Ahir va
començar la campanya oficial per la 1a volta de les presidencials franceses del
proper diumenge 22 d’Abril. Com ja hem anat repassant en dos anteriors posts (
Tot per decidir? ,
Sarkozy en campanya),
les enquestes varen començar amb un Hollande disparat i un Sarkozy en el moment
més baix de popularitat i suport. El 17 de febrer Sarko va començar una
campanya molt agressiva, amb intervencions televisives maratonianes, mítings multitudinaris a tot França i declaracions
explosives. Així, va començar a recuperar posicions, sobretot a les enquestes de
la 1era volta, mentre que a la 2a volta Hollande continuava inalterablement com
a guanyador.
Avui, a
sols 12 dies de la 1era volta, i desprès que la crisis econòmica hagi passat a
segon teme desplaçada per la crisi dels atemptats de Toulouse de fa 3 setmanes, Sarkozy ja s'ha situat com a guanyador de la primera volta francesa, i ha reduït de 10 a 6-7 punts la diferència respecte Hollande a la segona volta . Sarkozy ha trencat la dinàmica, i ara necessita trencar la dinàmica de la 2a volta. Per a fer-ho sap dues coses: que el 64% dels que votaran per Hollande a la 2a volta ho faran per votar contra ell, i que necessita el 13% de votants de Marie Le Pen a la 2a volta.
Sarko
és agressiu, s’enfada, contesta, mossega, no se’n calla ni una, entra a la lluita, és emocional. Parla de seguretat, immigració, justícia, fronteres. Hollande és calmat,
seré, de poques paraules, no destripa ni aixeca la veu, tirant a avorrit, sobretot per que sols parla d'econòmia.
Sarko seria un estil Mourinho i Hollande seria un estil més Guardiola.
Però en
canvi, qui està remuntant a la seva lliga particular és un Sarkozy murri, un Sarko líder que no dona res per perdut, que juga a l'atac sense complexes, que lluitarà
fins el darrer minut per guanyar ni que sigui per un sol vot. I qui s’està
dinamitant l’avantatge aconseguit els darrers mesos és Hollande, que per no
molestar ni fer enfadar ningú, per no perdre vots moderats, no entra a cap
batalla contra Sarko i en canvi tira pilotes fora amb mesures i promeses econòmiques
poc convincents o creïbles.
Sarko és estil Mou però està jugant a l'estil Guardiola. Caldrà veure quina de les dues li dóna més rèdit final.
Entrades
