La Campanya : Dia 7 El Vot Útil. (Fem fora el PP de Girona !!)

'Vot útil', és una de les frases més usades en aquesta primera setmana de campanya. En parla l'iñaki, intentant que el PSOE no fogaciti a IU en el que seria una estocada mortal pel partit de Llamazares. En parla la plataforma que s'ha muntat el Duran, tot i que no queda clar cap a on és el seu vot útil, i fins i tot en parla el PP tot i ser l'únic partit de dretes d'àmbit estatal i no tenir ningú que li tregui aquest electorat.
I òbviament en parla Esquerra, per què les matemàtiques no enganyen i les enquestes confirmen la tendència. Fa 4 anys, Girona i Lleida van esborrar del mapa al PP d'Aznar i Rajoy. 2 províncies alliberades sense representació dels populars, 2 províncies sense un representant que faci morir de vergonya als seus ciutadans. Aquest cop, cal continuar intentant alliberant Girona i Lleida. I els números no enganyen. Sols hi ha un partit que pugui aturar al PP a Girona, i aquest és Esquerra. Ho podeu veure en aquest interesant bloc, numèricament, gràficament i políticament.
El vot útil per Catalunya, ha de servir per fer fora el PP. I està molt clar qui ho pot fer.

Llegiu aquesta notícia, per això volem la independència !

També podeu llegir el nº 2 del butlletí la Veu.CAT

La campanya : Dia 6 (Juga a la porra d'Esquerra !!)

Tot i els intents de bipolarització del PP i el PSOE, continuem aquí, intentant arribar al màxim de gent. I no serà per què no diguem les coses clares, però és que la resta de forces polítiques cada cop ho diuen més clar (convergència sense anar gaire lluny continua esperant si pacta amb el PP o amb el PSOE aquí i aquí).
Finalment la junta electoral ha donat la raó a Esquerra en el tema 'banderoles'. Podeu llegir la noticia aquí.

Per cert, a partir d'avui, el bloc de campanya d'Esquerra Osona, incorpora un element nou. Es tracta de 'la porra electoral d'Esquerra', un concurs de campanya on tots hi podeu participar i guanyar un dels dos premis en joc. La porra té unes bases molt senzilles, per a participar-hi sols cal enviar un email a osona@esquerra.org amb els resultats que creus que Esquerra treurà a les properes eleccions : tant en nombre de diputats com en nombre total de vots a nivell absolut.

Els premis són : un lot de llibres per al guanyador del nombre de diputats (hi haurà sorteig entre tots els que ho endevinin), i un sopar per a dues persones al restaurant la troballa de Sant Julià de Vilatorta (bloc), per al que endevini o s'acosti més al nombre total de vots d'Esquerra a nivell nacional.

No tot és seriós a la política i la campanya electoral. Ja podeu participar a 'la porra d'Esquerra'. Hi ha un sopar en joc !!

cERCular nº 24

La secció local d'Esquerra de Vic ha publicat el nº 24 del seu butlletí intern, que anomenem cERCular. Si us ve de gust, la podeu llegir aquí.

La Campanya : Dia 4

Hem passat el primer cap de setmana de campanya. Intens i extens. Amb actes per a tots els gustos : penjada de pancartes, parades d’informació, sopars de proximitat, porta a porta, bloc de campanya. Intentem fer el màxim del que podem, i encara més. Intentant arribar al màxim de gent possible per explicar el que pensem i el que volem fer, i tot i que la majoria de vegades sabem que l’esforç no es traduirà en els resultats que necessitaríem, sovint recompensa escoltar la gent que s’acosta un dissabte al matí a la parada i et donen ànims per seguir endavant. Sabem que anem amb un carretó, quan d’altres van amb un Audi; sabem que anem amb una escala quan d’altres van amb grua; però també sabem que la batalla ideològica la tenim guanyada, que la batalla de les idees i dels actes dels darrers 4 anys l’hem guanyat; i sinó que demanin a les terres de l’Ebre qui va derogar el transvasament de l’Ebre, o al president Marin qui han estat els primers a remoure els esquemes lingüístics al Congreso, uns esquemes que ningú en 30 anys havia intentat moure.
Tenim les idees i tenim l'objectiu final molt clar : la independència i la justícia social. Sols ens falta el vostre suport per tirar-ho endavant.

