Raül Presseguer

Comença la cursa a l'Elysee

2012-02-16T07:00:00.000+01:00

Ahir, en prime-time per TF1, Nicolas Sarkozy va anunciar la seva candidatura a la reelecció de la Presidència de la República Francesa.

"Oui, je suis candidat à l'élection presidentielle" va ser la resposta a la primera pregunta directa de l'entrevista.
Desprès, la crisi i la idea d'una França forta per sortir-ne va copsar la major part de l'entrevista.

Sarkozy sols pot optar a un segon i darrer mandat de 5 anys, desprès que la revisió constitucional del 2008, limités a 2 els mandats presidencials.

La cursa a l'Elysee (FB) ja té tots els seus participants, desprès que el "Parti Socialiste" escollís en primàries a François Hollande (Web, Twitter, FB) el passat mes de desembre. El "Front National" concorrerà a les eleccions amb Marine Le Pen (Web, Twitter, FB) al capdavant. François Bayrou (Web, Twitter, FB) amb el "Mouvement Démocrate" i Dominique de Villepin (Web, Twitter, FB) amb el recentment creat "République Solidaire.
La primera volta es celebrarà el proper 22 d'abril, i la segona volta el 6 de Maig.

Sarkozy va obrir ahir a les 12 de la nit un compte oficial a twitter que compta 30 hores desprès amb 66.000 seguidors. També té un compte FB amb més de 528.000 fans.

Coca-Cola i la SuperBowl

2012-02-13T17:46:00.000+01:00

Encara cuejant amb l'espectacle de la SuperBowl, Coca-Cola va realitzar una marató d'anuncis que seguien fil per randa els esdeveniments del partit. Fins a 34 anuncis diferents protagonitzats per una parella d'osos aficionats dels New York Giants i dels New England Patriots. Es pot veure l'inici amb els himnes, així com les diferents jugades dels 4 quarts i la victòria final dels Giants.
Aquí podeu veure tots els anuncis.

SuperBowl 46 . anuncis Part 2

2012-02-13T07:00:00.000+01:00

Més anuncis que, com els New York Giants, varen triomfar a la passada SuperBowl.

1. Doritos, un altre clàssic de les SuperBowl.

2. Oikos Greek Yogurt.

3. Anunci de Budweiser inspirat en la fi de la prohibició de beure alcohol, un moment àlgid de la història dels Estats Units.

4. Hyundai. "This is impossible" i la Banda Sonora de Rocky.

Aquí podeu veure tots els anuncis que es varen emetre el passat dilluns durant la final.

SuperBowl 46 - anuncis part 1

2012-02-10T07:00:00.000+01:00

La SuperBowl, o l'espectacle més gran de la televisió, com l'anomenem els nord-americans, no ho és sols per ser la gran final de futbol americà, sinó sobretot per l'espectacle i la liturgia que l'acompanya. Des de fa anys, els anuncis (els més cars de l'any) també en son una part important. Aquí teniu una primera mostra dels millors.

1. Un dels millors anuncis i alhora el més polèmic és el protagonitzat per Clint Eastwood per la marca Chrysler. La frase "It's halftime in America. And our second half is about to begin" ha creat un rebombori polític, on els republicans hi veuen la propaganda d'Obama, malgrat Clint és un republicà convençut.

2. Volkswagen torna a la SuperBowlper anunciar el nou Beetel desprès de que el mini Darth Vader de 2011 fos considerat el millor anunci emès a la SuperBowl. Aquest any és el torn d'un gos.

3. Honda crea un anunci protagonitzat per Mathew Brodderick.

4. L'Acura advance compta amb l'humorista Jerry Seinfeld.

No és un anunci, però l'espectacular actuació musical aquest any va anar a càrrec de Madonna. Un repàs de cançons de tota la seva trajectòria que acaba amb un espectacular 'Like a prayer'

Aquí podeu veure una mostra dels millors anuncis dels darrers anys.

Houston, tenim un problema (273 dies)

2012-02-08T07:28:00.000+01:00

Mitt Romney ha perdut les 3 primàries/caucus d'aquesta nit, o millor dit, les ha guanyat Santorum. Sí.
Les enquestes s'han equivocat (i molt) a Colorado i en part a Missouri. Sí
Gingrich s'enfonsa davant el 'momentum' de Santorum. Sí.
I malgrat tot...
Mitt Romney serà el candidat republicà a la presidència. Sí... però té un problema....

Romney ha perdut 1 de cada 3 vots a Colorado (25% menys) i a Minnesota (24% menys) i un 60% de vot respecte el 2008.
Minnesota recull un 22% menys de vot general respecte 2008 i Missouri arriba al 60%. L'electorat republicà s'està desmobilitzant cada dia més.

Romney encara no ha estat capaç de guanyar a cap dels estats del mid-west i això sí és un gran problema. Per que per guanyar Obama al Novembre, Romney ho ha de brodar allà on representa que té opcions. I ara mateix, Romney està per sota Obama a tots els estats on s'han celebrat primàries, excepte Florida on està 0,3 per sobre (New Hampshire, Iowa, South Carolina, Nevada, Missouri, Minnesota, Colorado... tot és territori Obama ara mateix). I Obama encara no ha començat.
Sí, el GOP té un problema.... i de moment encara no és Obama.

El primer 'dimarts' de la temporada electoral (274 dies)

2012-02-07T07:00:00.000+01:00

Les grans conteses electorals als Estats Units es celebren en dimarts. No sols les eleccions presidencials son el primer dimarts del mes de novembre de cada any de traspàs, sinó que els dimarts també aglutinen gran part de les primàries. Aquest fet és originari del Segle XIX quan els electors que majoritàriament treballaven al camp s'havien de desplaçar varies hores o dies per arribar al seu lloc de votació.
Per a poder assistir a la liturgia religiosa del diumenge i alhora poder anar a votar, els legisladors decidiren que l'elecció fos el dimarts per a donar temps al desplaçament dels electors. Al mateix temps, es decidí que les presidencials fossin al Novembre, època en que la majoria de collites ja han acabat.

Així, a part del 'superdimarts' del mes de març, hi ha molts estats que també celebren les seves eleccions en dimarts, com és el cas d'avui en que Colorado, Missouri i Minnesota celebren caucus i primàries republicanes.
Missouri i Minnesota estan situades al mig-oest, amb 6 i 5 milions d'habitants respectivament, mentre que Colorado és un Estat de l'oest de 5 milions d'habitants.

Enquestes:
Colorado (caucus): Romney +14 davant Santorum.

Minnesota (caucus): Santorum +2 davant Romney.

Missouri (primàries): Santorum + 11 davant Romney (Gingrich no es va apuntar i no hi participa ja que aquestes primàries no computen a l'hora de guanyar delegats. Pot semblar una decisió intel·ligent no malgastar esforços però denota com de limitada està la campanya de Gingrich).

Aquest dimarts és important pel que fa a la lluita per la 2a plaça, ja que si Santorum no desaprofita l'avantatge a les enquestes i Romney no acaba guanyant Minnesota gràcies a l'embranzida agafada a Florida i Nevada, Santorum es postularà com a 2on home en confrontació amb Gingrich.

Què val un 'endorsement'? (275 dies)

2012-02-06T07:26:00.000+01:00

Arràn d'una 'twitter conversa' amb en Guillem López Bonafont la setmana passada, em vaig preguntar: Serveixen per alguna els 'endorsements'?
El fet que els candidats dels Estats Units primer hagin de guanyar la nominació del seu partit, fa que les diferents personalitats que donen suport als partits (famosos, artistes, esportistes o altres polítics o candidats retiirats), hagin d'acabar mullant-se per un o altre candidat per posar el vot dels seus seguidors al servei del seu candidat. Els candidats i els seus equips van com bojos per aconseguir el suport dels principals actius del partit o de la societat, per així esgarrapar vots al seu contrincant.
Aquest 2012 no n'és una excepció i així hem vist com Sarah Palin, John McCain, Rick Perry, Chuck Norris o darrerament Donald Trump en un moviment no gaire clar de darrera hora, feien les seves tries personals.

Ara bé, això serveix per res? A part de per desembutxacar més $ cap als candidats, sembla que no gaire més. Així ho demostra un estudi recent del Washington Post, en que a través d'enquestes a votants Republicans registrats, acaben definint quina importància té sobre l'elector l'endorsement de diverses personalitats. Com es veu en el quadre, la gran majoria no tenen cap efecte en 2 de cada 3 electors, i hi ha casos en que l'endorsement acaba fent més mal que bé, com és el cas del darrer de Donald Trump. Bush és l'únic que encara ha de decidir a qui dóna suport, malgrat que apostaria a que no es mullarà fins que hi hagi un nominat.

