Cubs de Rubik

Heu provat mai de solucionar un cub de rubik (sense desenganxar els gomets)?
Doncs aquest tal David Calvo també...

A veure qui ho supera!

Tasses de cafè

Autèntica interacció entre consumidor i marca. Campanya de McDonalds a Paris.

Dies desprès, els francesos podien veure aquest anunci per TV.

Romney VS Gingrich (287 dies)

Romney s'ha posat nerviós. De ser el candidat que guanyava les 3 primeres primàries, ha passat a un escenari de 3 candidats diferents guanyant 1 primària i amb Gingrich acostant-se perillosament a les enquestes de Florida.

Romney ha passat d'editar i publicar vídeos presidencialistes com aquest a en poques hores fer els 2 vídeos següents. I Gingrich, contraataca cada dia més segur de les seves possibilitats. La guerra ha començat!

 

Gingrich posa l'accelerador a Carolina del Sud - Resultats (289 dies)

Quan sembla que tot està escrit, arriba la setmana dels 'barbuts' i comencen les sorpreses. 

Primer apareix Sarah Palin en un programa de TV i diu (seguit i sense equivocar-se en cap paraula) que si visqués a Carolina del Sud votaria Newt Gingrich. El dia següent, Rick Perry decideix acabar amb el patiment del seu equip de campanya i abandona la cursa tot donant suport a Gingrich. I per si fos poc, al mateix temps comencen a aparèixer notícies que 'sosoman' Romney té alguna que altre caixa forta a les Illes Caiman per no haver de pagar gaire IRPF. Per cert, l'únic barbut de la història, Chuck Norris, també dona suport a Gingrich.

Resultat? Que el GOP Republicà, el de veritat, està començant a alinear els exercits en direcció Romney. Que les enquestes estan començant a donar possibilitats a Newt de poder arribar al Superdimarts en una batalla cara a cara contra Romney.

A Carolina del Sud, hores desprès que Perry donés suport a Newt, les enquestes es varen començar a capgirar. I de 5-15 punts a favor de Romney es va passar a 12 punts per Gingrich en el resultat final.

Santorum va arrabassar la 3a posició a un Paul que poc pot fer a partir d'ara més que plegar dignament i no perdre gaires diners més. L'anarquia no ven entre els votants de dreta que volen, per damunt de tot, fer fora Obama de la casa Blanca.

Això ja és cosa de dos amb un arbitre, Santorum, que en el moment que plegui pot acabar de decantar la balança cap a un dels dos. S'acostarà a Gingrich per fer la gran coalició catòlica d'extrema dreta o es decantarà per Romney per donar patent de dreta religiosa a la candidatura del mormó i així aconseguir la nominació a la vice-presidència? 

Carolina del Sud - Primàries sense Rick Perry (292 dies)

Carolina del Sud protagonitzarà avui la 3a sessió de primàries per la nominació republicana. Aquest estat de 4,5 milions d’habitants situat al ‘Sud profund’ dels Estats Units, conegut històricament per ser el primer en secessionar-se la Unió durant la Guerra Civil Americana, és un estat eminentment republicà (sols Jimmy Carter hi ha aconseguit guanyar en els darrers 40 anys). Un estat ‘vermell’ que Obama té perdut al novembre fins i tot si Perry fos el candidat republicà.

Les diferents enquestes fins ahir tornaven a donar com a guanyador a Romney (entre 5 i 15 punts) per davant de Gingrich. Una nova victòria que lligada a la probable victòria a Florida el proper 31 de gener, tancaria definitivament unes primàries sense gaire història.

