Acabem.... I tornem a començar!!

S'acaba el 2009.. i ara bé tot allò dels nous desitjos per començar l'any, noves promeses que sols complim durant la primera setmana... gimnàs, sobrepés, fascicles col·leccionables...
Doncs bé, el 2009 acabarà igual que començarà el 2010... amb molts projectes a mig fer i que han de començar a veure la llum molt properament.
Per començar ja tenim aquí un mes de Gener que serà molt i molt farcit i espès i que culminarà el 29 de Gener, però això, crec que tocarà explicar-ho molt millor la setmana vinent...
El febrer serà el mes dels grans canvis... sí, això també tocarà explicar-ho una mica més endavant... I del Març al Juliol encara més feina i més projectes...
En definitiva, que com aquell qui diu ja tinc l'agenda plena fins el mes de Juliol.. o sigui que a continuar treballant per un futur i un Vic millor!!
Bon any 2010! o 2.0 10! o 2mil10!

innocentades?

Avui cal fer innocentades? Doncs sí, la tradició marca que avui n'és el dia, aquell dia en que com cada any em recorda un bon amic, diuen que Caín va matar Abel l'innocent.
La tradició també marca que els diaris publiquin innocentades per a que la gent les descobreixi. Avui m'he proposat aquest joc i aquests són els titulars que he trobat navegant per la xarxa.
1 - El dèficit de l'estat es quintuplica en un any
2 - Muere una joven de 24 años en Malaga por violencia machista
3 - En català, senyoria, si li plau
4 - Al menos 25 muertos en un atentado en pakistán
5 - Umar Farouk: there are many more like me
6 - La Thaïlande expulse des milliers de Hmong vers le Laos

Res, que per més que m'hi esforci no sóc capaç de trobar cap innocentada en els diaris avui... Un altre any serà...


BARÇA 2009

Quan d’aquí a 20, 30 o 40 anys, algú ens demani quin ha estat el millor equip de futbol de la història, sense dubtar-ho gens ni mica, sense dubtar ni un segon, tots direm la mateixa frase: “El Barça 2009”, i tot seguit desenes d’imatges passaran pel nostre cap, un somriure enorme es dibuixarà als nostres llavis, i orgullosos direm : "El barça de les 6 Copes, el Barça del 6 a 2 al Bernabeu”.







voluntariat 13D



Com que tot el món fa valoracions, jo no les faré . Prefereixo recordar el Temple Romà ple de gom a gom.
Com que tothom diu les tonteries que vol, jo no les diré. Prefereixo recordar les sensacions viscudes aquest diumenge.
Sols una petita reflexió: El 13D a Osona s'ha pogut fer gràcies a l'aportació de gairebé dues mil persones que han dedicat hores de la seva vida privada a organitzar una consulta. És impossible de comptar els milers i milers d'hores que entre tots hi hem dedicat. Aquest fet extraordinari en una consulta legal no caldria, doncs seria l'estat qui s'encarregaria de l'organització. Us imagineu que aquestes milers d'hores s'haguessin pogut dedicar sols a fer que molta altra gent anés a votar afirmativament a la consulta? El resultat podria arribar a ser el que tots volem i desitgem!

Per cert, abans d'acabar vull donar personalment les gràcies a totes les persones que hi han col·laborat. Especialment a una colla de gent que mai surt a cap foto però que han portat una de les feines més importants i alhora més desagraïdes com és organitzar, muntar i controlar el sistema informàtic de les consultes. Una colla de gent que pràcticament han viscut tancats al seminari durant quatre dies i quatre nits, enganxats al telèfon permanentment, fent sortides per apagar focs, grimpant cables sense parar, carregant i descarregant portàtils. Tota una feinada amb un resultat excel·lent d'en Ramon Cirera, en Musach, en Guillem, l'Oscar, en Jordi, l'Ignasi, en Quim, en Xevi, en Ramon Roca i molts d'altres... aquesta colla, a la propera són capaços de muntar urnes electròniques i tot!!

Acte Unitari per la Independència a Vic






ACTE UNITARI PER LA INDEPENDÈNCIA
AVUI DIJOUS A LES 9 DEL VESPRE
CENTRE CÍVIC REMEI-ESTADI
AMB JULIÀ DE JODAR, ORIOL JUNQUERAS I RAMON TREMOSA
PRESENTAT PER PEP SIMON, MÚSICA AMB 
RICARD PUIGDOMÈNECH i "EL PUMA I LA COLOMA"  
LECTURA DEL MANIFEST PER EN CELDONI FONOLL

Les AAVV de Vic també demanen que votis



Aquest migdia, dins la campanya de participació de Vic Decideix davant el referèndum d'independència d'aquest diumenge, les 14 associacions de veïns que existeixen a Vic han fet una roda de premsa conjunta on demanen a tots els veïns i veïnes de Vic que diumenge vagin a votar.
He assistit a aquesta roda de premsa en qualitat de secretari de l'associació de veïns del Barri dels Caputxins, un dels dos barris més grans de la ciutat.

La campanya de participació és la més important que s'està duent a terme davant la consulta de diumenge. Queden molt pocs dies, però cal continuar explicant a la gent que cal que anem a votar, que cal que expressem a les urnes la nostra opinió sobre un tema tant important com és la nostra llibertat com a poble.

(foto d'Osona.com : Adrià Costa)

la llegenda de Messi

Avui és festa, bé per quasi tothom excepte per mi. O sigui que per un dia farem un post festiu dedicat al millor jugador del món. Messi va debutar fa 6 anys amb el primer equip del barça en un amistós contra el Porto, aprofitant la inauguració del nou camp del Porto. Me'n recordo perfectament, doncs també fou el debut d'en Manel amb el primer equip del barça. 6 anys després, Messi ja és el millor jugador del món.


Fem un pas endavant!