Obama també té el seu endorsement particular.

Per cert, a Nevada encara compten vots del Caucus de dissabte (aprox. uns 36.000). Hauran contractat als recomptadors del Congrés del PSOE?
Malgrat tot, amb el 89% recomptat, Mitt Romney es va imposar clarament com ja apuntaven les enquestes (fins ara amb un 48% del vot davant un 23% de Gingrich). Nevada ha votat molt menys que el passat 2008, fet que ja va passar la setmana passada a Florida. Semblaria que els continus atacs entre els candidats està desencisant el votant republicà.
Si Gingrich vol fer durar aquest joc fins el final, li està fent la campanya a Obama?

caucus a l'estat del joc (277 dies)

2012-02-04T09:47:00.000+01:00

El caucus republicà arriba a l'estat del joc. Nevada i Las Vegas acullen avui dissabte el caucus republicà abans de que dimarts vinent es posi en marxa la maquinària pesada amb les primàries de Missouri i els caucus de Minnesota i Colorado.

Nevada està situada a la regió del sud-oest i compta amb una població de 2,7 Milions d'habitants (més de la meitat viuen a la ciutat de Las Vegas). Nevada compta amb un 20% de latinos, té la pitjor taxa d'atur de tot el país (13'7%), és l'únic estat on la prostitució és legal i durant 5 anys ha tingut el lamentable honor de ser l'estat més perillós amb una taxa un 24% més alta que la mitjana estatal.

El 2008, Mit Romney va guanyar el caucus amb 38 punts d'avantatge sobre McCain i Ron Paul (Hillary va guanyar a Obama per 5 punts). Alhora, Obama va guanyar McCain a les presidencials per 13 punts.
A les enquestes dels darrers dies, Romney estaria 20 punts per sobre Gingrich, amb un 45% de suports.

Per cert, malgrat que la meitat de les webs de notícies donaven per fet que l'anunci de Donald Trump (que el 2011 va estar a punt de presentar-se per a la presidència) seria un 'endorsement' a Newt Gingrich, finalment el multimilionari ha donat suport al 'runner' Romney.

She's Alive

2012-02-03T07:20:00.000+01:00

Veure la gent alegrar-se de que nevi és un altre exemple de comportament còmode dels que vivim en el primer món.
'Normalment' ja no ens quedem sense llum, tenim aigua sempre i gas tot el dia.I per tant si ens quedem 'sitiats' per la neu, no ens comporta cap problema, sempre que estiguem a casa ben calentons mirant la tele.

La natura és viva, és bella, és finita... No ens la carreguem més...

Florida, territori Romney (280 dies)

2012-02-01T07:18:00.001+01:00

Romney ha fet bones les enquestes dels darrers 6 dies que (desprès del momentum de Gingrich a Carolina del Sud) li atorgaven un ampli avantatge i ha acabat emportant-se tots els delegats de Florida per 14 punts sobre Newt Gingrich.

Romney ha après que per poder guanyar cal fer servir el 'money' de les SuperPac i hi ha apostat fort. Les empreses de comunicació ho han notat i han fet l'agost. Newt Gingrich també, malgrat haver aguantat bé

Els republicans han apostat fort per Florida, tradicionalment un 'swing state' molt important per guanyar les presidencials de Novembre. A Florida George Bush va derrotar Al Gore en un dels finals més apretats i polèmics de la història el 2000, Obama guanyà McCain el 2008 per 2,5 punts i el 2010 el Governador Scott va guanyar el seu oponent demòcrata per un 1,2%.
Hi aposten celebrant el mes d'agost la Convenció Nacional Republicana que nominarà el candidat a la presidència a Tampa i alhora molts aposten per la figura del Senador Marco Rubio, que sona a totes les apostes com a candidat a la vicepresidència malgrat ell diu que no. I si de veritat és intel·ligent, s'escaparà de totes aquestes veus i salvaguardarà el seu futur lluny d'una possible derrota davant Obama.
Tot i aquestes apostes fortes, cal fer notar que avui han votat sols 1,65 Milions mentre el 2008 ho varen fer 2,15 Milions de votants republicans.I si es comparen els mapes dels comtats amb els de 2008, es pot veure com Romney ha perdut comtats on va guanyar el 2008 a McCain. Tot plegat, no gaire esperançador.

Pel que fa a la resta, Paul i Santorum continuen sense passar del 15 i del 10% dels vots i continuen en cursa, no se sap ven bé per què. Sobretot ara que arriben els estats 'catch all' on el guanyador s'emporta la totalitat dels delegats en joc.

Arriba febrer amb 7 primàries/caucus. El primer, aquest mateix dissabte 4 a l'estat del joc, Nevada. Romney va guanyar-hi el 2008 amb un avantatge de 38 punts sobre McCain i Ron Paul.

Cubs de Rubik

2012-01-30T07:20:00.000+01:00

Heu provat mai de solucionar un cub de rubik (sense desenganxar els gomets)?
Doncs aquest tal David Calvo també...

A veure qui ho supera!

Tasses de cafè

2012-01-27T07:10:00.000+01:00

Autèntica interacció entre consumidor i marca. Campanya de McDonalds a Paris.

Dies desprès, els francesos podien veure aquest anunci per TV.

Romney VS Gingrich (287 dies)

2012-01-25T07:00:00.000+01:00

Romney s'ha posat nerviós. De ser el candidat que guanyava les 3 primeres primàries, ha passat a un escenari de 3 candidats diferents guanyant 1 primària i amb Gingrich acostant-se perillosament a les enquestes de Florida.

Romney ha passat d'editar i publicar vídeos presidencialistes com aquest a en poques hores fer els 2 vídeos següents. I Gingrich, contraataca cada dia més segur de les seves possibilitats. La guerra ha començat!

Gingrich posa l'accelerador a Carolina del Sud - Resultats (289 dies)

2012-01-23T07:15:00.000+01:00

Quan sembla que tot està escrit, arriba la setmana dels 'barbuts' i comencen les sorpreses.

Primer apareix Sarah Palin en un programa de TV i diu (seguit i sense equivocar-se en cap paraula) que si visqués a Carolina del Sud votaria Newt Gingrich. El dia següent, Rick Perry decideix acabar amb el patiment del seu equip de campanya i abandona la cursa tot donant suport a Gingrich. I per si fos poc, al mateix temps comencen a aparèixer notícies que 'sosoman' Romney té alguna que altre caixa forta a les Illes Caiman per no haver de pagar gaire IRPF. Per cert, l'únic barbut de la història, Chuck Norris, també dona suport a Gingrich.

Resultat? Que el GOP Republicà, el de veritat, està començant a alinear els exercits en direcció Romney. Que les enquestes estan començant a donar possibilitats a Newt de poder arribar al Superdimarts en una batalla cara a cara contra Romney.

A Carolina del Sud, hores desprès que Perry donés suport a Newt, les enquestes es varen començar a capgirar. I de 5-15 punts a favor de Romney es va passar a 12 punts per Gingrich en el resultat final.

Santorum va arrabassar la 3a posició a un Paul que poc pot fer a partir d'ara més que plegar dignament i no perdre gaires diners més. L'anarquia no ven entre els votants de dreta que volen, per damunt de tot, fer fora Obama de la casa Blanca.

Això ja és cosa de dos amb un arbitre, Santorum, que en el moment que plegui pot acabar de decantar la balança cap a un dels dos. S'acostarà a Gingrich per fer la gran coalició catòlica d'extrema dreta o es decantarà per Romney per donar patent de dreta religiosa a la candidatura del mormó i així aconseguir la nominació a la vice-presidència?

Carolina del Sud - Primàries sense Rick Perry (292 dies)

2012-01-20T06:30:00.000+01:00

Carolinadel Sud protagonitzarà avui la 3a sessió de primàries per la nominaciórepublicana. Aquest estat de 4,5 milions d’habitants situat al ‘Sud profund’dels Estats Units, conegut històricament per ser el primer en secessionar-se laUnió durant la Guerra Civil Americana, és un estat eminentment republicà (solsJimmy Carter hi ha aconseguit guanyar en els darrers 40 anys). Un estat ‘vermell’que Obama té perdut al novembre fins i tot si Perry fos el candidat republicà.

Lesdiferents enquestes fins ahir tornaven a donar com a guanyador a Romney (entre 5 i 15 punts) perdavant de Gingrich. Una nova victòria que lligada a la probable victòria aFlorida el proper 31 de gener, tancaria definitivament unes primàries sensegaire història.