Fins avui, totes les enquestes donaven a Perry (que va ‘passar’ de les primàries de New Hampshire per preparar Carolina del Sud) com a darrer classificat, fet que hauria significat la seva renúncia inmediata un cop tancades les urnes.
Però en un atac d'àmplia visió estratègica sense precedents, sobretot si observem el pobre desenvolupament de la campanya del Governador de Texas els darrers mesos, l'ha fet adonar que no calia passar pel ridícul monumental de tornar a quedar últim a Carolina del Sud, i per això, ahir a darrera hora, Rick Perry va abandonar la cursa electoral, no sense abans donar el seu suport a Newt Gingrich.
Això ha trastocat l'escenari final de Carolina del Sud. Poques hores desprès de l'abandó de Perry, Gingrich ja apareixia com a guanyador en algunes enquestes gràcies a la suma dels partidaris de Perry.
Per tant, incògnita total sobre el que pot acabar passant aquesta nit.

Rick Perry, de 45 anys, és l'incombustible governador del republicà estat de Texas des de l'any 2000, des de que George Bush va renunciar al càrrec per presentar-se a la presidència dels Estats Units. És curiós saber que Perry va ser membre del Partit Demòcrata i va arribar a col·laborar en la campanya d'Al Gore de 1988, fins que el 1989 va passar-se al Partit Republicà. Des de llavors va començar a ocupar càrrecs intermitjos a l'estat de Texas fins a esdevenir-ne Governador.
Perry ha esdevingut la gran pifia de les primàries, ja que s'esperava molt més d'un Governador Texà amb experiència. Perry ha demostrat que no parla bé en públic, que no té memòria, que no sap aguantar els debats i que el carisme que pot arribar a guanyar la seva imatge, el perd quan obre la boca o quan mostra la seva imatge més dura.

Per la posteritat quedarà el gran "Oops moment" de les 3 retallades o l'enfrontament a Ron Paul en un debat.

Per cert, ahir es va saber que Romney no va guanyar el caucus d'Iowa. Ara és Rck Santorum qui avantatja a Romney a Iowa, però el comitè Federal dels Republicans a Iowa veu impossible nomenar un guanyador ja que sembla ser que han desaparegut algunes actes de resultats de 8 comtats d'Iowa. Per tant, un empat tècnic entre els dos candidats que no varia ni una coma del trajecte de Romney cap a la nominació, malgrat que Gingrich s'està creixent per moments (els suports rebuts de companys de partits com Sarah Palin o el mateix Perry el poden fer arribar a una confrontació a soles contra Romney el SuperDimarts) i que els propers dies sentirem a parlar molt de la possible evasió d'impostos de Romney a les Illes Caiman.

La Religio i els candidats (293 dies)

Donada la gran varietat de candidats, i l'actual moviment de forces en el sí de la dreta nord-americana (amb moviments sísmics tant importants com l'aparició d'una extrema dreta inserida en el moviment del Tea Party), tant interessant és conèixer el pòsit ideològic de cadascun dels candidats a la nominació republicana com conèixer quin tipus de religió practiquen/segueixen/professen.

En un país on John F. Kennedy va haver de suar per poder arribar a ser el primer catòlic romà que esdevenia president dels Estats Units, no sense abans haver de desmentir a cada estat que visitava que el Papa de Roma no esdevindria el nou cap d'estat religiós del país, no totes les opcions religioses dels candidats semblen tenir les mateixes oportunitats. I malgrat això, estem a punt d'arribar a un nou extrem i veure com un mormó arriba al dia de les eleccions finals amb possibilitats d'esdevenir President.


La Constitució dels Estats Units estableix en el seu Article VI, paràgraf  3 : "[...] mai cap prova religiosa serà requerida com a condició per ocupar un càrrec o un mandat públic dels Estats Units".
De fet, els darrers 100 anys hem vist com arribaven a la Casa Blanca des de baptistes com Truman, Carter o Clinton fins a Episcopalians com Roosevelt, Ford o Bush, tot passant per Presbiterians (Wilson, Eisenhower, Reagan), o Quakers (Hoover i Nixon). Fins i tot hi ha una extensa llista de presidents nord-americans la filiació religiosa dels quals és si més no dubtosa (George Washington, Thomas Jefferson, Abraham Lincoln o John Adams) fins al punt que segons varis cronistes de l'època, el president Eisenhower havia estat Testimoni de Jehovà en comptes de presbiterià.


