Un Audi A7 de paper

285 fulls de cartolina, 750 peces del model, una impressora làsser, 2 plotters, un cutter i un pot de cola. Imprimir, doblegar, enganxar... i 245 hores desprès... AUDI A7

Patxi for President

Aquest dilluns, el lehendakari Patxi López ha criticat que a Catalunya es demani el concert econòmic, tot advertint que si s'aconseguís podria "trencar la solidaritat econòmica entre les diferents comunitats autònomes" i "desequilibrar el conjunt de l'Estat Espanyol".
La demagògia del lehendakari és clara, ja que com tothom sap el territori d'on López n'és el responsable polític màxim gaudeix des de fa més de 30 anys del comentat concert econòmic sense que això no li provoqui cap problema ni a ell, ni al seu partit, ni al "desequilibri de l'Estat Espanyol" (en aquesta ocasió deixarem de banda el fet que sigui un responsable polític escollit democràticament sols per una part del poble basc mentre l'altra estava il·legalitzada).

Son gratuïtes les declaracions de Patxi López? No, per que a diferència del que creu la resta de tota la gent que aquests darrers dies s'està escandalitzant des de Catalunya, les declaracions no les fa un lehendakari (amb tot el que el càrrec comporta) sinó que les fa un membre de l'executiva del PSOE.

Patxi López no serà lehendakari el 2013. Ho sap perfectament. La jugada de la il·legalització per aconseguir el poder sols funcionarà un cop, el 2013 l'esquerra abertzale es podrà presentar unida i forta, i malgrat no guanyi, qualsevol resultat electoral de suma de partits deixarà fora de la lehendakaritza a Patxi López i al PSE.

Però Patxi López no quedarà tocat i enfonsat. Els mitjans de comunicació afins al nacionalisme espanyol ja s'encarregaran de crear el marc conceptual de que la suma del nacionalisme malvat del PNB i la suma de partits independentistes 'dirigits' per etarres desallotgen al PSE i al PP del poder del País Basc. A hores d'ara els titulars i els articles potser ja estan fins i tot escrits.
I que en quedarà del que a hores d'ara és el màxim càrrec institucional del PSOE a tot l'Estat Espanyol?

El PSOE va tancar molt malament el seu darrer congrés de Sevilla. No sols per la mínima diferència entre els dos opositors a la Secretaria General, sinó pel fet que l'escollit finalment fou Rubalcaba, que acaba de perdre unes eleccions davant Rajoy, obtenint els pitjors resultats del PSOE en els darrers 30 anys. Rubalcaba no pot ser un possible candidat a la Moncloa el 2015 desprès dels resultats obtinguts. Tampoc ho pot ser una Chacón que ha vist tallat el camí per liderar el PSOE per segon cop consecutiu en menys de un any. Qui queda doncs per agafar les regnes i plantar cara a Mariano Rajoy?

Tot això sols és un exercici de política ficció. Però que Patxi López faci espanyolisme contra Catalunya des del País Basc estant, no pot ser sols una escalfada de boca. Hi ha qui s'està començant a llaurar un futur.

Punt mort? (228 dies)

Acaba el març i les primàries republicanes continuen sense tenir un final feliç. O almenys el final feliç que la majoria de dirigents del GOP desitjarien. El final s'apropa i s'entreveu, però cada dia que passa, cada dia que s'allarga la cursa, es gasten més diners, es deixen anar més 'draps bruts' i més desqualificacions entre els candidats, i sobretot es dona més vida i capacitat de reacció al President Obama.

Tothom dona per fet que l'allargament en el temps de les primàries no és gens beneficiosa pel futur imminent del Partit Republicà. Fins i tot hi ha qui en dona les culpes als canvis en les normatives de les primàries que s'han fet efectives des d'aquest 2012. El principal canvi introduït és la substitució de la norma "winner-take-all" (en que, en la gran majoria d'estats, el guanyador de la primària s'emportava el 100% dels delegats en joc) per la repartició proporcional dels delegats segons el percentatge de vot aconseguit per cada candidat en cada primària.
Ara bé, tal i com demostren al blog "The Monkey Cage", amb els resultats obtinguts fins ara, si s'utilitzés la norma "winner-take-all", l'avantatge de Mitt Romney seria menor del que disposa actualment i per tant la cursa encara seria més disputada que fins ara. On és el problema doncs? Com també indiquen, el problema possiblement és  l'allargament en el calendari de les diferents primàries, que comencen a principis de gener i no acaben fins a principis de Juny (quan amb anterioritat no passaven del mes de d'abril). Un fet que es va escollir  per a que no s'escollís el candidat massa d'hora, i que en canvi està dinamitant qualsevol possibilitat d'un candidat republicà a les eleccions presidencials de novembre.