Fins avui,totes les enquestes donaven a Perry (que va ‘passar’ de les primàries de New Hampshire perpreparar Carolina del Sud) com a darrer classificat, fet que hauria significat la seva renúncia inmediata un cop tancades les urnes.
Però en un atac d'àmplia visió estratègica sense precedents, sobretot si observem el pobre desenvolupament de la campanya del Governador de Texas els darrers mesos, l'ha fet adonar que no calia passar pel ridícul monumental de tornar a quedar últim a Carolina del Sud, i per això, ahir a darrera hora, Rick Perry va abandonar la cursa electoral, no sense abans donar el seu suport a Newt Gingrich.
Això ha trastocat l'escenari final de Carolina del Sud. Poques hores desprès de l'abandó de Perry, Gingrich ja apareixia com a guanyador en algunes enquestes gràcies a la suma dels partidaris de Perry.
Per tant, incògnita total sobre el que pot acabar passant aquesta nit.

Rick Perry, de 45 anys, és l'incombustible governador del republicà estat de Texas des de l'any 2000, des de que George Bush va renunciar al càrrec per presentar-se a la presidència dels Estats Units. És curiós saber que Perry va ser membre del Partit Demòcrata i va arribar a col·laborar en la campanya d'Al Gore de 1988, fins que el 1989 va passar-se al Partit Republicà. Des de llavors va començar a ocupar càrrecs intermitjos a l'estat de Texas fins a esdevenir-ne Governador.
Perry ha esdevingut la gran pifia de les primàries, ja que s'esperava molt més d'un Governador Texà amb experiència. Perry ha demostrat que no parla bé en públic, que no té memòria, que no sap aguantar els debats i que el carisme que pot arribar a guanyar la seva imatge, el perd quan obre la boca o quan mostra la seva imatge més dura.

Per la posteritat quedarà el gran "Oops moment" de les 3 retallades o l'enfrontament a Ron Paul en un debat.

Per cert, ahir es va saber que Romney no va guanyar el caucus d'Iowa. Ara és Rck Santorum qui avantatja a Romney a Iowa, però el comitè Federal dels Republicans a Iowa veu impossible nomenar un guanyador ja que sembla ser que han desaparegut algunes actes de resultats de 8 comtats d'Iowa. Per tant, un empat tècnic entre els dos candidats que no varia ni una coma del trajecte de Romney cap a la nominació, malgrat que Gingrich s'està creixent per moments (els suports rebuts de companys de partits com Sarah Palin o el mateix Perry el poden fer arribar a una confrontació a soles contra Romney el SuperDimarts) i que els propers dies sentirem a parlar molt de la possible evasió d'impostos de Romney a les Illes Caiman.

La Religio i els candidats (293 dies)

2012-01-19T07:20:00.000+01:00

Donada la gran varietat de candidats, i l'actual moviment de forces en el sí de la dreta nord-americana (amb moviments sísmics tant importants com l'aparició d'una extrema dreta inserida en el moviment del Tea Party), tant interessant és conèixer el pòsit ideològic de cadascun dels candidats a la nominació republicana com conèixer quin tipus de religió practiquen/segueixen/professen.

En un país on John F. Kennedy va haver de suar per poder arribar a ser el primer catòlic romà que esdevenia president dels Estats Units, no sense abans haver de desmentir a cada estat que visitava que el Papa de Roma no esdevindria el nou cap d'estat religiós del país, no totes les opcions religioses dels candidats semblen tenir les mateixes oportunitats. I malgrat això, estem a punt d'arribar a un nou extrem i veure com un mormó arriba al dia de les eleccions finals amb possibilitats d'esdevenir President.

La Constitució dels Estats Units estableix en el seu Article VI, paràgraf 3 : "[...] mai cap prova religiosa serà requerida com a condició per ocupar un càrrec o un mandat públic dels Estats Units".
De fet, els darrers 100 anys hem vist com arribaven a la Casa Blanca des de baptistes com Truman, Carter o Clinton fins a Episcopalians com Roosevelt, Ford o Bush, tot passant per Presbiterians (Wilson, Eisenhower, Reagan), o Quakers (Hoover i Nixon). Fins i tot hi ha una extensa llista de presidents nord-americans la filiació religiosa dels quals és si més no dubtosa (George Washington, Thomas Jefferson, Abraham Lincoln o John Adams) fins al punt que segons varis cronistes de l'època, el president Eisenhower havia estat Testimoni de Jehovà en comptes de presbiterià.

Els candidats republicans d'aquest 2012, toquen totes les tecles religioses possibles.
Mitt Romney és mormó. De fet, Romney és el 5è mormó que aspira a arribar a la presidència. Com Kennedy l'any 60, Romney va deixar dit 'Like him, I am an American running for president. I do not define my candidacy by my religion. A person should not be elected because of his faith nor should he be rejected because he believes in my Mormon faith and I endeavor to live by it. My faith is the faith of my fathers -- I will be true to them and to my beliefs,"

Ron Paul és protestant. Malgrat això, va ser criat com a Luterà i en canvi va fer batejar els fills a l'església episcopal. Actualment assisteix a una església baptista conservadora del seu districte de Texas. Tot un embolic!

Gingrich prové d'una família luterana tot i que no el va practicar mai ja que a l'hora d'anar a l'església hi anava amb els seus companys i tots eren Baptistes del Sud. Al canvi de segle, Gingrich es començà a introduir al catolicisme (influenciat per la seva dona) fins a convertir-s'hi el mateix dia que el Papa Benet XVI va visitar els Estats Units.

Santorum és un devot catòlic considerat un dels 25 evangelistes més influents del país. Un ex-assessor el va definir una vegada com un missioner catòlic. és condecorat amb l'ordre sobirana i militar de Malta per la sobirana ordre militar hospitalària de Sant Joan de Jerusalem, un dels premis més preuats en el món del catolicisme.

Perry és metodista i està considerat un dels càrrecs electes més religiosos de tot el país.

Dels 2 candidats que ja han plegat, Bachmann era Luterana i Huntsman és Mormó (de Salt lake City) com Romney.

Per cert... Obama pertany a l'església unida de Crist, que segueix una línia cristiana protestant de tradició reformadora, històricament influenciada pel luteranisme.

Jon Huntsman plega (295 dies)

2012-01-17T07:02:00.000+01:00

Ahir l'ex-Governador de Utah, Jon Huntsman Jr. va deixar la carrera per la nominació republicana. Sense cap possibilitat d'arribar en condicions al SuperDimarts i amb una 7a i una 3a posició a Iowa i New Hampshire respectivament, Huntsman abandona i alhora dona suport al favorit Mitt Romney com a candidat republicà a la presidència.
Huntsman té una llarga carrera a l'administració nord-americana. Assistent de l'equip de Ronald Reagan, Ambaixador a Singapur, Adjunt del Secretari de Comerç de George W. Bush i Governador de Utah, càrrec que va abandonar per esdevenir Ambaixador dels Estats Units a la Xina, nomenat per Barack Obama. Aquest darrer càrrec és clau per entendre per què Huntsman sortia amb un desavantatge clar a la carrera republicana (si Obama es posa al teu camí, els republicans no perdonen) i per entendre per què era el favorit republicà entre els demòcrates i entre els ex-votants d'Obama que estan inscrits al registre del Partit Republicà.
Fill d'un empresari bilionari, es va formar a Utah, bressol dels mormons, religió que professa (com Romney) i que el va portar a fer de missioner a Taiwan durant 2 anys. Huntsman té 7 fills i és especialista del món asiàtic (parla mandarín).
El Hufftington Post el va definir com "a conservative technocrat-optimist with moderate positions who was willing to work substantively with President Barack Obama and identifies himself as a center-right conservative".

En la seva renúncia, Huntsman ha dit que creia que la cursa havia degenerat en una espiral d'atacs negatius i personals que no son dignes del poble americà. Un clima polític tòxic i corrossiu que l'ha fet demanar als seus ex-companys de cursa que parin d'atacar-se entre ells.
Huntsman ha estat pragmàtic i ha manifestat que creu que és l'hora per al partit d'unir-se al costat del candidat que millor pot guanyar Obama, Mitt Romney.

Romney via twitter ha reconegut que Huntsman ha fet una campanya basada en la unitat i no en la divisió i ha agraït el seu suport.

Per cert, en sols unes hores, l'equip de Huntsman ha fet desaparèixer gairebé tots els vídeos i notícies de la campanya que corren per Internet. Bé, els que han pogut, per què com sabeu a Internet tot queda i el rastre mai es pot eliminar de tot. Deu ser per intentar eliminar els seus propis atacs a Romney les darreres setmanes...

F-1 per levitació quàntica

2012-01-16T07:04:00.000+01:00

Què és la levitació quàntica? Es tracta d'un procés on un imant es transforma en superconductor en ser portat a temperatures molt baixes repel·lint els camps magnètics que ho travessen. D'aquesta manera l'element quedabloquejat en un espai definit. Aquest succés es coneix com a Efecte Meissner, porta el nom del seu descobridor Walther Meissner qui investigava en 1933 el comportament dels camps magnètics. Gràcies al fenomen hem vist durant el 2011 diversos avanços en matèria de levitació quàntica, des d'objectes detinguts en l'aire fins a pistes amb discos flotants.