Els candidats republicans d'aquest 2012, toquen totes les tecles religioses possibles.
Mitt Romney és mormó. De fet, Romney és el 5è mormó que aspira a arribar a la presidència. Com Kennedy l'any 60, Romney va deixar dit 'Like him, I am an American running for president. I do not define my candidacy by my religion. A person should not be elected because of his faith nor should he be rejected because he believes in my Mormon faith and I endeavor to live by it. My faith is the faith of my fathers -- I will be true to them and to my beliefs,"


Ron Paul és protestant. Malgrat això, va ser criat com a Luterà i en canvi va fer batejar els fills a l'església episcopal. Actualment assisteix a una església baptista conservadora del seu districte de Texas. Tot un embolic! 


Gingrich prové d'una família luterana tot i que no el va practicar mai ja que a l'hora d'anar a l'església hi anava amb els seus companys i tots eren Baptistes del Sud. Al canvi de segle, Gingrich es començà a introduir al catolicisme (influenciat per la seva dona) fins a convertir-s'hi el mateix dia que el Papa Benet XVI va visitar els Estats Units.


Santorum és un devot catòlic considerat un dels 25 evangelistes més influents del país. Un ex-assessor el va definir una vegada com un missioner catòlic. és condecorat amb l'ordre sobirana i militar de Malta per la sobirana ordre militar hospitalària de Sant Joan de Jerusalem, un dels premis més preuats en el món del  catolicisme.


Perry és metodista i està considerat un dels càrrecs electes més religiosos de tot el país.


Dels 2 candidats que ja han plegat, Bachmann era Luterana i Huntsman és Mormó (de Salt lake City) com Romney. 


Per cert... Obama pertany a l'església unida de Crist, que segueix una línia cristiana protestant de tradició reformadora, històricament influenciada pel luteranisme.

Jon Huntsman plega (295 dies)

Ahir l'ex-Governador de Utah, Jon Huntsman Jr. va deixar la carrera per la nominació republicana. Sense cap possibilitat d'arribar en condicions al SuperDimarts i amb una 7a i una 3a posició a Iowa i New Hampshire respectivament, Huntsman abandona i alhora dona suport al favorit Mitt Romney com a candidat republicà a la presidència.
Huntsman té una llarga carrera a l'administració nord-americana. Assistent de l'equip de Ronald Reagan, Ambaixador a Singapur, Adjunt del Secretari de Comerç de George W. Bush i Governador de Utah, càrrec que va abandonar per esdevenir Ambaixador dels Estats Units a la Xina, nomenat per Barack Obama. Aquest darrer càrrec és clau per entendre per què Huntsman sortia amb un desavantatge clar a la carrera republicana (si Obama es posa al teu camí, els republicans no perdonen) i per entendre per què era el favorit republicà entre els demòcrates i entre els ex-votants d'Obama que estan inscrits al registre del Partit Republicà.
Fill d'un empresari bilionari, es va formar a Utah, bressol dels mormons, religió que professa (com Romney) i que el va portar a fer de missioner a Taiwan durant 2 anys. Huntsman té 7 fills i és especialista del món asiàtic (parla mandarín).
El Hufftington Post el va definir com "a conservative technocrat-optimist with moderate positions who was willing to work substantively with President Barack Obama and identifies himself as a center-right conservative".


En la seva renúncia, Huntsman ha dit que creia que la cursa havia degenerat en una espiral d'atacs negatius i personals que no son dignes del poble americà. Un clima polític tòxic i corrossiu que l'ha fet demanar als seus ex-companys de cursa que parin d'atacar-se entre ells. 
Huntsman ha estat pragmàtic i ha manifestat que creu que és l'hora per al partit d'unir-se al costat del candidat que millor pot guanyar Obama, Mitt Romney.