A falta de poc més d'una setmana pel dia D, la feina, les reunions i la preparació dels diferents actes s'intensifica dia a dia. Cada cop més es respira aquell ambient, aquella percepció que alguna cosa grossa està a punt de passar. I no, no és la sentència del TC la que s'acosta. S'acosta l'hora de que milers de ciutadans puguin expressar democràticament a les urnes les seves opinions. Allò que l'estat espanyol i l'status quo actual (caixes, bancs, església, etc..) més temen, que la gent decideixi a les urnes el seu futur, passarà milers de vegades el proper diumenge 13 de desembre. La gent anirà a votar tranquil·lament allò que cregui més oportú, sense estridències ni trencaments, sols la simple però alhora impepinable acció de dipositar una papereta dins una urna.
I si a sobre, un cop obertes les urnes, les paperetes del Sí suposen una gran majoria, serà el començament de la gran estocada d'un sistema espanyol que no s'aguanta per enlloc. Un sistema amb institucions caduques, que s'enfonsa dia rera dia amagada darrera un vel enorme fent veure que res es mou i que tot està controlat.
Doncs no, no tenen res controlat. Malgrat les ajudes dels grans mitjans de comunicació, el poble s'està movent i no pararà. Si no han aconseguit parar-ho en 300 anys, tampoc podran aquest cop. El 13 de Desembre cal que tots i totes anem a votar un gran SÍ. Cal fer un pas endavant que ningú pugui tirar enrere.


El 13D : Qui pot votar?



Qui pot votar el proper 13 de Desembre?
Poden votar tots els ciutadans que compleixin amb 2 criteris bàsics i essencials:
1 - Ser major de 16 anys.
2 - Estar empadronat a la ciutat on es fa la votació.
Com s'acredita aquest empadronament? Doncs amb un DNI on hi consti la ciutat de residència, o amb un certificat d'empadronament expedit per l'Ajuntament en qüestió. Per tant, totes aquelles persones immigrants que resideixin al lloc de la votació també tindran dret a vot encara que no tinguin la nacionalitat espanyola concedida. Els immigrants hauran de presentar la targeta sanitària, únic document que tenen tots en comú a l'estat espanyol.

Del referèndum del proper 13D serà molt més important la participació que s'obtingui que el resultat que acabin marcant les urnes. Respecte això, recomano l'escrit que el president d'Esquerra, Joan Puigcercós va escriure ahir en el seu bloc. Es titula "pedagogia de la participació" i resumeix perfectament la importància de la participació ciutadana al referèndum.

Per acabar us deixo amb la notícia del dia : Una enquesta organitzada per la UOC, en que per primer cop els partidaris del Sí superarien el 50%. Tot i que en aquest post de l'Enric Xicoy les matemàtiques ho augmentarien.

Acte Unitari per la Independència a Vic



Aquest matí hem presentat davant els mitjans de comunicació, el Manifest i  l'ACTE UNITARI PER LA INDEPENDÈNCIA a VIC. Un acte que es farà el proper 10 de Desembre a les 21.00h al Centre Cívic Remei-Estadi amb la participació d'Esquerra Republicana de Catalunya - JERC Vic, de les Candidatures d'Unitat Popular (CUP), i de Convergència i Unió (CiU).
Hi participarà un ponent de cada partit. L'escriptor Julià de Jòdar per les CUP i  els eurodiputats Oriol Junqueras per part d'Esquerra - Jerc Vic i Ramon Tremosa per CiU. L'acte també comptarà amb la col·laboració musical d'en Pep Poblet.

L'objectiu és clar i català, demanar el vot per l'opció del SÍ pel referèndum del proper 13 de Desembre.
No sé si l'acte que es farà el proper dia 10 és històric a la ciutat de Vic, desconec si ha passat amb anterioritat, però la unitat d'acció de 3 partits polítics davant un referèndum a la nostra ciutat és un fet que em satisfà profundament, i estic particularment content per la decisió que l'executiva local d'Esquerra Vic va prendre el passat dijous d'obrir l'acte a la resta de partits polítics. En moments com aquests és quan la unitat d'acció és més necessària.

Reaccions a la premsa :
Osona.com: CiU, ERC i CUP demanen junts el vot dels vigatans per la independència

Foto d'Osona.com (Adrià Costa)

El 13D : On es pot anar a votar ?

Aquests són els diferents col·legis electorals de la ciutat de Vic on es podrà anar a votar el proper 13 de Desembre. Si voleu saber on estan situats els col·legis de la resta de municipis osonencs, podeu consultar la web d'Osona Decideix.

Temple Romà
C. Pare Xufré, s/n
C. Sagrada Família, 27
Parroquia del Remei
C. Remei, 40
Col·legi Escorial
C. Sant Sagimon, s/n
SENTFORES-LA GUIXA
C. Major, 41
Associació Veïns Horta Vermella
C. Manel Carrasco i Formiguera, 28
Local Unió General de Treballadors (UGT)
C. Plaça Osona, 4 - 1er pis
Casal Claret
C. Ramada, 14
Local Comissions Obreres (CCOO)
Plaça Lluís Companys, 3

El 13D : per què cal anar a votar ?

Comença en aquest bloc, la campanya pel referèndum sobre la Independència de Catalunya que es celebrarà a la ciutat de Vic i a més de160 municipis de tot Catalunya el proper diumenge 13 de Desembre.


La pregunta que es sotmetrà a votació serà la següent : “Està d’acord que Catalunya esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea?”.

Per què cal fer aquest referèndum? Doncs bàsicament per reclamar un dret que tenim com a poble i que l'estat espanyol ens nega sistemàticament. La Declaració Universal dels Drets Humans de les Nacions Unides, en el seu apartat del "Pacte internacional dels drets Civils i Polítics", diu en el seu article 1 :


"Tots els pobles tenen dret a l’autodeterminació. En virtut d’aquest dret determinen lliurement el seu estatut polític i procuren també pel seu desenvolupament, econòmic, social i cultural.
Tots els pobles poden, per a les seves pròpies finalitats, disposar lliurement de llurs riqueses i de llurs recursos naturals sense perjudicar, però, cap de les obligacions que sorgeixen de la cooperació econòmica internacional basada en un principi de benefici recíproc, i també del dret internacional. En cap cas, un poble no pot ser privat dels seus mitjans de subsistència.
Els Estats part en aquest Pacte, incloent-hi aquells que tenen responsabilitat d’administrar territoris no autònoms, i territoris en fideïcomís, promouran l’exercici del dret a l’autodeterminació i respectaran aquest dret d’acord amb les disposicions de la Carta de les Nacions Unides."


Més clar, l'aigua !!