Màgia amb l'Ipad

2012-01-13T07:00:00.000+01:00

Just abans de presentar el nou IOS5, Apple va llençar un vídeo del mag Simon Pierro (FB), que fa autèntiques genialitats màgiques amb l'Ipad.

El vídeo ha tingut una continuació en el moment d'arribar als 4,5 milions de visites, on el mag respon als comentaris i preguntes que els usuaris varen anar deixant al mur de youtube.

Resultats Primàries New Hampshire (301 dies)

2012-01-11T07:25:00.000+01:00

Cap sorpresa a les primàries del Partit Republicà a New Hampshire. Mitt Romney ha fet cas a totes les enquestes i ha guanyat sobradament a New Hampshire amb 17 punts d'avantatge sobre Ron Paul i 23 sobre Huntsman (que ha recollit gran part del vot demòcrata).

Rick Perry continua en caiguda lliure (avui no ha arribat a l'1%) a l'espera de les primàries de Carolina del Sud, la seva darrera oportunitat de seguir en cursa, mentre Gingrich i Santorum estan en terra de ningú i van fent la seva a l'espera de que algun dia soni la flauta que els permeti (malgrat no tenir cap oportunitat final) d'arribar al superdimarts.

Per cert, les primàries demòcrates les ha guanyat Obama (únic candidat) amb el suport del 82% dels demòcrates. Un percentatge normal i molt semblant als dels altres presidents que s'han presentat a la reelecció els darrers anys.

Propera Parada: Carolina del Sud el 20 de gener.

New Hampshire - Primàries (302 dies)

2012-01-10T07:19:00.009+01:00

Desprès del caucus d’Iowa, l'empat de Romney i Santorum i l'abandonament de Bachmann, arriben les primeres primàries en tota regla. I com gairebé sempre, són a New Hampshire, un estat de la regió de Nova Anglaterra, al Nord-Est dels Estats Units, el 5é Estat més petit i el 9è menys poblat amb sols 1,3Milions d’habitants.
New Hampshire és un dels 13 Estats fundadors dels EEUU i té un 35% de catòlics i un 32% de protestants, així com un 25% de ciutadans d’origen francès canadenc, pel fet de tenir veïnatge al Nord amb el Quebec.

A diferència d’Iowa, totes les enquestes donen com a clar favorit a Mitt Romney amb més d’un 20% de diferència respecte Ron Paul, malgrat que cal saber quin serà l'efecte Santorum provocat a Iowa. Per cert, la butlleta republicana comptarà amb 33 possibles candidats. El fet és que per a ser candidat republicà a New Hampshire sols cal pagar 1.000$ al Tresor de l’Estat, sense cap més requisit. Així, hi ha desenes de polítics locals que s’inscriuen per tal d’intentar guanyar notorietat per a les seves campanyes personals.
També cal tenir en compte que aquest any, els delegats que triarà New Hamphire han passat de 20 a 12 per culpa de la sanció imposada pel Comitè Nacional Republicà a New Hampshire per saltar-se les regles del Partit Republicà, que demanaven que les primàries es celebressin desprès de l'1 de febrer de 2012.

NH és un dels swing estates, estats que canvien de color polític segons la votació i els candidats que es presenten. Aquest 2012 les enquestes el marquen com a estat vermell republicà si és Romney qui finalment s'enfronta a Obama el proper Novembre. Fa 4 anys Obama va treure 10 punts d'avantatge a McCain.

L’any 2008, New Hampshire va revolucionar les primàries demòcrates, no tant pel resultat (victòria de Hillary Clinton amb poc marge per davant d’un Barack Obama que venia de guanyar Iowa) sinó pel famós i brillant discurs de Barack Obama tot just finalitzades les primàries que va donar peu al també famós videoclip de will.i.am i a la famosa frase “Yes We Can”.

Per cert, New Hampshire també és l’estat d’on fou governador el President Josiah Bartlet .

Debats a New Hampshire (303 dies)

2012-01-09T06:20:00.000+01:00

video platform video management video solutions video player Si una cosa tenen els nord-americans, és que no els espanta gens ni mica fer debats polítics a la televisió. El de dissabte a la nit va ser el 20è entre els candidats que busquen la nominació republicana. I 12 hores desprès s'ha fet el de la NBC amb Facebook. 2 debats en menys de 24 hores per poder arribar en forma a dimarts. Aquí en teniu uns quantes mostres del que han estat uns debats a la recerca del segon candidat, ja que tots els opositors a Mitt romney es varen centrar més en desprestigiar-se i atacar-se entre ells que fer-ho contra Romney. Durant el segon debat, Romney ha estat atacat vàries vegades, però res que lhagi pogut descentrar. A aquestes alçades tothom té clar qui és el gran favorit i qui guanyarà sobradament dimarts a New Hampshire, per això tots busquen esdevenir el segon candidat i poder arribar al superdimarts amb sols dos candidats on els electors puguin triar.
Romney juga a ser favorit i dedica els seus torns a elevar un missatge presidencialista contra Obama mentre la resta es van clavant els punyals.
Per cert, l'anècdota del 2on debat és que Perry ha estat capaç de dir el nom dels 3 departaments que vol retallar, sense equivocar-se!!

Debat complert de l'ABC Dissabte 7 Gener
Debat complert de NBC-Facebook Diumenge 8 Gener

video platform video management video solutions video player

video platform video management video solutions video player

video platform video management video solutions video player video platform video management video solutions video player

Bachmann, fora de cursa (307 dies)

2012-01-05T08:12:00.001+01:00

Si això fos la cursa del Dakar, Michele Bachmann hauria abandonat a l'especial d'exhibició de 20 kilòmetres que té lloc el primer dia. Milions de dòlars gastats, hores i hores de debats pre-primàries, desenes d'insults i improperis varis, i el trist honor de ser la primera en plegar un cop començada la carrera oficial.
Clar que, potser és millor plegar per poder continuar tenint un futur polític abans que continuar fent el ridícul i cremar el motor.
De moment, Bachmann ha punxat les 4 rodes i ha trencat la direcció assistida abans d'arribar a Iowa. No va acabar d'arrancar mai a les enquestes i les continues aparicions de nous aspirants (Perry, Cain) li han acabat restant popularitat.
Bachmann va començar com l'alumne avantatjada de Sarah Palin i la nineta dels ulls del Tea Party, fins que aquests varen començar a intentar jugar sobre segur i a canviar de favorit com qui canvia de mitjó. Sobre el tema religiós (important per a l'elecció del GOP), va ser membre de l'Església Luterana de Salem, església que va deixar el dia que va anunciar que es presentava a les primàries (sembla ser que els evangèlics luterans de Wisconsin creuen que el Papa de Roma és l'Anticrist, i això no està gaire ben vist per arribar a esdevenir POTUS).

Especialista en dret fiscal i congressista des de 2007, portava com a cavall de batalla l'oposició a les càrregues fiscals d'Obama, al qual no ha dubtat en tractar de socialista des del primer fins al darrer dia. De llengua viperina, no ha callat cap crítica cap a l'actual president. Caldrà estar atents als seus moviments de cara al 2016.

Per cert, Bachmann ha acabat 5a al comtat d'Iowa on va nàixer. Ja diuen que ningú és profeta a la seva terra, però d'això a acabar penúltima hi ha un bon tros (ara em ve al cap quan Mayor Oreja es presentava a lehendakari el 2001 i va treure 0 vots al poble originari dels Oreja, però no ve al cas).

Com si fossin els 10 negrets d'Agata Christie, els candidats republicans han començat a plegar. Qui serà el segúent a plegar? Perry té totes les paperetes.

Deu Negrets es varen presentar a Iowa.

Un va naufragar i ara en queden nou.

Discurs de comiat de Michele Bachmann

"The people of Iowa spoke with a clear voice, so I have decided to stand aside"

Empat al Caucus d'Iowa - (308 dies)

2012-01-04T10:20:00.000+01:00

És important qui ha guanyat a Iowa? De fet, no tant com qui ha perdut. Per què els perdedors ho han fet de forma espectacular. Michele Bachmann (sisena posició i última) i Rick Perry (la gran esperança blanca) han fracassat a la primera de canvi.
Bachmann, ha obtingut 6.000 vots. Quants milions de dolars s'ha gastat per obtenir 6.000 vots? Doncs sembla ser que el registre encara no té constància de la despesa de Bachmann, però no menys de 2 milions de dolars. Es mereix un enorme #etfelicitofilla. Pel seu costat, Perry ha tornat amb el seu equip de campanya a Texas per decidir si segueix amb la campanya. Caldrà estar atent a saber si és el primer dels 6 en retirar-se.