 

 Romney via twitter ha reconegut que Huntsman ha fet una campanya basada en la unitat i no en la divisió i ha agraït el seu suport.

Per cert, en sols unes hores, l'equip de Huntsman ha fet desaparèixer gairebé tots els vídeos i notícies de la campanya que corren per Internet. Bé, els que han pogut, per què com sabeu a Internet tot queda i el rastre mai es pot eliminar de tot. Deu ser per intentar eliminar els seus propis atacs a Romney les darreres setmanes...

F-1 per levitació quàntica

Què és la levitació quàntica? Es tracta d'un procés on un imant es transforma en superconductor en ser portat a temperatures molt baixes repel·lint els camps magnètics que ho travessen. D'aquesta manera l'element quedabloquejat en un espai definit. Aquest succés es coneix com a Efecte Meissner, porta el nom del seu descobridor Walther Meissner qui investigava en 1933 el comportament dels camps magnètics. Gràcies al fenomen hem vist durant el 2011 diversos avanços en matèria de levitació quàntica, des d'objectes detinguts en l'aire fins a pistes amb discos flotants.

Màgia amb l'Ipad

Just abans de presentar el nou IOS5, Apple va llençar un vídeo del mag Simon Pierro (FB), que fa autèntiques genialitats màgiques amb l'Ipad.

El vídeo ha tingut una continuació en el moment d'arribar als 4,5 milions de visites, on el mag respon als comentaris i preguntes que els usuaris varen anar deixant al mur de youtube.

Resultats Primàries New Hampshire (301 dies)

Cap sorpresa a les primàries del Partit Republicà a New Hampshire. Mitt Romney ha fet cas a totes les enquestes i ha guanyat sobradament a New Hampshire amb 17 punts d'avantatge sobre Ron Paul i 23 sobre Huntsman (que ha recollit gran part del vot demòcrata).

Rick Perry continua en caiguda lliure (avui no ha arribat a l'1%) a l'espera de les primàries de Carolina del Sud, la seva darrera oportunitat de seguir en cursa, mentre Gingrich i Santorum estan en terra de ningú i van fent la seva a l'espera de que algun dia soni la flauta que els permeti (malgrat no tenir cap oportunitat final) d'arribar al superdimarts.

Per cert, les primàries demòcrates les ha guanyat Obama (únic candidat) amb el suport del 82% dels demòcrates. Un percentatge normal i molt semblant als dels altres presidents que s'han presentat a la reelecció els darrers anys.

 


Propera Parada: Carolina del Sud el 20 de gener.

New Hampshire - Primàries (302 dies)

Desprès del caucus d’Iowa, l'empat de Romney i Santorum i l'abandonament de Bachmann, arriben les primeres primàries en tota regla. I com gairebé sempre, són a New Hampshire, un estat de la regió de Nova Anglaterra, al Nord-Est dels Estats Units, el 5é Estat més petit i el 9è menys poblat amb sols 1,3Milions d’habitants.
New Hampshire és un dels 13 Estats fundadors dels EEUU i té un 35% de catòlics i un 32% de  protestants, així com un 25% de ciutadans d’origen francès canadenc, pel fet de tenir veïnatge al Nord amb el Quebec.

A diferència d’Iowa, totes les enquestes donen com a clar favorit a Mitt Romney amb més d’un 20% de diferència respecte Ron Paul, malgrat que cal saber quin serà l'efecte Santorum provocat a Iowa. Per cert, la butlleta republicana comptarà amb 33 possibles candidats. El fet és que per a ser candidat republicà a New Hampshire sols cal pagar 1.000$ al Tresor de l’Estat, sense cap més requisit. Així, hi ha desenes de polítics locals que s’inscriuen per tal d’intentar guanyar notorietat per a les seves campanyes personals.
També cal tenir en compte que aquest any, els delegats que triarà New Hamphire han passat de 20 a 12 per culpa de la sanció imposada pel Comitè Nacional Republicà a  New Hampshire per saltar-se les regles del Partit Republicà, que demanaven que les primàries es celebressin desprès de l'1 de febrer de 2012.

