a propòsit de Facebook

La xarxa social Facebook, ha estat noticia aquesta darrera setmana per arribar als 125 milions d'usuaris i convertir-se en la xarxa social més gran del món, superant a MySpace.

Facebook, és una eina creada a la universitat de Harvard el 2004 per afavorir la relació entre estudiants. Després de harvard l'eina arribà al MIT de Boston, fins que degut al seu èxit entre els estudiants i professors, el setembre de 2006 s’obrí a tothom que tingués un email.

Actualment Facebook està entre els 5 webs més visitats del planeta i integra perfectament altres aplicacions 2.0 com twitter, flickr, youtube, wikipedia, RSS...

Es fa difícil explicar què és o per a què serveix Facebook. Potser la millor manera és veure-ho a través d'exemples. Fa gairebé 1 mes, Barack Obama aconseguí arribar a una xifra rècord, aconseguir tenir 1 milió d'amics a la xarxa social. Tota una eina comunicativa molt poderosa si som capaços d'imaginar els missatges que es poden fer arribar a 1 milió d'amics en un sol instant, i als corresponents amics de cadascún d'aquest milió de persones, que s'hi apunten voluntàriament, i se suposa, amb afany de fer córrer la idea del missatge d'Obama. A Colòmbia, una 'causa' oberta per un noi amb un text contra les FARC, aconeguí en pocs dies tenir 150.000 inscrits a la causa, fet que desembocà en la convocatòria d'una manifestació multitudinària contra les FARC.
Com a tot arreu, la suplantació de personalitat és fàcil a Facebook. El cas més conegut i recent és la d'algú que es va fer passar pel Lehendakari Ibarretxe.

A Catalunya, fa uns mesos sorgí el grup 'Facebook en català' que compta actualment amb més de 10.000 inscrits, i que després d'una campanya de sensibilització i gràcies a l'obertura del codi de Facebook per traduïr-lo a altres llengües, aconseguí reunir a més de mil usuaris que contribuiren a la traducció en un temps rècord, de les més de 17.000 paraules i frases que utilitza Facebook.
El temps dirà per a què ha servit Facebook. El temps, i els usuaris ...

Karadzic

Divendres celebrava que un personatge com Nelson Mandela, que es passà 27 anys retingut a la presó, arribés als 90 anys després d’una llarga lluita per la reconciliació del seu poble. I avui toca celebrar que un altre personatge de la història del segle XX, possiblement es passarà la resta de la seva vida a la presó. Ahir, les autoritats serbies van detenir el criminal de guerra més buscat, Radovan Karadzic. Karadzic, processat per genocidi pel tribunal de la Haia, fou autoproclamat president serbobosni durant la guerra, considerat l’ideòleg de la matança de Srebrenica (8.000 musulmans morts) o del setge de Sarajevo (43 mesos i 12.000 morts) que li va valer el conegut sobrenom “d’El carnicer de Sarajevo”. 13 anys de recerca i captura que han desembocat finalment en el seu arrest a la capital de Sèrbia, Belgrad. Durant anys, tots els pobles que conviuen a la zona balcànica, havien denunciat la poca convicció amb que el govern serbi intentava trobar i arrestar els criminals de guerra. El fet que la Unió Europea posés l’arrest de Karadzic com a condició per l’entrada de Sèrbia a la comunitat europea, deu haver tingut alguna influència. Independentment d’aquest fet ‘interessat’ i de que encara estigui en cerca i captura Ratko Mladic, l'executor dels deliris de Karadzic, sí és cert que aquest acte hauria d'ajudar a incrementar i normalitzar les relacions de confiança i de reconciliació entre les diferents comunitats balcàniques.

Felicitats Madiba !

Avui fa 90 anys el Madiba, el presoner nº 46664 durant 27 anys, Nelson Mandela.
És la figura més coneguda de la lluita contra l'apartheid sud-africà ... la seva història és llarga, plena d'esdeveniments (tot i passar 27 anys a la presó), i sobretot molt interessant per als que estudiem i volem conèixer a fons les vies de resolució de conflictes i de reconciliació entre membres d'una mateixa societat. La pacífica transició a la democràcia feta als anys 90 a Sud-Àfrica, és un exemple d'estudi per a tothom. Mandela ho va escriure el 1994 a "el llarg camí cap a la llibertat", unes 1.000 pàgines de memòries en primera persona, altament recomanables per a qualsevol persona a qui li agradi conèixer mínimament la història de la humanitat. (Mandela també és al Facebook!)