Podeu llegir el primer número de la Veu.Cat, el Butlletí de Campanya d'Esquerra Osona

1er cartell ... i 1era jugada bruta

Hem continuat amb la tradició i hem enganxat el primer cartell. Desprès d’una jornada molt llarga, d’on en destaca l’intent de 1era assemblea de Vic (en parlaré després en un altre post) i l’acte a Tona amb l’Anna Simó (veure bloc de campanya), han arribat les 12 de la nit. Un acte molt cordial, amb representants dels 5 principals partits, i amb les típiques fotos i declaracions polítiques.
Però mentre a Plaça Major tot eren rialles i cordialitat, a la mateixa hora la maquinària electoral de CiU es passava pel ‘forro’ tots els pactes establerts. Diu la llei, que per plantar les tradicionals ‘banderoles’ a les faroles, cal demanar permís a la junta electoral de zona (jutjat nº 2 de Vic) i aquest reparteix totes les faroles de Vic segons el que es demani. Així, fets els tràmits, la junta va otorgar 3 carrers a Esquerra Vic. Però CiU passant de tot, tot i tenir la meitat de Vic assignada per la junta, tot i disposar del triple de mitjans que Esquerra, no té cap més feina que tapar absolutament tots els carrers cedits a Esquerra. Esquerra havia fet cas al regidor Rafús (aquell que prohibeix als partits penjar les ‘banderoles’ abans del dijous al vespre), s’havia esperat per tal de mantenir neta de cartells la ciutat (tot i poder-ho haver fet el dissabte passat) i Rafús ha respós amb traïdora i nocturnitat a Vic, com els d’Unió a Torelló, on han fet el mateix però amb una setmana d’avançada. Gràcies regidor Rafús, a partir d’ara ja no té cap mena de credibilitat ...

Comença la campanya electoral

Ja sé que a molts us fa mandra, per què de fet la campanya ja fa mesos que funciona. I de fet, les enquestes diuen que més del 60% de les persones que pensen anar a votar, ja fa temps que tenen decidit el sentit del seu vot. La campanya electoral és, doncs, l’espai de captació dels indecisos, dels que encara no ho tenen clar, però també l’espai on aquells que poden, marquen ‘paquet’ a la mínima ocasió.
És per això que les enquestes que diàriament surten als mitjans de comunicació, no sempre tenen en compte aquest alt percentatge de gent que encara no té clar què votarà (n’hi ha que ho tenen en compte mitjançant la famosa ‘cuina’ de l’enquesta, que com el seu nom indica, depèn molt del cuiner que la cuini). Suposo que és per això que totes són tant variades en quant a resultats.
Aquesta nit, comença la campanya amb la tradicional enganxada del primer cartell, a les 12 de la nit a la Plaça Major de Vic amb els regidors d’Esquerra i el diputat Freixanet. Per endavant, 15 dies de frenètica activitat a la recerca de la confiança dels indecisos. Abans, però, aquest vespre a Tona, podeu escoltar a l'Anna Simó.
Podeu seguir la campanya electoral d’Esquerra a través del bloc de campanya que hem obert.

L’actualitat en números

5 – Són els anys que l’Egunkaria porta tancats de que el jutge del Olmo va ordenar la seva clausura.
8 – Les hores que falten per l’eclipsi total de lluna que es podrà contemplar aquest vespre (si els núvols no ho impedeixen...)
9 – Els dies que Duran i Lleida s’ha passat a l’hospital, i que ha hagut d’escoltar resignat com el Mas i el Macias li destrossaven la campanya per ser ministre (esperem que la obligada reincorporació no li passi factura).
10 – Són els estats que Obama porta guanyats consecutivament des del superdimarts
11 – Són els diputats de CiU que avui han faltat a primera hora al ple del parlament i que han impedit que prosperés l'intent de prendre una resolució sobre l’status jurídic i el reconeixement de Kosovo.
12 – Són els dies que falten pel gran acte central de campanya d’Esquerra a Osona. Ja sabeu, el 3 de Març a l’edifici del Sucre amb en Joan Ridao
15 – Són els anys de retard que ha acumulat l’arribada del TGV a Barcelona.
16 – És el dorsal de Pau Gasol, la nova estrella dels Lakers que avui ha meravellat als californians.