NH és un dels swing estates, estats que canvien de color polític segons la votació i els candidats que es presenten. Aquest 2012 les enquestes el marquen com a estat vermell republicà si és Romney qui finalment s'enfronta a Obama el proper Novembre. Fa 4 anys Obama va treure 10 punts d'avantatge a McCain.

L’any 2008, New Hampshire va revolucionar les primàries demòcrates, no tant pel resultat (victòria de Hillary Clinton amb poc marge per davant d’un Barack Obama que venia de guanyar Iowa) sinó pel famós i brillant discurs de Barack Obama tot just finalitzades les primàries que va donar peu al també famós videoclip de will.i.am i a la famosa frase “Yes We Can”.

Per cert, New Hampshire també és l’estat d’on fou governador el President Josiah Bartlet .

Debats a New Hampshire (303 dies)

Si una cosa tenen els nord-americans, és que no els espanta gens ni mica fer debats polítics a la televisió. El de dissabte a la nit va ser el 20è entre els candidats que busquen la nominació republicana. I 12 hores desprès s'ha fet el de la NBC amb Facebook. 2 debats en menys de 24 hores per poder arribar en forma a dimarts. Aquí en teniu uns quantes mostres del que han estat uns debats a la recerca del segon candidat, ja que tots els opositors a Mitt romney es varen centrar més en desprestigiar-se i atacar-se entre ells que fer-ho contra Romney. Durant el segon debat, Romney ha estat atacat vàries vegades, però res que lhagi pogut descentrar. A aquestes alçades tothom té clar qui és el gran favorit i qui guanyarà sobradament dimarts a New Hampshire, per això tots busquen esdevenir el segon candidat i poder arribar al superdimarts amb sols dos candidats on els electors puguin triar.
Romney juga a ser favorit i dedica els seus torns a elevar un missatge presidencialista contra Obama mentre la resta es van clavant els punyals.
Per cert, l'anècdota del 2on debat és que Perry ha estat capaç de dir el nom dels 3 departaments que vol retallar, sense equivocar-se!!

Debat complert de l'ABC Dissabte 7 Gener    
 Debat complert de NBC-Facebook  Diumenge 8 Gener

Bachmann, fora de cursa (307 dies)

Si això fos la cursa del Dakar, Michele Bachmann hauria abandonat a l'especial d'exhibició de 20 kilòmetres que té lloc el primer dia. Milions de dòlars gastats, hores i hores de debats pre-primàries, desenes d'insults i improperis varis, i el trist honor de ser la primera en plegar un cop començada la carrera oficial.
Clar que, potser és millor plegar per poder continuar tenint un futur polític abans que continuar fent el ridícul i cremar el motor.
De moment, Bachmann ha punxat les 4 rodes i ha trencat la direcció assistida abans d'arribar a Iowa. No va acabar d'arrancar mai a les enquestes i les continues aparicions de nous aspirants (Perry, Cain) li han acabat restant popularitat.
Bachmann va començar com l'alumne avantatjada de Sarah Palin i la nineta dels ulls del Tea Party, fins que aquests varen començar a intentar jugar sobre segur i a canviar de favorit com qui canvia de mitjó. Sobre el tema religiós (important per a l'elecció del GOP), va ser membre de l'Església Luterana de Salem, església  que va deixar el dia que va anunciar que es presentava a les primàries (sembla ser que els evangèlics luterans de Wisconsin creuen que el Papa de Roma és l'Anticrist, i això no està gaire ben vist per arribar a esdevenir POTUS).

