Obama, Any II

Avui podreu llegir molts posts amb un títol semblant al d’aquest post. Sí, efectivament avui fa un any exacte que Barack Obama va guanyar les eleccions a la presidència dels Estats Units. Avui fa un any que me’n vaig anar a dormir a les 6 de la matinada després d’escoltar el seu primer discurs com a president electe, després de passar tota la nit a la jornada que el consolat nord-americà va organitzar a Barcelona per seguir la nit electoral.

De resumir i puntuar el que han estat aquests darrers 365 dies se n'escriu i se n’escriurà molt... potser massa. Pels que volgueu escoltar de primera mà al president, podeu escoltar cada setmana el que aquí anomenaríem la carta setmanal als ciutadans, un speech de 5 minuts en que Obama transmet, per totes les plataformes comunicatives possibles, la idea principal de la setmana als seus conciutadans. Durant el primer any, ha parlat molt sobre plans de salut (la famosa reforma de la health care), sobre economia i la sortida a la crisis, sobre pressupostos, sobre educació i les energies renovables...
El desplegament 2.0 de la nova administració nord-americana (en consonància amb la campanya que va fer) ha estat espectacular. Des de la web principal de la Casa Blanca, fins a innumerables blocs temàtics dels secretaris d'estat. Tots els discursos, actes i rodes de premsa d'Obama o dels seus més estrets col·laboradors es poden trobar al youtube.
Però, el fet que Obama aconseguís un resultat perfecte gràcies a una campanya que ratllava la perfecció, no assegura que el seu mandat sigui plàcid (com s'està demostrant). El complicat sistema electoral i polític dels Estats Units, en que els partits no manen sobre els càrrecs electes a l'hora de prendre decisions al Congrés i al Senat, fa que cada acció o llei del govern constitueixi una veritable lluita de poder. Davant aquesta situació, Obama ha aprofitat la web 2.0 per a incentivar a milers d'americans que mai havien participat en el seguiment polític, a que facin servir la seva veu (o el seu mail) per a pressionar i mostrar als seus representants polítics quina és la línia a seguir. Així, els representants, que saben que per a poder ser reelegits no depenen tant dels partits com dels votants, tenen més problemes a l'hora de votar. Davant els problemes, Obama torna a confiar en la política 2.0 tot fent servir la pressió 2.0, veurem com se'n surt durant el seu Any II.

P.S. Per cert, no tot li va en contra a Obama i al partit democrata. Ahir, després de més de 30 anys varen guanyar el NY-23, tot i que potser l'ajuda de Sarah Palin va ser un punt a favor...

Comencem

Post nº1 de la tercera temporada (si això fos una sèrie en diríem 01x03). Apuntava dissabte passat que els canvis s’acosten, quan hauria d’haver dit que es precipiten inexorablement . El primer comença aquesta mateixa setmana, dijous s'inicia el “Màster en Màrqueting Polític: estratègies i comunicació política” que imparteix a Barcelona l’ICPS (Institut de Ciències Polítiques i Socials) i la UAB (Universitat Autònoma de Barcelona). Dos anys per endavant de molta feina i d'interminables viatges al cap i casal, que potser fins i tot ajudaran a que aquest humil bloc tingui un xic més de vida.

Per cert, s'agraeixen les possibles idees, recomanacions i crítiques sobre el nou disseny del bloc...

ens en sortirem...

“ a la tercera va la vençuda” o això és el que diu la dita. Però la dita també diu que “no hi ha dos sense tres”, tot i que jo m’inclinaria més pel “o ara, o mai”. El tercer intent (i darrer?) de revitalitzar el bloc comença avui amb un nou disseny i unes renovades ganes de fer coses. Els canvis s’aproximen i cal estar-hi preparat.

Sóc conscient que el bloc està esdevenint cada cop menys una eina de feedback essent substituït per les piulades del twitter o pels status i grups del facebook, per posar els 2 exemples més coneguts. Però estic encaparrat en que serveixi d’alguna cosa.

O sigui que, mans al teclat, que ... “a vegades, contra tot pronòstic una gran bestiesa capgira allò que crèiem lògic, tot fent evident, que per un moment, ens en sortim”...

Una llei a mida

“Una llei a mida”. Així és com el periodista del Punt, Carlos Martínez, titula l’article que va escriure per a la secció de política del mateix diari el passat divendres 25 de setembre. L’article parla de la possible reforma de la llei electoral catalana i està basat en l’estudi que vaig publicar a la revista Eines, que edita la Fundació Irla, el passat mes de juliol.

L’article és bastant fidel a la base de l’estudi, un estudi consistent en estudiar 8 propostes diferents de reforma de la llei que han anat apareixent al nostre país els darrers anys. Basant-se en el que marca l’Estatut de Catalunya (representació proporcional i representació adequada de totes les zones del territori), l’estudi simula l’efecte de les diverses propostes aplicades als resultats de les 3 darreres conteses electorals, i acaba arribant a la conclusió que les 2 propostes que compleixen l’estatut (amb molta diferència respecte les altres) són les proposades per la Comissió d’Experts que va reunir la Conselleria de Governació el 2007 i la que proposen els Ciutadans pel Canvi aquest darrer 2008. Les dues propostes tenen com a nexe d’unió entre elles i de diferencia respecte les altres, la utilització de les 7 vegueries com a circumscripcions electorals.

La reforma de la llei electoral és i serà un tema molt conflictiu, ja que els guanys i les pèrdues de cada partit pesaran molt a l’hora d’intentar arribar a un consens suficient (que ha de ser de 2/3 parts del Parlament de Catalunya). Però independentment dels resultats i de l’afiliació política o ideològica que pugui tenir cadascú, els resultats de l’estudi són demolidors.