Kosovo lliure !!

Per a un demòcrata, sentir a parlar de que una nació sense estat aconsegueix la seva independència democràticament, ha de ser un fet normal en la vida diària d’un món que es mou veloçment. Per a un demòcrata independentista és a més, una motivació més per continuar fent la feina del dia a dia. A vegades, observes i esperes impacient uns resultats que no acaben d’arribar, observes i desesperes com la maquinària propagandística del règim és capaç de silenciar la veu de milers de persones que reclamen un canvi en l’status quo actual. És per això, que el fet que el Parlament de Kosovo, democràticament, (amb una votació a mà alçada amb el 100% dels vots afirmatius) acabi de proclamar la seva independència i alhora la separació de la Gran Sèrbia, és un fet a aplaudir i alhora una esperança de que arribarà un dia en que la majoria social d’aquest país escollirà lliurement seguir el camí de Kosovo, de Montenegro, i qui sap si de Flandes, d’Escòcia, d’Irlanda o d’Euskal Herria.

Cal defensar la democràcia per sobre de tot, i denunciar als que no ho són. Com és possible que els dos grans partits espanyols demanin el no reconeixement d’un estat democràticament escollit !! Tanta por els hi fem ? Tanta por tenen a reconèixer la legalitat d’un procés d’emancipació nacional ? Espanya s’ha arrenglerat al costat de la gran Rússia de Putin, un exemple clar d’estat democràtic i de dret ... (Mapa dels països que reconeixeràn el kosovo)

Personalment, el Kosovo em porta molts records del viatge de l’estiu passat. De fet, en recordo les parets de la comissaria on ens va fer entrar un policia enrabiat i poc fotogènic. Però també en recordo els carrers convertits en gran basar, les samarretes de la UCK, els cartells donant gràcies als EEUU, la cafeteria Barcelona, l’aduana de les Nacions Unides i la tornada tot seguint un camió de la KFOR Hongaresa.

Kosova Press - New Kosova Report -

La casa gran és a la Moncloa

Ahir el candidat 'substitut' Mas va ensenyar no les cartes, sinó les cartes, la màniga, el jaqué i el tupè inclòs. Ja ha dit públicament allò que sempre hem denunciat ... Mas ja ha dit que el Govern de la Generalitat de Catalunya s'ha de decidir des de la Moncloa. I ho ha fet mig d'amagat, aprofitant la malaltia d'en Duran. Vergonya ?? No, en Mas ja fa temps que no en té. Ni ell ni els pretesos nacionalistes catalans que donen suport a les seves paraules i accions (No us perdeu la carta setmanal d'en Duran de Juny de 2007 on nega que Convergència demani la Generalitat a canvi del suport al PSOE).

Ara ja sabem a què es referia Mas quan fa uns mesos obria la casa gran del catalanisme ... la casa gran no vol ser res més que un edifici annex a l'edifici de la Moncloa, l'edifici on Mas va pactar la retallada de l'Estatut, el mateix edifici d'on surten totes les ordres que arrasen fiscal, política i econòmicament als ciutadans de Catalunya.

Ridao ho ha deixat clar, (Ho podeu veure a la foto feta per a la ocasió) Esquerra no permetrà ni a Mas ni a Zapatero que el govern de la Generalitat es decideixi des de Madrid. El govern de la generalitat el decideixen les eleccions al Parlament de Catalunya, ningú guanyarà a Madrid el que perd a Catalunya. Aquest matí, Carod-Rovira, de visita a Vic, ho ha repetit per si quedava algun dubte. La Generalitat de Catalunya es decidirà a Catalunya, no a un despatx de Madrid.