GAME ON! La gran sorpresa de Iowa ha estat Rick Santorum, ex-senador per Pennsylvania, que ha aconseguit empatar amb el gran favorit per la nominació republicana, Mitt Romney. Romney sols ha guanyat (a falta d'impugnacions) per 8 vots, però Santorum ha aconseguit imposar-se a 2 de cada 3 comtats d'Iowa, una gran gesta per un candidat que fins fa 15 dies no comptava per a ningú. La resta de comtats se'ls han repartit a parts iguales entre Romney i Paul.

Qui no es vol perdre la festa per res del mon és John McCain, de qui a mig caucus s'ha filtrat que viatjarà a new Hampshire per donar el seu recolzament a Mitt Romney.

Ara, tothom cap a New Hampshire. Dissabte i diumenge, doble debat a la ABC i la NBC amb tots els candidats que quedin i dimarts primàries. GAME ON!

Rick Perry a la desesperada

2012-01-03T15:19:00.000+01:00

Malgrat el poc valor quantitatiu a l'hora de guanyar la nominació, Iowa i New Hampshire poden catapultar a candidats que fins fa pocs dies no tenien cap opció. És el "momentum" de l'inici de les primàries, i aquest no sembla ser el de Rick Perry.
Rick Perry és conscient del valor 'psicològic' que tenen els primers estats en fer primàries, i també és conscient de la pujada de Rick Santorum a les enquestes. Per això, hores abans de començar les reunions veïnals del caucus d'Iowa, el Governador de Texas exhibeix el "vídeo del porquet". És la darrera oportunitat de Perry de sortir mig viu de Iowa.

De fet, Santorum també ha estat atacat a les darreres hores per Ron Paul. Atacat per ser massa liberal i per votar contra propostes republicanes com el gran govern o per votar a favor de propostes d'Obama en temes importants com Educació o Salut.

Caucus d'Iowa - Comencen les primàries (309 dies)

2012-01-03T08:08:00.001+01:00

El caucus d’Iowa no son unes primàries en que els electors registrats de cada partit voten pel seu candidat preferit. Els caucus son reunions d’electors/veïns que es reuneixen a porta tancada en locals socials del poble (biblioteques, escoles, esglésies) i escullen els seus representants a la convenció estatal, que alhora triaran els seus representants per a les convencions nacionals de cada partit. De fet, els caucus són una putada ja que sovint has de defensar el teu candidat públicament davant els teus veïns, i ja se sap que les discrepàncies polítiques entre veïns no son gens saludables per la convivència veïnal. A Iowa, són 1784 les petites convencions que escullen els representants dels 99 comtats.

El funcionament dels caucus és alhora diferent entre el Partit Demòcrata i el Republicà. Els republicans normalment escriuen el nom del seu candidat en un full en blanc desprès d’escoltar els veïns que defensen els diferents candidats. En canvi, com en molts altres temes, els demòcrates es compliquen bastant més la vida, primer es divideixen al local en grups de suport als diferents candidats i desprès es donen 30 minuts per a intentar convèncer al grup que s’ha format d’indecisos per a que se sumin al seu grup, per finalment votar els delegats. És com jugar a la caça de l'indecís però en un quadrilàter reduït i amb la competència al costat. De bojos.

Iowa és un estat del midwest de 3 milions d'habitants. Estat agrícola conegut per ser el principal productor de soja i etanol dels Estats Units i per tenir la major cabana porcina del país. El 35% dels residents són d'origen alemany (provinents de la immigració de mitjans segle XIX), així com el 62% són protestants i el 23% catòlics romans.

Iowa està considerat un estat blau segur, és a dir, un estat on els demòcrates tenen gairebé assegurada la victòria a les presidencials (Obama va guanyar per 9,5% a McCain i sols George Bush fill a la seva reelecció ha aconseguit portar Iowa al cantó vermell, tot i que per un estret 0,6%).

Finalment s’han presentat 9 candidats al caucus republicà d'avui: Michele Bachmann, Rick Perry, Mitt Romney, Ron Paul, Newt Gingrich, Rick Santorum, John Huntsman i Gary Johnson.

La web de Politico ofereix un seguiment constant de les diferents activitats que tots els candidats estan fent a Iowa aquests darrers dies de campanya.

Les diferents enquestes del GOP Republicà no acaben de treure l'aigua clara de qui guanyarà aquesta nit a Iowa. De fet, 4 enquestes diferents donen la victòria a 4 candidats diferents, malgrat que tothom dona a Romney i Paul com a possibles vencedors i a Rick Perry com a gran perdedor. Ara bé, sigui qui sigui finalment el republicà nominat, no sembla que Obama hagi de patir gaire per quedar-se els 6 vots electorals d'Iowa el proper 6 de Novembre.
Per tal de no quedar enrere a les primeres de canvi, els punyals i els vídeos a la contra ja fa dies que sobrevolen Iowa, el primer és de Rick Perry contra la resta de candidats i el segon és un atac frontal de Ron Paul contra el veterà Newt Gingrich.

Més Informació del funcionament del caucus republicà aquí, i del caucus demòcrata aquí.

Web dels Republicans d’Iowa - Web dels Demòcrates d’Iowa

Presidencials USA 2012 (311 dies)

2012-01-02T08:15:00.001+01:00

Any de traspàs, i per tant any d’eleccions presidencials als Estats Units. Per tant, any de primàries, de caucus, de convencions, de candidats i candidates recorrent pobles i carrers nord-americans fins a l’extenuació i de recollida de fons per a finançar les interminables despeses electorals.

El 3 de gener és la data escollida per iniciar un camí que acabarà el dimarts 6 de novembre amb la celebració de les eleccions presidencials. Són 311 dies que tenen el primer acte aquest dimarts amb el caucus d’Iowa, que des de 1972, és el primer pas per a la nominació dels candidats a la presidència dels Estats Units.

Mentre que pel bàndol demòcrata, l’actual president Barack Obama no té rival, la incertesa dels primers 240 dies recaurà en saber qui serà finalment el contrincant de l’actual president. El 27 d’Agost a Florida, durant la celebració de la convenció republicana en sabrem el resultat.

Resum del 2011 - Social Media

2011-12-30T07:28:00.000+01:00

Wonderful World

2011-12-27T07:32:00.000+01:00

Natura en estat pur!

The Game Change

2011-12-23T07:21:00.002+01:00

Nova pel·lícula per a la malaltada de la compol i ja en van 3 pels propers mesos desprès d'aquesta i d'aquesta.

Si la peli és fidel al llibre en la que està basada, El joc del canvi, que explica les interioritats de les campanyes de McCain i Obama, veureu com el personatge de la Sarah Palin i tot el que expliquen d'ella, no us defraudarà....

Experiències

2011-12-21T07:39:00.001+01:00

Roger Federer

2011-12-19T07:25:00.000+01:00

Roger Federer o com fer reaparèixer una estrella en hores baixes. Fas veure que graves un vídeo comercial, fas una parada, graves el que passa al temps mort de la gravació i el penges a You Tube.

Veritat o mentida?

Million Mile Joe's Surprise Parade

2011-12-16T07:13:00.000+01:00

Gran viral d'Honda per l'home del milió de milles. El meu cotxe no ho aguantarà pas mai...

Audi i el Barça-Madrid

2011-12-14T07:22:00.001+01:00

El Barça-Madrid comença a agafar molta volada, comercialment parlant. Fins al punt que hi ha marques que ja fan anuncis sobre la rivalitat dels dos equips. Audi és una de les primeres.

The Bug Circus Generator

2011-12-12T07:15:00.002+01:00

Sort que no necessito tenir tot aquest sidral muntat a casa per poder carregar el mòbil!

Un Iphone Gegant

2011-12-05T07:00:00.000+01:00

Em quedo amb la mida de l'Ipad. Aquests són massa grans per posar-los a la maleta.

Keep Walking Brazil

2011-11-30T07:23:00.000+01:00

Brasil, país emergent, també als comercials de tot el món.

El problema de Monty Hall

2011-11-29T08:28:00.000+01:00

Suposa que ara estàs a un programa, i et deixen triar tres portes: Darrere una, hi ha un cotxe; darrere de les altres, cabres. Tries una porta, per exemple, la número 1, i el presentador, que sap què hi ha darrere les portes, obre una altra porta, per exemple, la 3, que té una cabra. Després et diu: "Vols canviar a la 2?" Hi surts guanyant canviant el que havies triat?

No sempre el que sembla més evident, és la opció més satisfactòria. Visca la probabilitat!