Març ha acabat amb una nova victòria clara per Romney a Illinois, i una nova victòria clara al Sud, a Louisiana, per a Santorum. Però el sud/oest s'acaba i Santorum ho sap.
La diferència continua sent del doble de delegats per Romney i  l'abril promet ser un mes molt propici per ell.
8 primàries en joc, de les quals Romney té avantatge en 7 (Districte de Columbia, Maryland, Wisconsin, Connecticut, Delaware, New York i Rhode Island), mentre que Santorum sols compta amb Pennsylvania, estat del qual n'ha estat senador.

1 any!

Ja ha passat un any. El millor de tots. Curt i intens.

Game Change

Desprès de "la dama de ferro" i els "idus de març", arriba "Game Change", pel·lícula basada en el llibre del mateix títol, escrit pel periodistes John Heilemann i Mark Halperin. Malgrat el llibre parla de les dues campanyes, la d'Obama i la de McCain, el film es basa principalment en la campanya final del Partit Republicà de John McCain i sobretot en l'aparició central del personatge de Sarah Palin.
Desprès dels 'idus of Març', film que representa magníficament les interioritats d'una campanya electoral nord-americana malgrat assolir un punt sensacionalista a l'hora de definir els assessors polítics com a aprenents de maquiavel, ens trobem amb una altra pel·lícula d'interioritats electorals. Es nota que estem en any d'eleccions presidencials als Estats Units!
Ed Harris fa de John McCain, Julianne Moore de Sarah Palin i Woody Harrelson de Steve Schmidt, estratega principal de la campanya McCain 2008.

Simplement, Messi

Avui, deixem de banda les primàries nord-americanes (Sí, Romney ha guanyat a illinois).
Avui, fem un homenatge al millor jugador de futbol que ha vist mai aquest humil bloc.
234 gols i 94 assistències en 314 partits oficials.
Una mitjana de 0'74 gols per partit.
20 títols oficials (18 amb el Barça i 2 amb la selecció argentina).

I el més important, sols 24 anys!

Us deixo el vídeo amb els 234 gols de Messi!

Illinois (234 dies)

La cursa republicana continua avui amb un altre round. Aquests dies, les primàries van passant per diversos territoris nord-americans amb un esquema que es repeteix inalterablement. Quan les primàries són a l'oest o al mig-oest, Santorum s'acaba imposant encara que sigui per la mínima, quan són al nord i a les perifèries, Romney s'imposa amb molta contundència.
Si la setmana passada Santorum s'imposava a  Mississippi i Alabama, Romney ho feia a Hawaii i les illes del Pacífic. Si el cap de setmana passat Santorum s'imposava a Missouri, Romney ho feia a Puerto Rico.
La qüestió és que malgrat aquesta correlació de forces, s'està demostrant que es pot aconseguir la nominació sense guanyar a cap Estat de l'Oest com està fent Romney, però no es pot guanyar la nominació havent guanyat a l'Oest però sense guanyar enlloc més, com està fent Santorum.
Per cada gran victòria de Santorum, Romney n'aconsegueix 2 o 3 de petites que li acaben donant més avantatge en nombre de delegats, que és el que realment importa a aquestes alçades.

Aquesta setmana, tornem a tenir un nou exemple d'esquema repetitiu.
Avui, primàries a Illinois, estat molt important amb 13 milions d'habitants. És l'estat de Chicago i d'Obama, que reparteix 69 delegats i per tant vital de cara a la victòria final. Illinois té de tot, una gran ciutat com Chicago, recursos naturals al sud, agricultura productiva al nord i un hub de transports espectacular que comporta una base econòmica molt destacable, amb el Port principal de sortida a l'Atlàntic i un dels aeroports amb més transit del món.
Romney encapçala totes les enquestes amb un avantatge clar d'entre 10 i 15 punts.