P.S. El primer ministre kosovès ha anunciat la declaració d'independència per demà dia 17 de Febrer a les 3 de la tarda. 32 anys clavats al minut del meu naixement ...

El bloc de campanya

Acabem de presentar la campanya d'Esquerra-Osona per les properes eleccions al Congrés dels Diputats.

La Federació Comarcal d'Esquerra Osona, continua apostant per l'ús de les noves tecnologies. En aquesta campanya que ja s'acosta, a part dels actes de proximitat, mítings, i webs vàries d'Esquerra, hem obert un bloc de campanya on s'informarà de tots els actes, propostes, o accions que des de la comarca es duguin a terme durant aquest mes i escaig que queda per la celebració de les eleccions generals.

L'enllaç és http://osonamadrid.blogspot.com/ . Us convido a entrar-hi, tafanejar-hi i deixar les vostres impressions.

Noticia a el 9 Nou i a Osona.com

Equivocar-se de nou ...

Herri Batasuna, Askatasuna, Euskal Herritarrok, Jarrai, Batasuna, Autodeterminazionaren Bilgunea, Haika, Sozialista Abertzaleak, Herritarren Zerrenda, Segi, Aukera Guztiak, Eusko Abertzalen Ekintza, Euskal Herrialdeetako Alderdi Komunista ... pels que no sabem euskera això podria ben bé ser la llista d'ingredients d'una recepta de bacalao al pil-pil d’un restaurant de lekeitio ... pels que seguim la política de prop representen tot el seguit de partits i organitzacions il·legalitzades per la llei de partits polítics aprovada el 2002.

Una vegada i una altre, el govern espanyol de torn (tanto monta, monta tanto el PP com el PSOE) torna a il·legalitzar a les portes d’una contesa electoral al partit que representa l’esquerra abertzale. Una roda de molí que sembla voltar i voltar sense aturador a l’espera d’un final armat i violent al conflicte basc. A Espanya aquell que es mostra més bel·ligerant és qui recull més vots. No hauria de ser al revés ? I tot per què? per posar a la presó als dirigents polítics, es deixarà de matar ? La resposta de tant òbvia és insultant. La declaració de Anoeta, ara bandejada tant pel govern espanyol com per la mateixa ETA ho posava molt fàcil, tant que si ho expliques fora les nostres fronteres, riuen per no plorar. Un únic punt de decisió : El dret a l’autodeterminació, o ‘a decidir’ com li diem ara, com si autodeterminació hagués entrat al calaix de les paraules maleïdes al costat de la independència, que ara en diem sobiranisme, o de la nació catalana, que ara n’hi pretenen dir casa gran.

Cal parlar, dialogar, negociar i sobretot escoltar. Entre tots i amb tots. Independentment del reèdit electoral, cada dia que passa és un dia més de patiment per a totes i cadascuna de les víctimes del conflicte.

Recull de noticies de les últimes setmanes sobre el conflicte basc

Notimeforlove - Vilaweb

Assemblea Local

Avui hi ha convocada una assemblea local d'Esquerra a Vic. Es durà a terme al local d'Esquerra a les 20.30h. Podeu consultar l'ordre del dia a la web.

Falta un més per a les eleccions al Congrés dels Diputats, i cal començar a escalfar motors.

Per cert, una mica més tard (9 del vespre) a Torelló, en Joan Crosas presenta el seu primer treball "Raons Trigonomètriques" al Cirviànum de Torelló. Els que pugueu, no us ho perdeu. Podeu entrar aquí per anar preparant-vos.

Flandes - (Bèlgica) - Valònia

Un dels temes més interessants del viatge a Brussel·les era conèixer la realitat social i política d’un estat que darrerament viu sacsejat políticament parlant. Aquí van unes quantes dades amb o sense nexe que he pogut treure d’allà. Són molt generals, més que res de manual per a extrangers preguntons ... si algú creu que en pot rebatre alguna, que m'ho faci saber ... (Qualsevol semblança amb la realitat catalana és pura casualitat ... o no ...)