I el 2019?

2011-11-28T07:28:00.000+01:00

Microsoft, o com serà el mon de la informàtica el 2019. Si Microsoft és capaç de fer algo així, imagineu que podria arribar a fer Apple....

Pepsi VS CocaCola

2011-11-25T07:22:00.000+01:00

La guerra Pepsi vs Coca-Cola sempre ha deixat grans anuncis. El darrer, el de Pepsi, que va haver de lluitar contra el patrocini de Coca-Cola del mundial de futbol de Sud-Àfrica.

Malgrat l'espectacularitat, em quedo amb els dos següents anuncis, més antics, més senzills, però molt millors.

Bring it to life

2011-11-23T06:54:00.000+01:00

Les marques de cervesa són darrerament una font inesgotable d’anuncis molt treballats. Guinness és una de les que més es gasten en anuncis i campanyes espectaculars. La darrera, de 2009, la campanya “Bring it to life” (web)

Per fer l’anunci, es contractà a l’escenògraf Grant Major, guanyador d’un Òscar pel Senyor dels Anells. Algunes dades de l’anunci: 3 mesos de preparació abans de rodar, 45 dones cosint l’herba artificial durant 6 dies, rodatge al Canadà, Nova Zelanda i les illes Fiji. Glaceres de més de 8.500 metres, temperatures de -30º, etc...
Tot per crear un anunci èpic, per crear una campanya sorprenent, que ilustrès gràficament la creació de la vida i l’energia i ho relacionès amb la passió per una marca.

Greenpeace 40 anys

2011-11-21T07:29:00.005+01:00

Per celebar el 40è Aniversari de Greenpeace, Gorgeous Produccions ha creat un vídeo molt intuïtiu del que han suposat les accions de l'ONG aquests darrers 40 anys.

Agència: DDB Paris.

To fly. To save

2011-11-18T07:12:00.001+01:00

TOtes les campanyes, tenen les seves anti-campanyes. I aquesta, no podia ser menys.
La parodia d'EasyJet de l'anunci de British Airways "To Fly. to Serve".
Com bé diuen, no ens cal pintar als alerons de la cua dels avions el nostre slogan, ja que val diners.

To fly. To serve

2011-11-16T07:24:00.001+01:00

La que havia estat "l'aerolínea favorita del món", i que un dia va fer caure la Union Jack de l'aleró de l'avió, crea una campanya per remarcar el seu origen 'imperial', ara fa 90 anys, i cobrir els quatre punts cardinals de l'imperi Britànic.

Desprès dels atemptats de l'11S i d'una vaga de treballadors de cabina que va durar 18 mesos, British intenta renéixer tot començant un nou capítol que inclou una nova marca "To Fly. To Serve" al costat de l'escut d'armes de la companyia.

És la campanya publicitària més important (23 milions d'€) de British Airways en els darrers 10 anys.

Campanya interactiva contra les drogues

2011-11-14T07:23:00.006+01:00

Vídeo interactiu creat per l'Agència "Bocca Copenhaggen" per a la companyia d'autobusos danesa Movia, per tal de promoure la responsabilitat envers la beguda i els efectes de les drogues.
Per a veure'l cal entrar a la web de la campanya http://www.byturen.com/ i començar a moure el cursor per sobre el vídeo.

MI5 al metro

2011-11-11T07:28:00.002+01:00

L'MI5, el servei secret britànic al servei de Sa Majestat la Reina, té problemes per trobar nous agents secrets. Per això ha decidit que també es poden buscar agents a les andanes del Metro.
És així com devien reclutar James Bond?

That calls for a Carlsberg

2011-11-09T07:19:00.003+01:00

Nova campanya de Carlsberg "That calls for a Carlsberg", produïda per l'Agencia Fold 7, London
Dues de les proeses més importants aconseguides per l'home, unides per una cervesa danesa.
La campanya es va complementar amb canvis a l'envàs, actualització de la identitat visual i implementació de la campanya a més de 140 països.

I el making off de les dues....

The Iron Lady

2011-11-07T07:14:00.006+01:00

Una altra peli pels malalts de la ComPol

Detox i Twitter

2011-11-04T07:19:00.002+01:00

A principis de setmana vèiem la campanya de Geeenpeace contra Adidas i Nike. La campanya va basar part de l’estratègia en una campanya via twitter inspirada en “Twitter Job Hustle”. Greenpeace va encoratjar la gent a unir les seves protestes online deletrejant D-E-T-O-X a les comptes Twitter de Nike Soccer, Nike Store i Adidas.
Òbviament, un redisseny digital com aquest requereix d’una coordinació amb quatre amics més, així que greenpeace va donar instruccions de com fer aquesta protesta. Veieu el vídeo.

Twitter Job Hustle from Wonder Years on Vimeo.

Debat Empresa 2.0

2011-11-02T07:21:00.003+01:00

Demà dijous 3 de Novembre tindrà lloc un debat sobre la presència de les xarxes dins el món empresarial. És un nou 'divertimento' del grup de l'Osonosfera, que des de fa uns anys remou la xarxa social osonenca buscant introduir les xarxes socials a llocs tant diversos com la política, les escoles, les biblioteques i ara les empreses.
El debat es farà a les 8 de la tarda al VIT, al Recinte firal del Sucre i comptarà amb la presència de representants de Yslandia, Banc de Sabadell, Carol Bruguera i Gaufix.net, amb Hugo Pardo de moderador de l'acte.
No us ho podeu perdre!

Greenpeace contra Nike i Adidas

2011-10-31T07:16:00.000+01:00

Arran d’un estudi publicat el passat 13 de juliol 2011, Greenpeace ha revelat que existeixen vincles comercials entre una sèrie de marques internacionals de roba como Adidas i Nike amb dos fabricants xinesos responsables de tirar substancies químiques perilloses en importants rius de la Xina.
A la web, Greenpeace amplia detalls sobre el desafiament 'Detox', paraula que traduïda significaria desintoxicació. No obstant, en un exercici de creativitat, els responsables del vídeo han substituït la lletra ‘X’ per un caràcter en xinès, que traduït significa agua.
El desafiament 'Detox' forma part d’una campanya de conscienciació que, insta especialment a les marques líders Adidas i Nike, a agafar la iniciativa, i que utilitzin la seva influencia en la cadena de subministrament per aconseguir aquest fi.

La campanya l'ha fet l'Agència Godmother films

La Màquina de la Felicitat

2011-10-28T07:27:00.005+02:00

Campanya de Coca-Cola de 2010 "La Màquina de la Felicitat". Màrqueting de Guerrilla i Màrqueting viral alhora en una sorprenent gravació. Les cares dels nois i noies del campus universitari ja valen una campanya. Ningú sap on és el campus ni quan es va fer, però tothom espera on apareix la propera màquina de la felicitat.

Per cert, la Universitat era la Saint John's de Queens, i la següent va aparèixer al mig d'un campus de Londres

Robert Reich

2011-10-26T07:22:00.000+02:00

Robert Reich , Secretari de Treball durant la presidència de Bill Clinton i col·laborador del lobby demòcrata MoveOn intenta explicar en menys de 2 minuts i 15 segons, els motius de la recessió actual.

Ho aconsegueix?

Els anuncis del Campionat del Món

2011-10-24T07:16:00.011+02:00

Ahir es va acabar la Copa del Món de Rugby, celebrada a Nova Zelanda i guanyada pels All Blacks davant el quinze del Gall.
Seguidament podeu veure un resum dels vídeos promocionals d'empreses de tot el món, fets expressament per donar suport a l'esdeveniment. El món del rugby també produeix grans vídeos!

1. Vídeo de Guinness (web)

2. Heineken 3. Haka Promo

4. MasterCard 5. Mastercard 2

6. DHL 7. TF1

8. OSN Dubai 9. Adidas

10. Rugby WC 1 11. Rugby WC 2

12. ToddClever 13. ESPN

14. SKY Sport 15. SKY Sport 2

16. TVNZ 17. Cathay Pacific

Declaració d'ETA

2011-10-21T07:27:00.003+02:00

Heineken i el Social Media

2011-10-19T07:24:00.001+02:00

Heineken ha desenvolupat dues campanyes amb dos nous conceptes destinats únicament als mitjans socials.

THE INVITE

Un concepte petit però brillant que consisteix en connectar l’obridor d’ampolles amb el compte Facebook a través de Bluetooth. Tant aviat com s’obre una ampolla de cervesa, es publica un esdeveniment al mur de FB i alerta els teus amics. Com més gent s’afegeixi a la festa i acceptin les invitacions més oportunitats d’aconseguir regals de cervesa gratis.