El Barri és Nostre

Aquest vespre dins el marc del 1r Congrés Català d'Educació Social, a les 20h i a l'auditori Marià Vila d'Abadal de l'edifici el Sucre, es projectarà la pel·lícula "El barri és nostre", dirigida per Quim Crusellas i protagonitzada per veïns i veïnes del barri d'Osona de Vic.  La cinta és un migmetratge de 45 minuts realitzat amb els veïns, que té per objectiu reforçar la participació ciutadana, l'associacionisme i la cohesió social en un barri que els darrers anys ha rebut una fornada de nous veïns provinents de diverses cultures d'arreu del món. La cinta s'ha pogut fer gràcies a un projecte de l'Ajuntament de Vic, a través del Pla de barris i amb la col·laboració de l'Associació de veïns del barri d'Osona i l'Associació social i cultural de l'Índia a Osona
La cinta es va estrenar el passat mes de Juny a la Plaça Osona, barri on s'ha rodat la cinta, i ja ha recorregut diversos festivals entre ells el Festival de Cinema de Sitges, el Festival Pravo Ljudski Human Rights de Sarajevo o el Festival de Reggio Emilia a Itàlia, on guanyà el premi del públic.
I per si encara voleu més raons per veure la pel·lícula us puc dir que està rodada al barri on vaig viure 26 anys i hi podreu veure en acció al meu pare fent de dolent de la peli...
Podeu veure el tràiler de la peli en el següent vídeo


Consell de Ciutat


Aquesta tarda a les 19.00h a la Sala Sert de l'Edifici del Sucre de Vic, tindrà lloc el primer ple del Consell de Ciutat. El Consell neix com un òrgan de participació on hi són representats tots els agents socials, culturals i cívics de la ciutat. Des de les associacions de veïns fins als col·legis professionals passant per sindicats, partits polítics, consells locals i altres entitats de tot tipus (llistat de membres)
Com la defineix el seu principal valedor, el regidor d'Esquerra Joan López, el Consell ha de ser una eina de pluralitat, amb la màxima participació i transparència. Un autèntic Consell de Cent que permeti a qualsevol ciutadà de Vic estar informat del que es considerin que són els temes d'interès per la ciutat, i que permeti fer aportacions, crítiques, suggeriments... De moment el Consell ja ha impulsat els 2 primers àmbits de treball, un primer de ciutadania, benestar i cooperació i un segon de convivència i seguretat ciutadana.
El sol fet que aquest Consell es posi en marxa ja és tot un èxit, sobretot si tenim en compte precedents anteriors fracassats des d'un primer moment per tenir una visió molt curta de mides. L'èxit d'aquesta iniciativa és culpa de la visió de ciutat d'en Joan López, sols coneixent la ciutat, els seus barris i sobretot les seves entitats i ciutadans es pot arribar a crear una eina de participació com la que avui Vic inicia.

Sistema Electoral (II)... fem-ho senzill...

Aquests darrers dies es multipliquen arreu dels mitjans de comunicació, les opinions i propostes sobre la llei electoral. L’AVUI, per exemple, dedica una pàgina sencera cada dia amb l’opinió (sovint massa polititzada) de diferents politólegs catalans. A hores d’ara, ja han sorgit totes les diferents propostes que existeixen, tant pel que fa al tipus de llistes com pel que fa a les circumscripcions. En aquest darrer aspecte, uns proposen una circumscripció única per a tota Catalunya (com si el país fos homogeni i igual a tot arreu), d’altres que cada comarca i districte barceloní esdevinguin un districte uninominal (és a dir, que els 150.000 habitants d’Osona triïn un diputat i els 4.000 de l’Alta Ribagorça en triïn un altre). N’hi ha que ho barregen tot i demanen el sistema doble alemany (o l’holandès, l’austríac o el danès...) consistent en llista única a Catalunya per triar diputats però amb districtes uninominals. I encara podríem trobar altres models que divideixen Catalunya en 13 circumscripcions, o en les 7 futures vegueries. Fins i tot trobem propostes que segons el percentatge de gent que voti escull un nombre o altre de diputats.
De les diferents propostes tindré temps de parlar-ne properament, però si hi ha una cosa que crec que hauríem de tenir tots molt clar, i que pel que sembla els diferents politólegs i experts s’entesten en no entendre, és que el sistema que es triï, tant pel que fa al sistema de votació com pel que fa al sistema de repartició de diputats, ha de ser el més senzill possible.
La ciutadania necessita entendre què està votant i com ho està fent. Curt, ras i senzill.
La cultura política d’un país no es canvia d’un dia per l’altra. No podem pretendre que els ciutadans surtin del col·legi electoral sense saber a qui han votat (com passa molt sovint amb la papereta sèpia del senat espanyol). No podem pretendre que a aquestes alçades un ciutadà s’esperi 3 dies a que acabi un recompte per saber qui surt escollit (com passa a Irlanda). I tampoc podem pretendre que un ciutadà no senti més desafecció política si després de vendre-li la moto que amb les llistes obertes pot triar el seu propi candidat, aquest candidat, tot i guanyar per majoria aclaparadora, no acabi sent escollit per que el sistema ho impedeix (com pot passar perfectament amb el sistema alemany).
Sí, ja sé que una llei electoral sols s’escull cada 30 o 40 anys, i que tots els politólegs, i partits polítics voldrien que el seu model original fos l’escollit... però sols n’hi pot haver un, i aquest ha de ser el model d’un poble i d’una ciutadania, no el model d’una persona o d’un partit polític. No permetem que la ciutadania tingui la percepció altre cop, de que se l'estan torejant... Fem-ho senzill, si us plau!!




Lluís Companys - Polític fins a la Mort

Durant els propers 15 dies, es podrà veure a Vic l'exposició que porta per títol "Lluís Companys - Polític fins a la mort 1882-1940". Un repàs a la vida del President de la Generalitat, que visqué una època marcada per importants injustícies i falta de llibertats. La seva consciència social el va fer triar la defensa dels més febles, encara que comportés una vida plena de sacrificis i perdre la seva pròpia llibertat ben sovint.
L'exposició itinerant es pot veure al Museu de l'Art de la Pell de Vic.
Avui dimecres a les 8 de la tarda, tindrà lloc la inauguració amb la presència del Director de la Fundació Irla, Josep Vall. Si no hi podeu passar, podeu fer-ne un tast a la web de l'exposició, de fet teniu temps fins el 30 de Novembre per fer una ullada al Museu de l'Art de la Pell.

Sistema Electoral (I)... les coses pel seu nom...