. Bèlgica està formada per 3 regions : Flandes , Valònia i la ciutat de Brussel·les
. Els Flamencs representen el 60% de la població, els valons el 40%.
. L’ idioma de Flandes és el Flamenc (molt semblant al holandès)
. L’ idioma de Valònia és el francès. (no té res a veure amb el flamenc)
. Brussel·les està en territori flamenc. De fet, Brussel·les és la capital de Flandes.
. Tot i això, la gran majoria de ciutadans de Brussel·les sols parlen francès, fins al punt de que hi ha botigues on és impossible ser atès en flamenc. Les classes burgeses i riques flamenques opten per parlar en francès.
. Els reis òbviament parlen francès ...
. Flandes era la part més pobre de l’estat belga, però la situació econòmica ha fet un tomb.
. Tot i l’estructura quasi federal de les dues regions, el govern nacional continua amb la recaptació d’impostos.
. La revolta dels flamencs del segle XVII contra els reis va ser sufocada brutalment (per uns tals borbons), i en especial per un tal duque de Alba que va fer penjar i exposar en públic els cossos dels rebels flamencs.
. Els Flamencs fan classes de flamenc i francès a les escoles, ja que fins fa molt poc, tots els tràmits administratius de tot el país havien de ser en francès.
. Els valons fan classe de francès i segons a on, unes hores de flamenc bàsic, al cap de dos anys qui vulgui aprendre flamenc sembla ser que s’ha d’espavilar pel seu compte.
. Els Flamencs comproven dia rere dia com els Valons volen continuar imposant-se en tots els aspectes del dia a dia, tot i que cada cop són menys i menys importants. No se senten estimats pel valons i per això el conflicte s’estigmatitza interiorment.
. Actualment a Flandes, hi ha un partit de tendència xenòfoba (contra els valons però també contra els immigrants) que està agafant molt de protagonisme. La resta de partits han impulsat l’anomenat ‘cordó sanitari’ per a que no pugui governar enlloc.

El que deia ... pura coincidència ...

Brussel·les (2ª part)

Dissabte al matí. Surt el sol a Brussel·les. Deu ser un miratge doncs tothom amb qui ho havia comentat m’havia parlat dels dies grisos i de pluja a Brussel·les. Caldrà aprofitar-ho.
Primer de tot visitem l’Atomium (una molècula augmentada 165.000 milions de vegades - web) , renovat des de l’any passat. És una estructura enorme que es veu des de gairebé totes les teulades de Brussel·les. Des de la bola superior on s’hi arriba amb ascensor, veiem una espècie d’Europa en miniatura i l’estadi de Heysel, malauradament famós i també renovat fa poc. Després agafem un tren que ens porta a Brugges , en territori flamenc (100km, 1 hora en tren, 13€ anar i tornar, que n’aprenguin ...). Brugges és turístic, encandilador, amb places, esglésies i torres grans i espectaculars, canals i ponts antics, carruatges amb cavalls, milers de bicicletes i molts turistes ... tot una ciutat de visita obligada al bell mig de Flandes.
Diumenge, la pluja continua inauditament absent, cal marxar al migdia però abans tenim temps per visitar altres zones de Brussel·les que en Sergi ens ensenya. Des del Palau de Justícia fins als mercats d’antiguitats passant pel Sablon. Així arribem fins al barri de Saint Gilles, on acabem la nostra visita a Brussel·les.
De tornada, arribem a Girona i està plovent ....

Superdimarts

Si avui és dimarts, primer dimarts del mes de febrer i a més estem en any de traspàs.... llavors avui és el Superdimarts.
El superdimarts és aquell dia que paralitza tot el món en busca de dos candidats, que degut a la sofisticació del sistema americà de primàries, hauràn d'estar tot un any sencer fent campanya electoral constant.
Podeu seguir el superdimarts a la CNN.
Personalment, tot i que ho té molt difícil, apostaria per Barack Obama del partit Demòcrata (podeu comprovar com el web 2.0 està arrasant a les eleccions nord-americanes : facebook, twitter, youtube, myspace, flickr, web, bloc, ... i el famos video copiat d'apple). Després de l'era Bush, cal un canvi (change!!) i sembla ser que sols Obama el pot representar. De fet, Hillary Clinton, ha recordat que si ella arriba a ser presidenta, els EEUU hauran viscut 24 anys seguits governats per 2 úniques famílies.
Aprofito per recomanar un bloc d'un català que viu a Arizona, i que fa un repàs diari exhaustiu de tot el que està passant a les primàries. Altament recomanable !!

