El noi que espera -impacient- amb un ram de flors, l’arribada d’un ésser estimat.
La senyora que, asseguda a la taula del bar, intenta sense èxit engegar el maleït mòbil.
La parella de xinesos que van i venen del taulell d’informació a l’espera d’un avís que els alegri la vesprada.
El nen vestit de jugador de futbol, genolleres incloses, que espera i desespera tot corrent de punta a punta del passadís.
La noia amb mirada perduda que menja patates d’una bossa que no s’acaba mai.
L’executiu ben vestit i ben plantat que espera impertèrrit. L’executiu ben vestit i ben plantat que no deixa quiet el telèfon.
El taxista amb el cartell de rigor que espera l’arribada dels turistes alemanys.
La noia que entra somrient per la porta d’arribades i es troba el noi del ram de flors esperant-la.
Entremig, centenars i centenars de persones que venen i que van.
D’aquí a allà. D’allà a aquí. Maletes, persones, idees, projectes... Tots es troben al passadís d’espera de la T1
Entrades
Enhorabona xiquet! Escrius molt bé! M'encanta aquest post.