A propòsit de l'inici dels treballs parlamentaris per redactar una llei que suposi una llei electoral catalana, inicio una sèrie de posts que volen ser una petita guia dels temes que aniran sortint dia rera dia als mitjans de comunicació. Per començar cal que sapiguem dir les coses pel seu nom. És molt lamentable comprovar com els primers articles i notícies aparegudes als mitjans estan farcits de tòpics i de definicions mal explicades, que poden provocar molta confusió a la ciutadania. La primera és la de les 'llistes obertes'.
L'actual sistema electoral que s'aplica a Catalunya és de llistes tancades. Els noms del partit que tu votes ja estan ordenats i no hi ha cap possibilitat de modificar-los.
Una llista oberta és una llista on es permet al ciutadà poder triar diferents candidats de diferents partits, fins i tot establint un ordre de preferències entre ells. Un exemple molt clar seria la papereta de color sèpia que es fa servir per a les eleccions al Senat Espanyol. 
Ara bé, del que s'està parlant aquests dies, és de poder establir un ordre de preferència dins la llista d’un mateix partit (ja sigui amb vot preferencial, tatxant noms, o posant un ordre numèric). És a dir, poder escollir els candidats que t'agraden més dels candidats del partit que vols votar. Aquest sistema és una llista tancada desbloquejada, però mai una llista oberta com molta gent està confonent aquests darrers dies.




Sí, Ministre

Ara que tothom recorda, recomana i rememora una sèrie de televisió magistral sobre política com The West Wing (La Gramàtica Extraterrestre d’en Joan Ayats n’ha escrit durant tot el mes d’octubre), em ve al cap de recordar la que per mi és l’altra gran sèrie sobre política que s’ha fet.
Fa 29 anys, (19 anys abans que West Wing) es va començar a emetre a la BBC una sèrie d’humor anglesa  ambientada al govern britànic. La sèrie sols tenia 3 personatges principals, Jim Hacker, polític i ministre d’afers administratius, Sir Humpfrey, el secretari permanent del ministre i en Bernard, secretari personal del Ministre. La sèrie rememora en clau de sàtira, els problemes clàssics del funcionament d’un govern anglès, com les relacions entre Gran Bretanya i la resta del món, el problema del funcionariat, la burocràcia, la corrupció, les eleccions, així com la lleialtat, la cobdícia, la por als canvis. Veient la sèrie t’acabes fent la gran pregunta: Qui mana? El govern i els polítics o l’administració i els funcionaris?

Sí Ministre, va tenir la continuació en una sèrie anomenada ‘Sí, Primer Ministre’, amb els mateixos personatges, però no cal que us digui com comença oi....
Cal recordar que tots els capítols de les 4 temporades van ser emesos des de la televisió pública anglesa mentre Margaret Tatcher era Primera Ministre de Gran Bretanya. Tot un exemple de pluralitat.




"Asuntos Taurinos"

Els principals diaris (i els seus opinadors) d’aquest país tenen un problema. Coneixen de primera mà qui mana, i per tant qui els paga el sou a final de mes. Per això no dubten a criticar a tort i a dret allò que pugui anar en contra dels interessos de les grans empreses comunicatives on treballen. És un fet que ja he criticat anteriors cops, però que perdo aviat quan et parlen de la llibertat d’expressió, que per sort, és un dret que aquest país ja té des de fa més de 30 anys (sempre que no tinguis un nom basc i t’autoanomenis abertzale). Tot i que com hem vist darrerament, si a la teva columna critiques a qui et paga, ja has begut oli...
Aquesta setmana hem assistit a l’enèsima crítica cap a allò que fa ferum de normalitat democràtica a la vida dels catalans i les seves institucions. Cada vegada que el país, mitjançant els drets adquirits (a base de molta suor i llàgrimes, sense oblidar la sang vessada que molta gent va perdre lluitant pels drets col·lectius dels catalans i les catalanes) fa un pas endavant per assimilar-se a la resta de països ‘normals’, és atacat despiadadament pels quintacolumnistes típics i tòpics, amb arguments típics i tòpics. Aquesta vegada ha estat la traducció del català al Parlament de Catalunya, però podríem recordar molts altres cops
No dic que haguem de cometre els mateixos errors que fan els països i estats ‘normals’, sols dic que la renúncia continuada a tot allò que ens permeti desenvolupar-nos en la direcció d’una comunitat que decideix per ella mateix el que està bé i el que no, sense tenir en compte el que diran els demés, ens col·loca en una posició cada dia més submisa davant els nostres enemics. Que de fet, és el que pretenen els columnistes i opinadors d’aquest país que no és el nostre.
I tot això a cuento de que ve? Dons no sols per l’empipada per la polèmica, sinó per aquesta altra noticia apareguda ahir a ‘20 minutos’ sobre la Comunidad de Madrid, on especifica que el pressupost de la Comunidad en ‘Asuntos Taurinos’  puja a 2,7 milions d’euros. Llegiu la noticia, sabreu i sentireu que és ser un país que decideix que vol fer amb els seus diners sense que es produeixi un linxament públic.
Enteneu el que deia abans oi? Som un país d’aficionats.

11 de l'11

L’11 de l’11 de 1918, a les 11 i 11 minuts, es va signar al bosc de Compiègne (França) l’armistici pel qual l’exèrcit alemany es rendia i s’acabava l’aleshores Guerra Mundial (que encara no era la 1a, ja que ningú sabia que en vindria una 2a). 15 milions de morts entre civils i militars.
Com a recomanació, una pel·lícula que ja va sortir al post anterior: “Camins de glòria” (Kubrick 1957), i una sèrie d’humor, per que no tot és dolent...


The Wall

No recordo exactament l’any en que vaig veure aquesta pel·lícula, però la situaria el 1991 a l’Institut Jaume Callís, en una d’aquelles “setmanes blanques”. A les 12 del migdia, cada dia hi havia un passi de pel·lícula on havies de fer mans i mànigues per poder-hi entrar i més si eres de primer (d’allà també en recordo “nascut el 4 de Juliol” o “camins de glòria”, per posar-ne 2 exemples més.. qui devia ser el genial professor que programava aquestes pelis?).
Tampoc recordo amb exactitud veure caure el Mur de Berlín per la televisió. Recordo quatre imatges fugisseres, però no sabia de què anava el tema ni la importància que acabaria tenint que uns quants centenars de persones pugessin a un mur pintat de graffitis i el tiressin a terra.
The Wall (1982), però també 1984 de George Orwell (escrita el 1948) o Brazil de Terry Gilliam (1985) són obres que em van impactar al seu moment. Societats policials, un estat que ho controla tot (el gran germà), sense intimitat personal, amb ciutadans sense consciència ... sembla ser que aquelles persones pujades dalt un mur ple de grafittis van començar a acabar amb tot allò...

