Els dijous de l'Òmnium

Òmnium Osona ha encetat una sèrie de xerrades i debats amb el nom dels 'dijous de l'Òmnium'. Ahir dins aquesta sèrie tingué lloc la Taula rodona "Els processos d'independència a l'Europa contemporània: el cas de Kosovo". L'acte es celebrà a l'Ateneu la Central i comptà amb la presència de Josep Desquens, que ha estat treballant 3 anys a Pec (Kosovo) i el Jordi Eduard Perales, assessor de la ALE fins fa una setmana, company de partit (i de model de partit), i blocaire de la Garriga.

El tema em portà molts records, no en va fou un dels llocs visitats durant les vacances de l'estiu passat (post sobre el Kosovo). El Jordi Eduard donà una visió històrica de la situació balcànica, mentre que en Josep donà una visió de la situació econòmica pre i post independència. Fou una xerrada per desmentir mites, sovint ens arriben inputs massa generalistes que donem per bons sense ni tant sols intentar comprobar-los. És un error que fem tots, potser per mandra, potser per desinterés en saber la veritat, potser per no saber on trobar la informació.

Per als independentistes, la idea clau que en queda és que el Kosovo no és un model en quant a proces d'independencia a seguir per Catalunya, i que l'únic que necessitem 'copiar' seria el resultat final. El Kosovo no és Catalunya, de fet no s'assemblen en res ...

Després, un bon sopar-tertúlia amb els 2 conferenciants i la gent d'òmnium osona, on el tema estrella van ser els balcans i la situació d'Esquerra (per separat i diferenciadament...).

Kosovo lliure !!

Per a un demòcrata, sentir a parlar de que una nació sense estat aconsegueix la seva independència democràticament, ha de ser un fet normal en la vida diària d’un món que es mou veloçment. Per a un demòcrata independentista és a més, una motivació més per continuar fent la feina del dia a dia. A vegades, observes i esperes impacient uns resultats que no acaben d’arribar, observes i desesperes com la maquinària propagandística del règim és capaç de silenciar la veu de milers de persones que reclamen un canvi en l’status quo actual. És per això, que el fet que el Parlament de Kosovo, democràticament, (amb una votació a mà alçada amb el 100% dels vots afirmatius) acabi de proclamar la seva independència i alhora la separació de la Gran Sèrbia, és un fet a aplaudir i alhora una esperança de que arribarà un dia en que la majoria social d’aquest país escollirà lliurement seguir el camí de Kosovo, de Montenegro, i qui sap si de Flandes, d’Escòcia, d’Irlanda o d’Euskal Herria.

Cal defensar la democràcia per sobre de tot, i denunciar als que no ho són. Com és possible que els dos grans partits espanyols demanin el no reconeixement d’un estat democràticament escollit !! Tanta por els hi fem ? Tanta por tenen a reconèixer la legalitat d’un procés d’emancipació nacional ? Espanya s’ha arrenglerat al costat de la gran Rússia de Putin, un exemple clar d’estat democràtic i de dret ... (Mapa dels països que reconeixeràn el kosovo)

Personalment, el Kosovo em porta molts records del viatge de l’estiu passat. De fet, en recordo les parets de la comissaria on ens va fer entrar un policia enrabiat i poc fotogènic. Però també en recordo els carrers convertits en gran basar, les samarretes de la UCK, els cartells donant gràcies als EEUU, la cafeteria Barcelona, l’aduana de les Nacions Unides i la tornada tot seguint un camió de la KFOR Hongaresa.

Kosova Press - New Kosova Report -

Dia 12 - Punt i final (Resum del Viatge)

Avui hem arribat a la fi del viatge. De bon matí, hem deixat l'hotel Itàlia i cap a l'aeroport de Sarajevo. La tornada ha estat més lenta que l'anada, doncs entre els 2 vols hem acumulat 1 hora de retard, tot i que hem tornat amb totes les maletes.
Ja a Barcelona hem confirmat els pronòstics, fa molt fred !!

Resum del viatge :

Dia 1 - Sarajevo - Zabljak
Dia 2 - Zabljak
Dia 3 - Tara Canyon, Pljelvja, Serbia
Dia 4 - Camí de Podgorica
Dia 5 - Albània
Dia 6 - Kosovo
Dia 7 - Ostrog, Kotor
Dia 8 - Kotor
Dia 9 - Kotor, Budva
Dia 10 - Dubrovnik
Dia 11 - Mostar, Sarajevo
Dia 12 - Punt i final

Kilometres recorreguts : 2085 Km (Opel Vivaro 1.9)
Passos fronterers creuats : 20
Nº de vegades que ens ha aturat el 'radar' de la policia : 5 + 1 visita a la comissaria de Kosovo
Import de les multes + 'donacions' frontereres : 153€
Nº de cromos aconseguits al 9 Nou : 3
Així doncs, un bon final per a un gran viatge que ens ha portat a una zona molt propera i al mateix temps molt desconeguda com són els balcans.

Dia 6 - Kosovo

Ahir erem a Albania i avui hem arribat a Kosovo. És el que té estar de viatge per un pais petit fronterer amb 5 paisos fruit de la desintegracio de la ex-iugosavia. Durant el primer tram, trobem molt transit, avui és dissabte i els montenegrins tambe van de cap de setmana, uns cap a la platja (budva, kotor), altres busquen una mica mes de fresqueta (kolasin, mioska), i nosaltres ens endinsem via Andrijevica en direcció a Pec, una de les ciutats mes grans de Kosovo, a 60 km de la frontera.
La primera temptativa d'entrar es refusada a uns 40km de la frontera quan en un altre control de radar (el qual passem sense multa) ens informen que el cami per on anem esta tallat, el motiu és que la OTAN va bombardejar el pont durant la guerra contra Sèrbia i encara està inutilitzat. 5 minuts desprès, ens torna a parar un altre control de radar, serà l'esport nacional ?? El cert és que ens 'perdonen' 30€ per no portar les llums enceses, potser per que al policia li ha fet gracia que en Joan es digués Gonzalez ??
El temps canvia de sobte quan ens acostem a Rozaje, l'últim poble montenegrí . Estem a 20 graus i comença a ploure. Per fi arribem a la frontera, la kosovar esta conduïda per les Nacions Unides, i ens cobren 50€ per una assegurança pel cotxe (aquest cop amb rebut oficial). En poca estona arribem a Pec, ciutat kosovar de majoria albanesa pro-independentista, on les samarretes de la UCK i del Barça no hi falten. Els carrers estan plens de botigues i productes de totes les marques possibles en forma de mini-basar, però sense regateig possible. A l'hora de marxar, passem per davant de la policia kosovar, anem amb les càmeres de fotos a les mans, I això sembla no agradar a un poli que ens 'convida' a mi i a en Joan Ballana a entrar a la comissaria. L’anècdota es tanca amb una mini-bronca i 3 fotos borrades de la càmera d'en Joan.

Tot i les advertències, el cert es que no hem tingut ni notat cap problema de seguretat ni cap perill.

La tornada, ja de nit, la comencem darrera un camió de militars hongaresos de la KFOR que es paren en un punt entremig de les 2 fronteres creant un control rutinari. 220 km després, arribem altre cop a Podgorica. Ja hem estat en 7 dels 8 paisos previstos, només ens queda Croacia.