Balances fiscals ... tot continua igual ...

Ahir, el govern espanyol, de la mà del secretari d'estat d'hisenda, va donar les esperades dades del dèficit fiscal. les dades, tot i ser a la baixa respecte a les calculades pel grup d'experts de la Generalitat o de les que en el seu dia va calcular la Fundació Irla, reafirmen el que Esquerra fa més de 15 anys porta denunciant davant la ciutadania. Catalunya, i els restants territoris que formen part dels Països Catalans, pateixen un espoli fiscal únic a Europa.

Podeu veure un resum de les dades en aquest document. I les declaracions del conseller Huguet aquí.

Ara bé, malgrat les múltiples declaracions que es puguin arribar a fer, tot sembla indicar que res canviarà a partir d’ara. Zapatero ha complert, amb retard, amb el seu compromís de publicar les balances fiscals. Això no vol dir que el govern espanyol faci res per a arreglar-ho. De fet, no cal esmerçar gaire temps en escriure el que pot passar, sols cal llegir el que diu la última pàgina del document del govern espanyol, en referència a les conclusions de les dades que ofereix. Realment tota una declaració d’interessos :

"Las CCAA con mayor renta per cápita son las que tienen déficit fiscal y aquellas con menor renta per cápita aportan menos"

"Las cuatro CCAA con régimen general que tienen mayor renta per cápita son las que más contribuyen (llegeixis illes balears, Catalunya, País Valencià i Madrid)"

"Las CCAA con menor renta per cápita coinciden con las que obtienen superávit fiscal"

"Es lo que cabe esperar de un sistema fiscal progresivo y de una correcta redistribución de la renta a través del gasto público"

"El Sector Público Estatal contribuye decisivamente a una distribución de la renta personal y territorial más equitativa"

I el Remei creix ...

Si es fa amb il·lusió, les coses solen funcionar. Si a la il·lusió li afegeixes l’empenta, les ganes i la capacitat de treball, l’èxit i els resultats solen arribar tard o d’hora. És la sensació que em produeix la nova junta de l’associació de veïns del remei (amb pàgina web). Una junta encapçalada per en Santi Collell, amb unes ganes enormes de transformar el barri, de dignificar-lo i així poder esborrar els maleïts tòpics sobre el barri que tots hem pogut sentir un dia o altre.

No serà fàcil, per una banda la intoxicació i la instrumentalització d'un sector amb interessos polítics 'dubtosos' (ho podem viure actualment amb el tema del pàrquing de la Rambla Tarradellas). De l’altra banda, la ignorància amb la que opinadors, articulistes o altres opinen sovint sobre el barri sense ni tant sols conèixer la seva pròpia idiosincràsia (ho hem viscut amb el tema del mercat dels diumenges ... un mercat amb èxit, per cert...). Però l'empenta de la nova associació de veïns, ho pot superar tot. Ànims !!

Des de la secció local, apostem pels barris. Ho fem mitjançant els regidors que formen part de l’equip de govern i ho fem des de la secció local. I ho continuarem fent.

El País s'enfonsa

Quan el periodisme i els mitjans de comunicació esdevenen una simple eina de confrontació i de demagògia, apareixen portades i notícies tant denigrants i miserables com la de dissabte passat.
Em sumo a Josep Mª Bruguera, en Jordi Roca i tants d'altres, i malgrat 'El País' no ha estat mai sant de la meva devoció, ara encara ho serà menys.
Ja n'estic fart de la manipulació periodística de determinats grups de comunicació, que en nom del progressisme els uns, i del conservadorisme els altres, sols fan que intoxicar i pervertir les relacions de convivència de la de la nostra societat.

(Per cert, a l'imbècil que se li va ocórrer posar la foto dels immigrants morts sota el titular, es va cobrir de glòria i es devia guanyar el sou de tot un any...)

Avui és Festa Major !!

Avui és Sant Miquel dels Sants, patró de Vic. Avui és Festa Major !