Obama, Any II

Avui podreu llegir molts posts amb un títol semblant al d’aquest post. Sí, efectivament avui fa un any exacte que Barack Obama va guanyar les eleccions a la presidència dels Estats Units. Avui fa un any que me’n vaig anar a dormir a les 6 de la matinada després d’escoltar el seu primer discurs com a president electe, després de passar tota la nit a la jornada que el consolat nord-americà va organitzar a Barcelona per seguir la nit electoral.
De resumir i puntuar el que han estat aquests darrers 365 dies se n'escriu i se n’escriurà molt... potser massa. Pels que volgueu escoltar de primera mà al president, podeu escoltar cada setmana el que aquí anomenaríem la carta setmanal als ciutadans, un speech de 5 minuts en que Obama transmet, per totes les plataformes comunicatives possibles, la idea principal de la setmana als seus conciutadans. Durant el primer any, ha parlat molt sobre plans de salut (la famosa reforma de la health care), sobre economia i la sortida a la crisis, sobre pressupostos, sobre educació i les energies renovables...
El desplegament 2.0 de la nova administració nord-americana (en consonància amb la campanya que va fer) ha estat espectacular. Des de la web principal de la Casa Blanca, fins a innumerables blocs temàtics dels secretaris d'estat. Tots els discursos, actes i rodes de premsa d'Obama o dels seus més estrets col·laboradors es poden trobar al youtube.
Però, el fet que Obama aconseguís un resultat perfecte gràcies a una campanya que ratllava la perfecció, no assegura que el seu mandat sigui plàcid (com s'està demostrant). El complicat sistema electoral i polític dels Estats Units, en que els partits no manen sobre els càrrecs electes a l'hora de prendre decisions al Congrés i al Senat, fa que cada acció o llei del govern constitueixi una veritable lluita de poder. Davant aquesta situació, Obama ha aprofitat la web 2.0 per a incentivar a milers d'americans que mai havien participat en el seguiment polític, a que facin servir la seva veu (o el seu mail) per a pressionar i mostrar als seus representants polítics quina és la línia a seguir. Així, els representants, que saben que per a poder ser reelegits no depenen tant dels partits com dels votants, tenen més problemes a l'hora de votar. Davant els problemes, Obama torna a confiar en la política 2.0 tot fent servir la pressió 2.0, veurem com se'n surt durant el seu Any II.

P.S. Per cert, no tot li va en contra a Obama i al partit democrata. Ahir, després de més de 30 anys varen guanyar el NY-23, tot i que potser l'ajuda de Sarah Palin va ser un punt a favor...


Comencem

Post nº1 de la tercera temporada (si això fos una sèrie en diríem 01x03). Apuntava dissabte passat que els canvis s’acosten, quan hauria d’haver dit que es precipiten inexorablement . El primer comença aquesta mateixa setmana, dijous s'inicia el “Màster en Màrqueting Polític: estratègies i comunicació política” que imparteix a Barcelona l’ICPS (Institut de Ciències Polítiques i Socials) i la UAB (Universitat Autònoma de Barcelona). Dos anys per endavant de molta feina i d'interminables viatges al cap i casal, que potser fins i tot ajudaran a que aquest humil bloc tingui un xic més de vida.

Per cert, s'agraeixen les possibles idees, recomanacions i crítiques sobre el nou disseny del bloc...


ens en sortirem...

a la tercera va la vençuda” o això és el que diu la dita. Però la dita també diu que “no hi ha dos sense tres”, tot i que jo m’inclinaria més pel “o ara, o mai”. El tercer intent (i darrer?) de revitalitzar el bloc comença avui amb un nou disseny i unes renovades ganes de fer coses. Els canvis s’aproximen i cal estar-hi preparat.
Sóc conscient que el bloc està esdevenint cada cop menys una eina de feedback essent substituït per les piulades del twitter o pels status i grups del facebook, per posar els 2 exemples més coneguts. Però estic encaparrat en que serveixi d’alguna cosa.
O sigui que, mans al teclat, que ... “a vegades, contra tot pronòstic una gran bestiesa capgira allò que crèiem lògic, tot fent evident, que per un moment, ens en sortim”...


Una llei a mida

“Una llei a mida”. Així és com el periodista del Punt, Carlos Martínez, titula l’article que va escriure per a la secció de política del mateix diari el passat divendres 25 de setembre. L’article parla de la possible reforma de la llei electoral catalana i està basat en l’estudi que vaig publicar a la revista Eines, que edita la Fundació Irla, el passat mes de juliol.

L’article és bastant fidel a la base de l’estudi, un estudi consistent en estudiar 8 propostes diferents de reforma de la llei que han anat apareixent al nostre país els darrers anys. Basant-se en el que marca l’Estatut de Catalunya (representació proporcional i representació adequada de totes les zones del territori), l’estudi simula l’efecte de les diverses propostes aplicades als resultats de les 3 darreres conteses electorals, i acaba arribant a la conclusió que les 2 propostes que compleixen l’estatut (amb molta diferència respecte les altres) són les proposades per la Comissió d’Experts que va reunir la Conselleria de Governació el 2007 i la que proposen els Ciutadans pel Canvi aquest darrer 2008. Les dues propostes tenen com a nexe d’unió entre elles i de diferencia respecte les altres, la utilització de les 7 vegueries com a circumscripcions electorals.

La reforma de la llei electoral és i serà un tema molt conflictiu, ja que els guanys i les pèrdues de cada partit pesaran molt a l’hora d’intentar arribar a un consens suficient (que ha de ser de 2/3 parts del Parlament de Catalunya). Però independentment dels resultats i de l’afiliació política o ideològica que pugui tenir cadascú, els resultats de l’estudi són demolidors.

Inici de la part política del post [De fet, estic molt content que sigui una conselleria dirigida per Esquerra la que intenti tirar endavant aquest projecte, ja que com es pot comprovar a l’estudi, seria un dels partits més perjudicats, fos quina fos la reforma que s’aprovés, fet que demostra què en temes de país que són necessaris (llegeixis els diferents pactes nacionals aprovats els darrers anys), Esquerra anteposa les necessitats del país a les del partit] fi de la part política del post.