Especialista en dret fiscal i congressista des de 2007, portava com a cavall de batalla l'oposició a les càrregues fiscals d'Obama, al qual no ha dubtat en tractar de socialista des del primer fins al darrer dia. De llengua viperina, no ha callat cap crítica cap a l'actual president. Caldrà estar atents als seus moviments de cara al 2016.

Per cert, Bachmann ha acabat 5a al comtat d'Iowa on va nàixer. Ja diuen que ningú és profeta a la seva terra, però d'això a acabar penúltima hi ha un bon tros (ara em ve al cap quan Mayor Oreja es presentava a lehendakari el 2001 i va treure 0 vots al poble originari dels Oreja, però no ve al cas).

Com si fossin els 10 negrets d'Agata Christie, els candidats republicans han començat a plegar. Qui serà el segúent a plegar? Perry té totes les paperetes.

Deu Negrets es varen presentar a Iowa.

Un va naufragar i ara en queden nou.

Discurs de comiat de Michele Bachmann

"The people of Iowa spoke with a clear voice, so I have decided to stand aside"

Empat al Caucus d'Iowa - (308 dies)

És important qui ha guanyat a Iowa? De fet, no tant com qui ha perdut. Per què els perdedors ho han fet de forma espectacular. Michele Bachmann (sisena posició i última) i Rick Perry (la gran esperança blanca) han fracassat a la primera de canvi.
Bachmann, ha obtingut 6.000 vots. Quants milions de dolars s'ha gastat per obtenir 6.000 vots? Doncs sembla ser que el registre encara no té constància de la despesa de Bachmann, però no menys de 2 milions de dolars. Es mereix un enorme #etfelicitofilla. Pel seu costat, Perry ha tornat amb el seu equip de campanya a Texas per decidir si segueix amb la campanya. Caldrà estar atent a saber si és el primer dels 6 en retirar-se.

GAME ON! La gran sorpresa de Iowa ha estat Rick Santorum, ex-senador per Pennsylvania, que ha aconseguit empatar amb el gran favorit per la nominació republicana, Mitt Romney. Romney sols ha guanyat (a falta d'impugnacions) per 8 vots, però Santorum ha aconseguit imposar-se a 2 de cada 3 comtats d'Iowa, una gran gesta per un candidat que fins fa 15 dies no comptava per a ningú. La resta de comtats se'ls han repartit a parts iguales entre Romney i Paul.

Qui no es vol perdre la festa per res del mon és John McCain, de qui a mig caucus s'ha filtrat que viatjarà a new Hampshire per donar el seu recolzament a Mitt Romney.

Ara, tothom cap a New Hampshire. Dissabte i diumenge, doble debat a la ABC i la NBC amb tots els candidats que quedin i dimarts primàries. GAME ON!

Rick Perry a la desesperada

Malgrat el poc valor quantitatiu a l'hora de guanyar la nominació, Iowa i New Hampshire poden catapultar a candidats que fins fa pocs dies no tenien cap opció. És el "momentum" de l'inici de les primàries, i aquest no sembla ser el de Rick Perry.
Rick Perry és conscient del valor 'psicològic' que tenen els primers estats en fer primàries, i també és conscient de la pujada de Rick Santorum a les enquestes. Per això, hores abans de començar les reunions veïnals del caucus d'Iowa, el Governador de Texas exhibeix el "vídeo del porquet". És la darrera oportunitat de Perry de sortir mig viu de Iowa.

De fet, Santorum també ha estat atacat a les darreres hores per Ron Paul. Atacat per ser massa liberal i per votar contra propostes republicanes com el gran govern o per votar a favor de propostes d'Obama en temes importants com Educació o Salut.

