
Aprofito per recomanar un bloc d'un català que viu a Arizona, i que fa un repàs diari exhaustiu de tot el que està passant a les primàries. Altament recomanable !!

Yes we can

Akasvayu Vic, campió !!

L'Akasvayu Vic ha aconseguit aquest cap de setmana el primer gran títol de la seva història. El Club Basquet Vic, amb 50 anys a la seva esquena tot just estrenats, és el nou campió de la Copa LEB Plata, després de derrotar per 66 a 64 a l'Illescas, a Palència (just a la mateixa pista talismà on el Vic va aconseguir l'ascens a la lliga LEB)

FELICITATS ALS CAMPIONS I AL CLUB BASQUET VIC !!!

La copa també tenia el seu propi bloc.

Brussel·les (1a part)

Petita escapada a Brussel·les, capital de Bèlgica (si és que a hores d'ara encara existeix) i capital administrativa de la Unió Europea. De fet és per aquest últim apunt que estem aquí, doncs estem de visita d'un amic català que ara feineja en una agencia europea.
Arribem al migdia a una ciutat que en els darrers mesos ha viscut una 'guerra' política ( aquí, aquí o aquí) que de moment sembla haver-se aturat a l'espera de la tempesta final ente flamencs i valons. De fet Brussel·les és com una frontera lingüística que separa les dues comunitats, una ciutat bilingüe tot i estar situada a la zona flamenca que toreja com pot el conflicte.
Divendres hem recorregut el centre, amb els edificis més coneguts : la grand place (espectacular), la catedral, el maneken pis (me l'imaxinava més gran), el parlament belga...
Ja al vespre, menjar típic belga amb l'amfitrió, en Sergi, un europeista convençut que ens ha fet una profunda iniciació a la politica belga-flamenca-valona que donarà per a un proper post sencer. Per cert, de resultes de la 'guerra' política abans esmentada, destaquen a simple vista els centenars de finestrals i balconades amb la bandera belga penjada... Els flamencs resten anònims a l'espera del seu moment...
P.D1. Casals, a Brussel·les també hi han McDonalds... :)
P.D.2. Rubinenca, la nena que pixa també hi és... :)

A la catosfera de Granollers vaig conèixer en Jordi-Eduard, company d'Esquerra la Garriga que treballa a l'ALE a Brussel·les i té aquest nou bloc.

El Rei en Jaume

Avui, dissabte 2 de febrer de 2008, fa exactament 800 anys del naixement del rei Jaume I. El Conqueridor (Montpeller 1208- València 1276), fou rei d'Aragó, de Mallorca i de València, Comte de Barcelona i d'Urgell, i senyor de Montpeller.

Crònica o Llibre dels Feits

289. E, quan ho haguem cobrat, demanam a don Eixemèn Peres de Tarassona e a don Assalit de Gúdar, e dixem-los: No val més la honta que han presa quan no saben partir la terra, que si ho haguéssem feit a pesar d’ells, e que us haguéssem liurat? E ells dixeren que ens ho graïen molt, e que n’havíem pres lo mellor consell. E nós dixem: Nós vos mostrarem ara a partir la terra, e farets-ho així con se feu a Mallorques, que d’altra manera no es pot fer: vós baixats la jovada a sis cafiçades, e haurà nom jovada, e no ho serà: e, d’altra part, que d’aquells a qui n’havem massa dat, que els torn hom a mesura segons la valor que han. E ells dixeren que ben deíem, e que altra carrera no havíem, e que així ho farien. E dixem-los nós, encara, que demanassen les cartes de les donacions, e nós, segons que veuríem dar-n’híem a aquells, segons que llur valor seria: e feeren-ho e així partí’s la terra. E per tal que sàpia hom quan fo presa València, fo la vespra de sent Miquel, e l’any de MCCXXXIX.

Aquest post és una iniciativa promoguda per Vicent Partal. La versió del text és a cura de Ferran Soldevila.