Ara per ara, l’estudi es pot llegir a la revista Eines nº 9 estiu 2009 (de la pàgina 11 a la 27), o un petit resum a l’article del PUNT, que com que no he trobat penjat a Internet, he escanejat en una imatge. De fet, l’estudi de la revista Eines és sols l'extracció d'una part petita (la part més pràctica) d’un estudi molt més ampli que aquests dies estic autoeditant-me, pensat per ser penjat a Internet per a qui li pugui servir. Temps al temps.

Premis Blocs Catalunya a Vic

Aquest divendres es celebra a Vic, la 2a edició dels Premis Blocs Catalunya. L'entrega de premis es farà a les 8 del vespre a l'auditori Marià Vila d'Abadal a l'edifici del Sucre, però durant tot el dia es celebraran diversos actes que pretenen donar a conèixer el món dels blocs a la ciutadania. Així, al matí es farà un acte de reconeixement als millors blocs escolars, acte que ha comptat amb la col·lboració de varis membres de l'osonosfera. A la tarda hi haurà una trobada amb diversos blocaires de tot Catalunya, seguit d'una conferència per tal d'arribar a les 8 del vespre, hora de l'entrega de premis.
El President del Parlament, Ernest Benach, presidirà el jurat dels premis, després que una votació popular per Internet hagi triat els diferents finalistes de cada secció.
Podeu veure els finalistes d'aquest any aquí, i els membres del jurat aquí.
Serà una bona oportunitat per compartir impressions amb diferents blocaires del país, sobretot pels membres de l'osonosfera (que juguen a casa). Ens hi veiem!!


En Pau


Fa molt temps que no escrivia al bloc. Segurament no tenia gaire res a dir. Les coses que tinc a dir aquest darrers dies me les guardo per altres ocasions. Aquesta setmana han passat moltes coses de les que podria fer-ne mil i un posts. El consell de ciutat, la inauguració de les delegacions per part dels consellers d’Esquerra, el finançament, etc, etc...

Però aquest migdia, entrant a una de les webs que consulto per informar-me, la franja vermella que il·lumina les notícies d’última hora ha aparegut a l’instant. Ja fa 5 dies que l’incendi dels Ports crema, fa 5 dies que el maleït foc va matar 4 bombers i en va deixar 2 de molt greument ferits. I avui en Pau s’ha mort. En Pau serà per les xifres el cinquè bomber mort pel foc dels Ports, per sort per molts altres serà, com la resta de bombers del país, una gran persona que va dedicar la seva curta vida a salvar a les persones i a la terra que s'estimava d'una de les pitjors plagues que pot suportar una terra, el foc.

Per molts altres, com el meu cas, en Pau sempre serà aquell nano que corria per l’institut amb un somriure permanent instal·lat a la boca, que no s'estava mai quiet, apunt per a tot! Per mi serà sempre serà en Costa, el germà petit d'en Xevi.


(Foto extreta del 9nou.cat)

2a Trobada de l'Osonosfera


Aquest divendres tindrà lloc la 2a trobada de l'osonosfera. Aquest any l'osonosfera eixampla l'horitzó i s'amplia a la comunitat twittaire osonenca. Com diria algú, l'osonosfera ho és tot, ja sigui en forma de bloc, de piulada twittaire o fent facebocades dia rera dia.
Per això aquest divendres 19 de Juny ens trobarem tots a la Biblioteca Antoni Pladevall del Centre Cultural Can Costa i Font de Taradell. Comptarem amb la presència del sempre recomanat Saül Gordillo, i de la Trina Millan, presidenta de l'associació stic.cat. Parlarem de blocs, de twitter i del que faci falta, i alhora debatrem i farem un balanç conjunt d´allà on sóm i d'on volem arribar.

Tot seguit, i com no podia ser d'altra manera, farem el sopar d´aniversari al Restaurant Font Gran de Taradell (us hi podeu apuntar aquí). Vinga doncs, a que espereu osonosfèrics?

YES WE CAT


"formeu l'escamot dels soldats de la llibertat que sols un bes pot fer presoner,
formeu l'escamot dels que trenquen les reixes i res no pot fer caure si no un altre bes,
formeu l'escamot dels soldats de vanguarda, per a què el primer bes us sigui donat als primers"

i demà... a votar!

La Campanya va començar fa 15 dies a Sant Vicenç dels Horts, al poble on l'Oriol és regidor, i va acabar anit a Girona. 15 dies sense parar per fer arribar la veu d'Esquerra i de l'Europa dels Pobles-Verds arreu dels Països Catalans. Demà cal anar a votar i fer sentir la nostra veu alta i clara.
I si encara no ho teniu clar i voleu reflexionar-hi una estona més, mireu-vos el video de l'espoli fiscal i el pla obama. Més clar, l'aigua...



Oriol Junqueras

Sovint es poden dir moltes coses d'un candidat. De l'Oriol en podria dir bastantes, és una persona senzilla, afable i la seva proximitat el diferencia de molts i molts candidats fins al punt que s'allunya del típic candidat o polític d'avui dia.
Se m'acabarien els objectius, però he pensat que la millor manera de conèixer una mica més l'Oriol és veient aquests dos videos que el defineixen a la perfecció.



per la plena igualtat de drets!

Volem una Europa més democràtica i més plural. Les polítiques que es portin a terme des de les institucions i administracions de la UE s'han d'elaborar a partir del coneixement de la situació real de totes les dones i els homes, i han d'incloure accions i objectius dirigits a assolir la plena igualtat d'oportunitats real. Per això cal seguir avançant per assegurar els drets fonamentals dels col·lectius més perjudicats fins a dia d'avui com els gais, lesbianes, transsexuals i bisexuals. Cal poder garantir una plena normalització social.

Calen Polítiques transversals en assumptes de gènere a tots els nivell polítics de la institució europea. S’ha de promocionar la igualtat de gènere a les polítiques de veïnatge europeu, implementar mesures per evitar desigualtats de gènere en l'àmbit educatiu i laboral, facilitant l’assoliment a tots els països membres la conciliació laboral amb la vida privada. Ens cal reforçar la democràcia paritària, amb més accions decidides per incrementar la participació social i política de les dones i la seva presència a les institucions de la UE. Cal afavorir la inclusió de l'orientació sexual com a punt explícit de la Declaració Universal dels Drets Humans.

En definitiva, cal continuar treballant tots plegats per una Europa de dones i homes lliures i iguals, una Europa justa i tolerant, una societat moderna i respectuosa, però alhora exigent i gelosa dels seus drets.