Caucus d'Iowa - Comencen les primàries (309 dies)

El caucus d’Iowa no son unes primàries en que els electors registrats de cada partit voten pel seu candidat preferit. Els caucus son reunions d’electors/veïns que es reuneixen a porta tancada en locals socials del poble (biblioteques, escoles, esglésies) i escullen els seus representants a la convenció estatal, que alhora triaran els seus representants per a les convencions nacionals de cada partit. De fet, els caucus són una putada ja que sovint has de defensar el teu candidat públicament davant els teus veïns, i ja se sap que les discrepàncies polítiques entre veïns no son gens saludables per la convivència veïnal. A Iowa, són 1784 les petites convencions que escullen els representants dels 99 comtats. 

El funcionament dels caucus és alhora diferent entre el Partit Demòcrata i el Republicà. Els republicans normalment escriuen el nom del seu candidat en un full en blanc desprès d’escoltar els veïns que defensen els diferents candidats. En canvi, com en molts altres temes, els demòcrates es compliquen bastant més la vida, primer es divideixen al local en grups de suport als diferents candidats i desprès es donen 30 minuts per a intentar convèncer al grup que s’ha format d’indecisos per a que se sumin al seu grup, per finalment votar els delegats. És com jugar a la caça de l'indecís però en un quadrilàter reduït i amb la competència al costat. De bojos.

Iowa és un estat del midwest de 3 milions d'habitants. Estat agrícola conegut per ser el principal productor de soja i etanol dels Estats Units i per tenir la major cabana porcina del país. El 35% dels residents són d'origen alemany (provinents de la immigració de mitjans segle XIX), així com el 62% són protestants i el 23% catòlics romans.

Iowa està considerat un estat blau segur, és a dir, un estat on els demòcrates tenen gairebé assegurada la victòria a les presidencials (Obama va guanyar per 9,5% a McCain i sols George Bush fill a la seva reelecció ha aconseguit portar Iowa al cantó vermell, tot i que per un estret 0,6%).

Finalment s’han presentat 9 candidats al caucus republicà d'avui: Michele Bachmann, Rick Perry, Mitt Romney, Ron Paul, Newt Gingrich, Rick Santorum, John Huntsman i Gary Johnson.

La web de Politico ofereix un seguiment constant de les diferents activitats que tots els candidats estan fent a Iowa aquests darrers dies de campanya.

Les diferents enquestes del GOP Republicà no acaben de treure l'aigua clara de qui guanyarà aquesta nit a Iowa. De fet, 4 enquestes diferents donen la victòria a 4 candidats diferents,  malgrat que tothom dona a Romney i Paul com a possibles vencedors i a Rick Perry com a gran perdedor. Ara bé, sigui qui sigui finalment el republicà nominat, no sembla que Obama hagi de patir gaire per quedar-se els 6 vots electorals d'Iowa el proper 6 de Novembre.
Per tal de no quedar enrere a les primeres de canvi, els punyals i els vídeos a la contra ja fa dies que sobrevolen Iowa, el primer és de Rick Perry contra la resta de candidats i el segon és un atac frontal de Ron Paul contra el veterà Newt Gingrich.

Més Informació del funcionament del caucus republicà aquí, i del caucus demòcrata aquí. 

Web dels Republicans d’Iowa  -  Web dels Demòcrates d’Iowa

Presidencials USA 2012 (311 dies)

Any de traspàs, i per tant any d’eleccions presidencials als Estats Units. Per tant, any de primàries, de caucus, de convencions, de candidats i candidates recorrent pobles i carrers nord-americans fins a l’extenuació i de recollida de fons per a finançar les interminables despeses electorals.

El 3 de gener és la data escollida per iniciar un camí que acabarà el dimarts 6 de novembre amb la celebració de les eleccions presidencials. Són 311 dies que tenen el primer acte aquest dimarts amb el caucus d’Iowa, que des de 1972, és el primer pas per a la nominació dels candidats a la presidència dels Estats Units.

Mentre que pel bàndol demòcrata, l’actual president Barack Obama no té rival, la incertesa dels primers 240 dies recaurà en saber qui serà finalment el contrincant de l’actual president. El 27 d’Agost a Florida, durant la celebració de la convenció republicana en sabrem el resultat.