Don Mariano

El saben aquel que diu que un dissabte al matí quan les borses de tot arreu ja estan de cap de setmana, apareix el pepe goteras de Bankia per dir que necessiten 20.000 milions d'€ més per reflotar el banc.
El dilluns següent, els inversors, actuant amb conseqüència, visiten la borsa i fan caure les accions de Bankia un 26%. La prima de risc que s'ho mirava des de la barrera decideix sortir a la palestra  i comença a pujar desbocada més enllà dels 510 punts.

Vist que la cosa acabarà fatal, el president del govern espanyol decideix, sis mesos després del darrer cop, sortir a donar la cara per asserenar els mercats i fer baixar la prima. I don Mariano, ni corto ni perezoso, es posa la corbata vermella i decideix explicar als mitjans que tot va bé, que ells no tenen cap responsabilitat, que no s'intervindrà ni a Espanya ni a cap banc i que la inversió que es farà a Bankia es recuperarà; palabrita de niño Jesús!
Llàstima que don Mariano no ho hagués pensat abans. Si ho hagués fet, s'hauria pogut treballar millor el llenguatge utilitzat, les paraules usades, els gestos i sobretot, sobretot, sobretot, no hauria confós el Palau de la Moncloa (1a foto de fa 6 mesos) per la seu del PP de la Calle Genova (2a foto d'avui).

Algú dirà que millor que hagi sortit a donar la cara i hagi acceptat preguntes, un altre dirà que per fer el que ha fet i dir el que ha dit millor no haver sortit. Els mercats, que són els que manen, creuen que aquest senyor no els ha donat gens de tranquil·litat i que per si de cas, millor continuar amb la prima de risc incontrolada, per si les mosques i don Mariano no tornessin a aparèixer fins d'aquí a 6 mesos més.