Participació electoral



Per un servei europeu d'ocupació!

L’actual conjuntura política i econòmica urgeix a la internacionalització de l’economia catalana i la creació d’ocupació. L’economia catalana requereix instruments que permetin reduir l’atur i millorar la formació dels treballadors.

Cal que la UE es posi d’una vegada a la feina i comenci a legislar sobre aquells temes que afecten directament als treballadors, amb polítiques que ajudin a fer desaparèixer la crisi i no l’augmentin com fins ara.

Cal una homogeneïtzació dels marcs laborals en l’àmbit europeu, a l’alça, per a que la mobilització dels treballadors entre estats no pugui arribar a comportar competències deslleials entre països. Per això Esquerra planteja la creació d’un Servei Europeu d’Ocupació que coordini l’oferta i la demanda a nivell comunitari a més d’informar sobre els marcs de contractació laboral dels estats.

Fem que Europa pari l'espoli fiscal !

L’actual dèficit fiscal dels Països Catalans és un llast importantíssim per a la nostra economia i per al benestar social dels Ciutadans de Catalunya, les Illes i el País Valencià. Un esforç fiscal insostenible que no té semblança a Europa. A més a més la política d’inversions i desenvolupament propiciada pel govern espanyol de torn no crea riquesa als territoris sinó que n’accentua una dependència que engreixa encara més el centralisme jacobí de l’estat.

Cal parar aquesta sagnia constant que afecta els Països Catalans, i Europa és un bon lloc per començar. Sols cal mirar les xifres per veure que totes les comparacions van en contra nostre. El land més ric d’Alemanya contribueix amb un 4,5% del seu PIB al govern federal tal i com va apuntar la sentència del Tribuna Suprem Alemany. Si comparem, el País Valencià contribueix amb un 8%, el principat de Catalunya amb un 11% i les illes bat tots els rècords haguts i per haver amb un 14% del seu PIB.

Cal denunciar aquesta anomalia a Europa tot cercant complicitats. La UE ha de saber que Espanya asfixia la nostra nació i els nostres ciutadans, empreses, treballadors, estudiants universitaris o malalts que necessiten suport als hospitals o prestacions socials. És per això que Esquerra de la mà de l’Oriol Junqueras plantejarà en la propera legislatura europea que la UE fixi uns criteris comuns sobre quin ha de ser l’esforç fiscal que ha de fer cada territori respecte els seus estats.

Per l'oficialitat del català a Europa

El candidat d'Esquerra i de l'Europa dels Pobles-Verds, Oriol Junqueras, va fer pública la passada setmana una de les primeres mesures que impulsarà al proper Parlament Europeu. Es tracta d'iniciar un procés legislatiu a partir d'una iniciativa popular; una iniciativa ciutadana europea que reclami l'oficialitat del català a Europa.
Fins ara, tots els intents s'han estavellat contra la lògica dels estats. La llengua catalana tot i ser la desena llengua amb més parlants de la Unió Europea, tot i tenir un espai lingüístic d'11 milions de ciutadans, s'ha de veure arraconada per culpa de la lògica política de l'estat espanyol, incapaç de reconèixer cap llengua que no sigui el castellà.
És per això que cal un pacte entre tots els partits polítics catalans, una iniciativa ciutadana, que reclami l'oficialitat del català a Europa que parteixi d'un ampli consens polític i social. Caldrà una massiva mobilització ciutadana a favor de l'oficialitat que compti amb el major nombre d'agents polítics, socials i econòmics que l'impulsin.
Junqueras s'ho ha proposat, i de moment tant Romeva com Badia hi han donat suport. Tremosa també hi dona suport malgrat que imbuït dins la lògica convergent de prendre's aquesta campanya com una campanya pre-autonòmiques contra el PSC hi afegeix una segona proposta de fer oficial també el català al congrés espanyol. Esperem que CiU no faci caure el consens a Europa tal i com va fer amb la reciprocitat de Tv3 al País Valencià fa unes poques setmanes, i veurem quants candidats i quants partits acaben donant suport a la iniciativa en el moment precís de posar-la en pràctica.
Ambn l'Oriol Junqueras anem a Europa a lluitar pel ple reconeixement del català, ens hi acompanyes?

La nostra Coalició

Molt sovint, i en les eleccions al Parlament Europeu encara més, tant important és el candidat com la coalició de partits amb la que et presentes.
En la campanya electoral actual, Esquerra ha aconseguit unir en una sola coalició (L'Europa dels pobles-Verds) aquells partits polítics que comparteixen una coherència ideològica molt important. Els principals partits polítics que formen la coalició són partits independentistes d'esquerres com el Bloque Nacionalista Galego, Aralar, Eusko Alkartasuna i la mateixa Esquerra. Al seu costat, formacions nacionalistes progressistes com la Chunta Aragonesista i l'Entesa per Mallorca. I fEnllaçinalment, una nova incorporació molt important com són els Verds, a Catalunya els podeu trobar sota el nom opció verda i a la resta de l'estat com a los Verdes. Tots aquests partits s'enquadren a Europa sota el mateix grup parlamentari Els Verds-Aliança Lliure Europea, grup que també compta amb la participació de partits com l'Scottisch National Party, el Plaid Cymru o Iniciativa per Catalunya.
És una coalició renovada i reforçada en el seu perfil d'esquerres i sobiranista, que s'allunya clarament de l'aposta d'altres partits que després de refusar una coalició netament catalanista i sobiranista, han apostat per formar coalicions cada vegada més regionalistes i més conservadores.
És una coalició homogènia i coherent, no debades tots els partits polítics que la formen van mostrar el seu rebuig al referèndum a la constitució europea, apostant pel No davant el reforçament del paper dels estats i la falta de reconeixement de les nacions.

Campanya electoral ?