Dissabte, primàries a Louisiana, Estat del Sud, de 4,5 milions d'habitants i amb Nova Orleans de centre neuràlgic. És un dels Estats amb una influència més forta d'herències culturals distintes, com les de França, Espanya, els indis nadius americans o de l'Oest de l'Àfrica.
Santorum va per davant a les enquestes que s'han publicat fins a dia d'avui.

Sarkozy en campanya.

Ja fa un mes que Sarkozy va anunciar que es presentava a la reelecció i va començar oficialment a fer campanya.
Fa un mes, les enquestes indicaven una victòria d'Hollande. Podeu veure els gràfics en aquest post.
Què ha canviat el darrer mes? Segons les diverses enquestes franceses, el que ha canviat
és que Sarkozy està reduïnt a marxes forçades la diferència amb Hollande.
Si fa un mes la diferència a favor d'Hollande a la 1era volta era de 5 punts, avui la diferència és de mitjana de 3 punts. Durant aquest mes la diferència ha oscil·lat entre un màxim de 6 punts i un mínim de 2 punts, malgrat que hi ha un parell d'enquestes que a la darrera setmana ja donen un empat tècnic a la 1era volta entre Hollande i Sarkozy.
Pel que fa a la 2ona volta, fa un mes la diferència era de 14 punts a favor d'Hollande, diferència que s'ha reduït fins a 10 punts la darrera setmana.
Sigui com sigui, el fet és que Sarkozy està disposat a tot per tal d'arribar a una segona volta amb el màxim de possibilitats, i per fer-ho està endurint el discurs per tal de robar o mantenir el màxim de vots que podrien anar a parar al Front Nacional de Le Pen. Hi ajuda els mítings multitudinaris que Sarko ha fet a llocs tant emblemàtics com Marsella i alhora el baix to que està fent servir Hollande aquestes darreres setmanes.

Sarkozy va participar al programa-Entrevista de France2 "des paroles et des actes" de 4 hores i mitja de durada del passat 6 de març, on va respondre tot tipus de preguntes, amb duel-debat inclòs amb Laurent Fabius. Aquí podeu veure el full d'apunts que Sarkozy portava preparat pel debat amb Fabius. El programa va tenir una audiència de 5,5 milions d'espectadors, amb un pic de 6,2 milions, a més de 350.000 persones que el varen seguir en directe per Internet.
Sarko va aprofitar l'entrevista per llançar una proposta de nou impost pels grans grups empresarials que generaria ingressos suplementaris de 3.000 milions a l'any. Ho va fer, just desprès que Hollande avancés la seva intenció de gravar al 75% a aquells que ingressin més d'1 milió d'€ a l'any.

2a part, 3a part, 4a part, 5a part i 6a part del programa.

El Sr. Blogger ho ha provat.

Sí, aquesta nit el Sr. Blogger ha provat d'espanyolitzar els dominis de blogspot.com. Com un uniformitzador qualsevol, amb nocturnitat i alevosia, el Sr. Blogger, com si no tingués altres problemes amb el seu allotjador de blogs i la ferotge competència amb wordpress, ara es dedica a estatalitzar els dominis ".com" dels seus blogs.
I com cada cop que algú uniformitza, els catalans perdem un llençol de la bugada. Aquest cop, afegint un ".es" al final del blogspot.com.
Mentre un servidor es pensa què fa amb el Sr. Blogger, i com que aquest humil bloc tampoc dona per gaire, he decidit utilitzar el servei HTML que ens cedeix en Batallé en aquest post, i així retornar al raulpresseguer1.blogspot.com la seva imatge habitual.
I si no, sempre és més fàcil accedir-hi via www.raulpresseguer.CAT
Com deia l'ABC aquesta setmana, tenim un problema, però ja fa 300 anys que el tenim...

Jau Coloma! o St. Patrick's Day

Darrerament Guiness té una manera molt peculiar d'assegurar-se que els irlandesos beuen cervesa per celebrar Saint Patrick's Day.
Molt a l'estil Monty Python...