El primer debat, per Romney (34 dies)

El primer debat de les presidencials 2012 celebrat a Denver, no passarà a la historia. 

Un debat tou, sense ritme, sense interpelacions dialectiques dignes de recordar o comentar i amb un moderador que no ha aportat gens de joc ni de ritme al debat. Sí, s'ha parlat de política en majúscules i amb això ja gairebé n'hi hauria d'haver prou, però acostumats al showtime americà, ha deixat un regust de desencís.

El més destacable ha estat, a ulls de tothom, la victoria de Mitt Romney. Si això fos un combat de boxa Romney hauria guanyat als punts, si fos un partit de futbol, Romney hauria guanyat per un trist 1a 0. I això  reflexa precisament el que ha estat el debat. 

Un President Obama apagat des del minut 1, descol·locat, gris, desentrenat (Kerry ha fet la seva feina?), sense propostes pròpies, atacant el sistema de taxes de Romney com si en fos un expert, adormint qualsevol intent de debat per part de Romney, sense frases per recordar ni histories per explicar. 

En canvi Romney ha fet el seu paper, el de l'aspirant que va per darrera a les enquestes i necessita prèmer l'accelerador per recuperar tot aquell terreny electoral que ell mateix ha perdut els darrers 9 mesos. Un Romney segur, amb la lliçó i les frases ben apreses, sense perdre els papers en cap moment, amb aquell punt d'agressivitat que se li demana a qualsevol candidat.

En definitiva, Romney continua viu a l'espera del segon debat. Mentrestant, Obama té temps per despertar, preparar-se més bé i donar molt més joc d'aquí a 15 dies.