Per a què serveixen les campanyes electorals ? Les enquestes ens diuen que gairebé un 70% dels votants tenen decidit el seu vot abans de començar la campanya electoral, per tant sembla que el grau d'incidència que pot tenir una campanya (amb la despesa enorme que aquesta comporta) és més aviat mínim.
Però les campanyes no sols serveixen per intentar convèncer al votant, ni per dir el que faràs i el que no faràs, crec que també serveixen per ensenyar quina serà la manera d'actuar, de treballar, d'interactuar amb els ciutadans o amb la resta de companys de parlament.
Cada dia els candidats fan les seves propostes, originals, copiades o rescatades del bagul. Moltes de les quals tornen al bagul immediatament fins a la propera campanya.
L'Oriol, en Junqueras, ja n'ha fet dues de grans, però dues que no són propostes normals i corrents. Són propostes que necessiten de la resta de partits catalans per sortir endavant. Són propostes pensades en clau de país i no de partit. Són propostes que potser no fan decidir el vot per Esquerra però que ajuden a saber quin serà el tarannà dels representants d'Esquerra al proper Parlament Europeu.
Junqueras ha demanat un pacte entre tots els partits catalans en primer lloc per treballar per aconseguir l'oficialitat del català a Europa i en segon lloc per treballar per a que el parlament europeu limiti l'espoli fiscal que qualsevol estat pot fer en una regió. Són propostes que alguns candidats ja han dit que hi donaran suport. En la mesura que el màxim de representants catalans siguin escollits i decideixin deixar els partidismes per treballar en clau d'un país que vol ser un estat, aconseguirem que els ciutadans deixin de veure Europa com un paradís llunyà i el vegin com allò que veritablement és, una oportunitat per incidir en la nostra vida.

cal llegir més premsa internacional




Jo JunqUERas

Cap de setmana intens

Quan el bon temps comença a treure el cap, comencen a aparèixer caps de setmana plens d'actes diferents que fan que quadrar l'agenda sigui més complicat que desxifrar els enigmes de Lost. Aquest cap de setmana n'és un bon exemple.
Aquesta tarda a 2/4 de 6 s'inaugura a l'edifici del Sucre l'oficina d'acollida de l'Ajuntament de Vic, el resultat d'una feina ben feta pels dos regidors republicans de l'Ajuntament i que serà la primera oficina de Catalunya que funcionarà d'acord amb els criteris que marcarà la nova llei d'Acollida que s'ha d'aprovar proximament. 
Seguidament, comencen els actes commemoratius del 125é aniversari del naixement de Manuel Serra i Moret a les 18:30h al Museu de l’Art de la Pell amb la inauguració de l’exposició “Nació, democràcia i socialisme. Manuel Serra i Moret, un vigatà universal 1884-2009”, tot seguit, tindrà lloc una ofrena floral davant la casa natal de Manuel Serra i Moret, (Rambla del Passeig, 5) i per acabar  a les 19:30h, la Sala de la Columna de l’Ajuntament acollirà la conferència de Josep Termes. Resultarà si més no curiós, comprovar com algú intenta apropiar-se de la figura de Serra i Moret i en canvi d'altres que s'han passat molts anys recuperant i reclamant la figura n'han resultat apartats.
A les vuit del vespre al Centre Cultural de Folgueroles s'organitza una xerrada molt interessant sota el títol "La Catalunya solidària en temps de crisi" amb la presència del director de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD), l'Andreu Felip.
I per acabar el dia, a les 9 continuen les festes del Barri dels Caputxins de Vic amb el tradicional sopar de veïns.
Avui i dissabte també es pot seguir la setmana digital de Vic, la Eweek que aquest any inclou una fira tecnològica anomenada PLAY. Demà dissabte hi ha el segon taller de blocs, promogut per l'Osonosfera, una bona oportunitat per conèixer altres blocaires i preguntar sobre tot alló que desitges saber sobre blocs i altres ginys tecnològics, el matí a l'eweek comptarà amb la presència d'en Jordi Bosch, Secretari de Telecomunicacions de la Generalitat de Catalunya.
Dissabte a la tarda continuen les festes del barri dels Caputxins amb petanca i castells de sorra. A les 7 es fa la gimcana del Projecte educatiu de la ciutat (PEC). Els que sigueu de Vic i hagueu vist uns curiosos dibuixos al terra, podreu saber què són els recorreguts escolars de la ciutat demà dissabte.
Dissabte al vespre dos bons concerts. El primer, dins les festes dels Caputxins serà el concert de piano i gralla que es farà a 2/4 de 10 a la parroquia de la Divina Pastora. Aquí podeu veure un video del magnífic concert que van oferir la passada setmana a la catedral de Vic.
El segon concert és els dels MANEL. Aquest dissabte a partir de 2/4 de 12 al rockòdrom dels Hostalets de Balenyà una de les noves sensacions del panorama musical català.

            La cara B del Bloc
Follow Me on Pinterest

Arxiu

Seguidors

Etiquetes

Adidas (1) Albània (2) anuncis (4) Apple (1) augmentada (1) Barça (4) BEI Vilanova (1) Benach (1) Blocs (33) blogger (1) Bòsnia (3) Brasil (10) Brazil (1) British Airways (1) Brussel·les (3) Calaix de sastre (7) Campanya Electoral (39) Carlsberg (1) Castells (8) Catalunya (48) Catosfera (4) CiU (5) CocaCola (3) Companys (3) Comunicar (2) Conflent (3) Cooperació (1) crisis (1) Croàcia (1) Cuba (1) Drogues (1) Duran i LLeida (1) e-week (1) EasyJet (1) Economia (2) EEUU (73) Eleccions (7) ElectionCenter (61) Escòcia (1) Esquerra (112) Estònia (4) ETA (1) Euskadi (5) Facebook (3) Federer (1) Finlàndia (3) Flandes (3) fotos (1) França (6) Gillette (1) Girona (1) Google (2) Grècia (1) Greenpeace (5) Guinness (2) Heineken (1) història (2) Independència (3) Internet (2) IPhone (1) Irlanda (1) Itàlia (2) JERC (6) Jordan (1) Jordi Font (1) Junqueras (12) Kosovo (4) Llei Electoral (1) Llibres (3) Londres (5) López Tena (1) Macià (2) Màster (1) McCain (5) McDonalds (1) Messi (1) MI5 (1) Microsoft (1) Montenegro (9) Natura (2) Nike (1) Nixon (1) Nova Zelanda (1) Obama (14) Olimpic (4) Osona (13) osonosfera (3) Païs Basc (1) Palestina (2) Patxi Lopez (1) Pepsi (1) Personatges (24) Política Catalana (40) Probabilitat (1) PSOE (1) Puigcercós (12) Rubik (1) Rugby (2) Rússia (6) Sagals (2) Sérbia (3) Sin Feinn (1) Sistema Electoral (3) Social Media (7) Suècia (3) SuperBowl (3) Tatcher (1) TheGuardian (1) Twitter (2) Viatges (47) Vic (84) Vimeo (7) viral (2) Volkswagen (3) YouTube (62)