Inici de la part política del post [De fet, estic molt content que sigui una conselleria dirigida per Esquerra la que intenti tirar endavant aquest projecte, ja que com es pot comprovar a l’estudi, seria un dels partits més perjudicats, fos quina fos la reforma que s’aprovés, fet que demostra què en temes de país que són necessaris (llegeixis els diferents pactes nacionals aprovats els darrers anys), Esquerra anteposa les necessitats del país a les del partit] fi de la part política del post.

Ara per ara, l’estudi es pot llegir a la revista Eines nº 9 estiu 2009 (de la pàgina 11 a la 27), o un petit resum a l’article del PUNT, que com que no he trobat penjat a Internet, he escanejat en una imatge. De fet, l’estudi de la revista Eines és sols l'extracció d'una part petita (la part més pràctica) d’un estudi molt més ampli que aquests dies estic autoeditant-me, pensat per ser penjat a Internet per a qui li pugui servir. Temps al temps.

Premis Blocs Catalunya a Vic

Aquest divendres es celebra a Vic, la 2a edició dels Premis Blocs Catalunya. L'entrega de premis es farà a les 8 del vespre a l'auditori Marià Vila d'Abadal a l'edifici del Sucre, però durant tot el dia es celebraran diversos actes que pretenen donar a conèixer el món dels blocs a la ciutadania. Així, al matí es farà un acte de reconeixement als millors blocs escolars, acte que ha comptat amb la col·lboració de varis membres de l'osonosfera. A la tarda hi haurà una trobada amb diversos blocaires de tot Catalunya, seguit d'una conferència per tal d'arribar a les 8 del vespre, hora de l'entrega de premis.

El President del Parlament, Ernest Benach, presidirà el jurat dels premis, després que una votació popular per Internet hagi triat els diferents finalistes de cada secció.

Podeu veure els finalistes d'aquest any aquí, i els membres del jurat aquí.

Serà una bona oportunitat per compartir impressions amb diferents blocaires del país, sobretot pels membres de l'osonosfera (que juguen a casa). Ens hi veiem!!

En Pau

Fa molt temps que no escrivia al bloc. Segurament no tenia gaire res a dir. Les coses que tinc a dir aquest darrers dies me les guardo per altres ocasions. Aquesta setmana han passat moltes coses de les que podria fer-ne mil i un posts. El consell de ciutat, la inauguració de les delegacions per part dels consellers d’Esquerra, el finançament, etc, etc...

Però aquest migdia, entrant a una de les webs que consulto per informar-me, la franja vermella que il·lumina les notícies d’última hora ha aparegut a l’instant. Ja fa 5 dies que l’incendi dels Ports crema, fa 5 dies que el maleït foc va matar 4 bombers i en va deixar 2 de molt greument ferits. I avui en Pau s’ha mort. En Pau serà per les xifres el cinquè bomber mort pel foc dels Ports, per sort per molts altres serà, com la resta de bombers del país, una gran persona que va dedicar la seva curta vida a salvar a les persones i a la terra que s'estimava d'una de les pitjors plagues que pot suportar una terra, el foc.
Per molts altres, com el meu cas, en Pau sempre serà aquell nano que corria per l’institut amb un somriure permanent instal·lat a la boca, que no s'estava mai quiet, apunt per a tot! Per mi serà sempre serà en Costa, el germà petit d'en Xevi.


(Foto extreta del 9nou.cat)

2a Trobada de l'Osonosfera

Aquest divendres tindrà lloc la 2a trobada de l'osonosfera. Aquest any l'osonosfera eixampla l'horitzó i s'amplia a la comunitat twittaire osonenca. Com diria algú, l'osonosfera ho és tot, ja sigui en forma de bloc, de piulada twittaire o fent facebocades dia rera dia.
Per això aquest divendres 19 de Juny ens trobarem tots a la Biblioteca Antoni Pladevall del Centre Cultural Can Costa i Font de Taradell. Comptarem amb la presència del sempre recomanat Saül Gordillo, i de la Trina Millan, presidenta de l'associació stic.cat. Parlarem de blocs, de twitter i del que faci falta, i alhora debatrem i farem un balanç conjunt d´allà on sóm i d'on volem arribar.

Tot seguit, i com no podia ser d'altra manera, farem el sopar d´aniversari al Restaurant Font Gran de Taradell (us hi podeu apuntar aquí). Vinga doncs, a que espereu osonosfèrics?

YES WE CAT

"formeu l'escamot dels soldats de la llibertat que sols un bes pot fer presoner,

formeu l'escamot dels que trenquen les reixes i res no pot fer caure si no un altre bes,

formeu l'escamot dels soldats de vanguarda, per a què el primer bes us sigui donat als primers"

i demà... a votar!

La Campanya va començar fa 15 dies a Sant Vicenç dels Horts, al poble on l'Oriol és regidor, i va acabar anit a Girona. 15 dies sense parar per fer arribar la veu d'Esquerra i de l'Europa dels Pobles-Verds arreu dels Països Catalans. Demà cal anar a votar i fer sentir la nostra veu alta i clara.
I si encara no ho teniu clar i voleu reflexionar-hi una estona més, mireu-vos el video de l'espoli fiscal i el pla obama. Més clar, l'aigua...

Oriol Junqueras

Sovint es poden dir moltes coses d'un candidat. De l'Oriol en podria dir bastantes, és una persona senzilla, afable i la seva proximitat el diferencia de molts i molts candidats fins al punt que s'allunya del típic candidat o polític d'avui dia.

Se m'acabarien els objectius, però he pensat que la millor manera de conèixer una mica més l'Oriol és veient aquests dos videos que el defineixen a la perfecció.