BEER FOR FRIENDS

Quantes vegades has fet alguna cosa per un amic i li has dit “et dec una cervesa” però mai ho has pogut complir? Aquesta nova aplicació et permet canviar la cervesa quan ens registrem en un bar en una data posterior. Una bona idea, però potser una mica complicat executar-la a gran escala?

The ides of March

2011-10-17T07:17:00.002+02:00

Per als malalts de la ComPol....

La resposta de Volkswagen

2011-10-14T07:10:00.001+02:00

La resposta de Volkswagen

Per cert! Volkswagen també sap fer servir els Social Media... mica en mica...

Greenpeace contra Volkswagen (II)

2011-10-13T07:13:00.002+02:00

Quan la campanya de Greenpeace va arribar als 300.000 Jedis inscrits per demanar a Volkswagen que abandonés el 'Cantó fosc' de la força, Greenpeace va llençar a la xarxa la història de Brian, el soldat imperial nº 258.793 que un dia va decidir abandonar el cantó fosc.

Però, i la resposta de Volkswagen a la campanya? La resposta, demà...

Greenpeace contra Volkswagen (I)

2011-10-10T07:18:00.001+02:00

Campanya de Greenpeace contra Volkswagen.
La campanya intenta que Volkswagen abandoni el 'cantó fosc' a través d'equiparar la fàbrica de cotxes amb els dolents de Star Wars, per tal d'intentar que la multinacional alemanya s'acosti als estàndards d'eficiència energètica i no s'oposi al Pla Obama de millora i reducció de les emissions de CO2.
Podeu afegir-vos a la campanya a la web, o llegir tot el que no sabeu sobre Volkswagen aquí.

Agencia: Deutsch

sverigedemokraterna

2011-10-07T07:24:00.001+02:00

TV4, TV sueca, es va negar a emetre l'any passat l'anunci electoral del partit demòcrata, partit de la ultradreta a Suècia, ja que considerava que incitava a l'odi racial.
L'anunci diu: "El 19 de setembre vostè podrà escollir entre la ruptura de l'immigració o la ruptura de les pensions. La política és una qüestió de prioritats. Vostè escull."
El que a priori podria semblar una decisió molt aplaudida de la TV sueca, va permetre al partit demòcrata exercir el paper de víctima i així multiplicar l'atenció sobre ell, que d'una altra manera no hauria aconseguit ja que la immigració, com és usual, no era un tema important en la campanya sueca.
Mítings amb protestes de grups d'esquerres envoltats de policies i el boicot de varis mitjans de comunicació varen reforçar el paper de víctima d'un partit que defensava reduir la immigració en un 90% i treure Suècia de la Unió Europea.

Resultat: El 5'7% del vot i 20 diputats.

Així de simple

2011-10-05T07:39:00.001+02:00

Potser la temàtica és la que menys importa, no per que el tema no sigui molt important, sinó per que amb aquests vídeos ens demostren a quants anys llum estem a l'hora de comunicar l'obra de govern.

Un simple vídeo, amb dibuixos i gràfics simples, però amb la lliçó ben apresa i un missatge clar i ferm.

Skoda Curriculum Vitae

2011-10-03T07:16:00.001+02:00

Jo també vull un currículum així...

Skoda - Curriculum Vitae from weareflink on Vimeo.
Agency: Leagas Delaney Prague (Czech Republic)

Debt Xina-USA

2011-09-30T07:22:00.001+02:00

Fa més de 20 anys, Ridley Scott va dirigir un anunci que les principals cadenes americanes es varen negar a emetre per ser 'massa controvertit'. A l'anunci s'oferia, en 60 segons, una visió d'un món on les generacions futures portaven a judici els líders actuals per haver-los llegat una massiva obligació de deute nacional.
Els 'Ciutadans contraris a la despesa governamental' és un lobby nord-americà que ha reutilitzat la idea, el lema ("Pots canviar el futur. Has de fer-ho") i l'ha convertit en un vídeo d'atac als polítics en general. Es va emetre per les eleccions de mid-term de 2010 i, com fa 20 anys, un parell de cadenes van rebutjar emetre'l.
L'enemic que fa por, ja és la Xina.

El temps passa

2011-09-28T07:21:00.001+02:00

El temps passa... Ha arribat la tardor.

Snow Time Lapse 2011 January 11/12 from Michael Black on Vimeo.

Mardin

2011-09-26T07:27:00.003+02:00

Els coloms també veuen Red Bull?

Això és Mardin

Està dormint...

2011-09-23T07:19:00.002+02:00

Els que tenen, tenim, nens petits sabem com de difícil pot ser a vegades fer adormir una criatura. Per sort, encara no hem arribat a aquests extrems...

Més realitat augmentada

2011-09-21T07:25:00.001+02:00

El cantó fosc de la força també té la seva dosis de realitat augmentada

Editions Atlas - Total Immersion

Campanya d'AXA a Bèlgica.

Agencia: Duval Guillaume Antwerp / Modem, Bèlgica

Realitat augmentada

2011-09-19T07:14:00.003+02:00

Fa uns mesos, vaig assistir a una demostració comercial de realitat augmentada i des de llavors que no paro de buscar-li possibles aplicacions.

El 1er vídeo és un viral rus basat en una samarreta i la sensació de morir abatut a trets. Creat per Leo Burnett Moscow per a WWF amb la idea de sensibilitzar la ciutadania de la difícil situació del tigre siberià. WWF va distribuir 3.000 samarretes a botigues claus de Moscou i aquest n'és el resultat. Un viral impressionant amb molt èxit!

Londres i les seves pel·lícules a l'instant

Isang litrong

2011-09-16T07:24:00.000+02:00

Isang litrong ("Un litre de llum") és un projecte desenvolupat per estudiants del MIT i aplicat a Filipines que busca atrapar la potència del sol en una bombeta casolana d'ultra-baix cost, per tal d'atraure la llum a cases fosques i tristes que omplen els barris més desvalguts del món.
Les ampolles, plenes d'aigua i lleixiu, es col·loquen perfectament ajustades en un forat al sostre, com si fossin ulls de bou i emeten llum equivalent a una bombeta de 55 Watts d'electricitat. Tot gràcies als raigs del sol, que viatgen en vertical a través de l'envàs i al xocar amb el líquid generen una refracció horitzontal de 360 graus que il·lumina tota la habitació.
Pàgina de Facebook

What the hell is social media

2011-09-14T07:28:00.001+02:00

El més ràpid

2011-09-12T07:22:00.000+02:00

Més ràpid que l'aire, el so, la llum.. i la patata!

No és el nou Superman, és... Google Chrome!

Mundial rugby 2011

2011-09-09T08:02:00.006+02:00

Avui comença el Mundial de Rugby 2011 a Nova Zelanda, país que acull un dels millors equips del món.
Aquest matí l'Eden Park d'Auckland acollirà el partit inaugural entre els All Blacks i Tonga

El Rugby és un dels esports nacionals de Nova Zelanda, i si no que li diguin a en Mane, que ho viu cada dia.

Els meus llibres de l'estiu

2011-09-07T07:28:00.000+02:00

Seguint les recomanacions del bloc Biblioteques 2.0, un altre producte de la factoria Osonosfera, us passo a recomanar els llibres que he llegit aquest estiu 2011.

- "Se sabrà tot" de Xavier Bosch
- "L'últim Dickens" de Matthew Pearl
- Les Memòries de Tony Blair
- Les Memòries d'Edward Kennedy

Com a bon bilingüe, n'he llegit 2 en català i 2 en castellà, no fos cas que vingués un jutge del Suprem o del TSJC i m'empaperés de per vida en una cel·la com les que hi havien al Boston de Dickens del segle XIX.
Amén. #jonoacato

Per un altre dia queden els llibres en llista d'espera per a la propera temporada de tardor-hivern 2011.

El viral de Quicksilver

2011-09-05T07:52:00.000+02:00

ATENCIÓ! no provar-ho a casa sense la supervisió d'un adult.

Realitzat per l'agència Saatchi &Saatchi de Dinamarca i gravat al pont Dronning Louise de Copenhaggen (l'explosió i el surfista estan gravats a la costa). Un viral de Quicksilver del 2007 de més de 10 milions de visites.

Social Media Revolution

2011-09-02T05:51:00.000+02:00

Declaració d'intencions del bloc?.. potser sí...

tot canvia!

Eppur si Muove!

2011-09-01T20:32:00.001+02:00

Ens movem... igual que el bloc... altre cop... fins ves a saber quan....

Eppur si muove!

MOVE from Rick Mereki on Vimeo.

Gent Valenta al Palau

2010-11-24T12:58:00.003+01:00

Espot de campanya de la Gent Valenta d'Esquerra

2010-11-12T10:14:00.000+01:00

Gent Valenta

2010-09-28T18:43:00.000+02:00

www.GentValenta.cat

El primer cop...