Yes we can

Akasvayu Vic, campió !!

L'Akasvayu Vic ha aconseguit aquest cap de setmana el primer gran títol de la seva història. El Club Basquet Vic, amb 50 anys a la seva esquena tot just estrenats, és el nou campió de la Copa LEB Plata, després de derrotar per 66 a 64 a l'Illescas, a Palència (just a la mateixa pista talismà on el Vic va aconseguir l'ascens a la lliga LEB)

FELICITATS ALS CAMPIONS I AL CLUB BASQUET VIC !!!

La copa també tenia el seu propi bloc.

Brussel·les (1a part)

Petita escapada a Brussel·les, capital de Bèlgica (si és que a hores d'ara encara existeix) i capital administrativa de la Unió Europea. De fet és per aquest últim apunt que estem aquí, doncs estem de visita d'un amic català que ara feineja en una agencia europea.
Arribem al migdia a una ciutat que en els darrers mesos ha viscut una 'guerra' política ( aquí, aquí o aquí) que de moment sembla haver-se aturat a l'espera de la tempesta final ente flamencs i valons. De fet Brussel·les és com una frontera lingüística que separa les dues comunitats, una ciutat bilingüe tot i estar situada a la zona flamenca que toreja com pot el conflicte.
Divendres hem recorregut el centre, amb els edificis més coneguts : la grand place (espectacular), la catedral, el maneken pis (me l'imaxinava més gran), el parlament belga...
Ja al vespre, menjar típic belga amb l'amfitrió, en Sergi, un europeista convençut que ens ha fet una profunda iniciació a la politica belga-flamenca-valona que donarà per a un proper post sencer. Per cert, de resultes de la 'guerra' política abans esmentada, destaquen a simple vista els centenars de finestrals i balconades amb la bandera belga penjada... Els flamencs resten anònims a l'espera del seu moment...
P.D1. Casals, a Brussel·les també hi han McDonalds... :)
P.D.2. Rubinenca, la nena que pixa també hi és... :)

A la catosfera de Granollers vaig conèixer en Jordi-Eduard, company d'Esquerra la Garriga que treballa a l'ALE a Brussel·les i té aquest nou bloc.

El Rei en Jaume

Avui, dissabte 2 de febrer de 2008, fa exactament 800 anys del naixement del rei Jaume I. El Conqueridor (Montpeller 1208- València 1276), fou rei d'Aragó, de Mallorca i de València, Comte de Barcelona i d'Urgell, i senyor de Montpeller.

Crònica o Llibre dels Feits

289. E, quan ho haguem cobrat, demanam a don Eixemèn Peres de Tarassona e a don Assalit de Gúdar, e dixem-los: No val més la honta que han presa quan no saben partir la terra, que si ho haguéssem feit a pesar d’ells, e que us haguéssem liurat? E ells dixeren que ens ho graïen molt, e que n’havíem pres lo mellor consell. E nós dixem: Nós vos mostrarem ara a partir la terra, e farets-ho així con se feu a Mallorques, que d’altra manera no es pot fer: vós baixats la jovada a sis cafiçades, e haurà nom jovada, e no ho serà: e, d’altra part, que d’aquells a qui n’havem massa dat, que els torn hom a mesura segons la valor que han. E ells dixeren que ben deíem, e que altra carrera no havíem, e que així ho farien. E dixem-los nós, encara, que demanassen les cartes de les donacions, e nós, segons que veuríem dar-n’híem a aquells, segons que llur valor seria: e feeren-ho e així partí’s la terra. E per tal que sàpia hom quan fo presa València, fo la vespra de sent Miquel, e l’any de MCCXXXIX.

Aquest post és una iniciativa promoguda per Vicent Partal. La versió del text és a cura de Ferran Soldevila.