2010-07-16T19:49:00.000+02:00

Avui el Parlament de Catalunya ha votat per primer cop, una resolució que demanava iniciar un full de ruta que desemboquès en un procès democràtic per aconseguir la Independència de Catalunya.
La resolució, presentada pel Grup Parlamentari d'Esquerra Republicana de Catalunya arrel del ple per discutir la sentència del TC sobre l'Estatut ha comptat amb el vot favorable dels 21 diputats d'Esquerra Republicana, però ha estat rebutjada gràcies al vot en blanc dels 47 diputats de Convergència i Unió, i el vot en contra dels 36 diputats del PSC, els 12 diputats d'Iniciativa per Catalunya, els 14 diputats del Partit Popular i els 3 diputats del Grup Mixt. Per tant 21 vots a favor, 47 en blanc i 65 en contra.
Avui el Ple del Parlament de Catalunya ha obert una via que ja no té retorn. Per que de votacions com aquesta, a partir d'avui n'hi hauran més.
El poble català ho va demanar dissabte passat manifestant-se i ho continuarà demanant pesi a qui pesi i malgrat aquells que, quan venen eleccions són més catalanistes que ningú i quan és hora de votar resolucions per anar més enllà sel's hi arruga el dit i acaben votant el que els hi marca la butxaca.
De dies com avui, en un futur n'hi hauran més. I nosaltres hi serem, com fins ara...

Avui és el principi de tot!

2010-07-11T23:45:00.001+02:00

Manllevo una frase del President Puigcercós per titular aquest post. Per que crec que simbolitza perfectament el significat d’allò que he volgut escriure.

Ahir vam assistir segurament a la manifestació més nombrosa de la historia del nostre país, sols comparable segons diuen els més granadets a la manifestació del 1977. Han passat 33 anys des d’aquella primera manifestació on els catalans, després d’haver sobreviscut a 40 anys de negra nit del franquisme van sortir al carrer per reclamar que el poble de Catalunya tenia uns drets, que volien recuperar aquells drets que el franquisme els havia arravatat com a poble.

Uns i altres hem comès molts errors des d’aquell dia. El més gran ha estat que els diferents governs i partits polítics espanyols així com la gran majoria dels diferents governs i partits catalans han intentat tancar la mal anomenada transició espanyola sense tancar el cas català. Les constants i creixents (sobretot a partir de principis dels 90) reivindicacions catalanes van anar acompanyades de tèbies recuperacions competencials i petites concessions en matèria de recaptacions d’impostos com l’IRPF a canvi d’estabilitat política espanyola. Però mai amb un acord de màxims on el poble català es pogués sentir valorat i reconfortat per la seva aportació a l’estabilitat política i econòmica castellana.

Fins que l’any 2003, l’independentisme català va arribar mitjançant un govern de coalició al Govern català, tot reclamant un major nivell d’autogovern que permetés a Catalunya recuperar la posició política, econòmica i civil que es mereixia.

Els darrers 7 anys han estat anys de molts dubtes i moltes crítiques: el nacionalisme català que es sentí enganyat i expulsat d’un govern inamovible fins llavors, el nacionalisme espanyol que no va pair que un partit que propugna la independència pogués assumir tasques de govern, i l’independentisme intranquil que creia que la independència es podia declarar en tres mesos.

Però pas a pas, llei a llei, conflicte a conflicte, l’independentisme parlamentari ha anat aniquilant tots els tòpics que perduraven en l’imaginari col·lectiu català. En primer lloc fent que tots els partits es posessin d’acord en aprovar un estatut de mínims amb el que el poble català podia començar a créixer en nivells d’autogovern. Desprès apostant per lleis i pactes nacionals que sempre s’havia dit que eren impossibles... la llei d’acollida, la llei d’educació, l’oficina antifrau, la llei de consultes populars, la llei de vegueries, i la darrera llei del cinema. Lleis que malgrat tenir un topall en la Constitució Espanyola, són necessàries per a créixer com a poble que un dia vol ser un Estat.

Ho hem provat tot per a poder demostrar a la ciutadania que volíem una entesa. Vam pactar un Estatut de mínims per que la ciutadania demanava unitat, però els partits espanyols de la mà del TC l’han dinamitat. Vam intentar posar els ciments d’un estat federal amb l’esquerra espanyola que va fracassar, i és que per federar-se cal que a l’altra banda hi hagi algú. Vam intentar esgotar la via autonomista per que hi havia gent que no volia trencar amb Espanya, i Espanya no ens hi ha volgut.

La darrera sentència del TC no mata l’Estatut del 2006, la darrera sentència del TC ha acabat amb l’autonomisme que molts han intentat fer sobreviure els darrers 30 anys. Ara l’autonomisme ja té uns límits coneguts, i com es va demostrar ahir dissabte, són insuficients per a que els catalans ens puguem sentir còmodes.

Els darrers anys, els ciutadans i ciutadanes de Catalunya han tingut l’oportunitat de conèixer una nova opció de futur per ells i pels seus fills. La opció “independència” (ignorada als 80, maleïda als 90, i repudiada a principis del 2000) s’havia col·locat darrerament amb les consultes populars, al centre de la política catalana.

La sentència del TC ha tret la independència del centre de la política com una opció més i l’ha col·locada com a opció de triomf. A partir d’avui, ja sols hi ha dues opcions: o l’autonomisme resignat als límits que marca el TC, o l’exercici democràtic del dret a decidir què volem ser com a poble.

L’any 1977, centenars de milers de catalans sortiren al carrer amb milers de senyeres i un sol crit: “Llibertat, amnistia i Estatut d’autonomia”. 30 anys després, les estelades i el crit d’Independència han substituït les senyeres i els Estatuts. El poble català s’ha fet gran i ha perdut la por, com deia el cantautor d’Alcoi “ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer”

A partir d’avui, els partits catalans s’hauran de començar a posicionar per fer front a la demanda que ahir van fer centenars de milers de catalans i catalanes. Les opcions s’esgoten i la tria comença a ser molt clara: O submissió i acatament de les imposicions espanyoles o la independència de la nació catalana.

Avui companys, és el principi de tot!

Continuem avançant!

2010-06-08T14:46:00.000+02:00

El passat 10 de Març, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei de Consultes Populars. Una llei controvertida, ja que al contrari del que l’imaginari col·lectiu català podia pensar, es va aprovar sols amb els vots dels 3 partits que donen suport al govern català i amb l’insòlit vot contrari de Convergència i Unió que ofuscada per l’èxit d’Esquerra va intentar banalitzar la llei per aconseguir-ne rèdit electoral. Com sempre, més papistes que el Papa.

I és que tenien raó, l’èxit d’Esquerra va ser fer aprovar per majoria absoluta, amb el vot del PSC, una Llei de Consultes Populars que tothom sabia per a què havia de servir (els més 500.000 vots a les consultes independentistes els darers mesos en són una prova).

Avui, sols 3 mesos més tard, la Mesa del Parlament en virtut del compliment de la dita llei, ha admès a tràmit una IP que demana fer un Referèndum per la Independència de Catalunya. La IP ha sortit endavant amb els vots favorables de CiU, ERC i IC-V. Per tant, ara és el moment de començar un procès que s’inicia amb la recollida de signatures. Els partits ja s’han començat a posicionar, el President d’Esquerra Joan Puigcercós, ha estat molt clar, mentre que Oriol Pujol, malgrat haver votat aquest matí a favor de la IP, ja ha tirat aigua al vi.
Les properes setmanes i mesos seran claus per saber com evoluciona el tema, però a hores d'ara sols hi ha una cosa clara: Esquerra és l'eina que l'independentisme té i fa servir per construir pas a pas el camí cap a la llibertat nacional. Si per aprovar la Llei de Consultes fan falta els vots del PSC, Esquerra s'hi deixarà la pell. Si per aprovar la IP fan falta els vots de CiU o IC-V, Esquerra s'arremangarà fins al final. Per que com bé diu avui en Ferran Requejo en un bon article a La Vanguardia "Cal una majoria social per a la independència", i a Esquerra ja fa molts anys, i ho hem demostrat sobradament, que estem per això!

Tornarem a vèncer

2010-06-07T13:57:00.001+02:00

Fa molt temps que no escric... el temps se'm tira al damunt, i com sempre el bloc està a la cua de les prioritats... una llàstima!
Però no podia deixar passar la oportunitat de fer referència a un gran vídeo que han editat els companys de comunicació d'Esquerra. En sols 3 minuts, les raons i les emocions es desborden... Continuem avançant! Tornarem a vèncer!

BICAMPIONS!!

2010-02-28T19:00:00.000+01:00

Ho han tornat a fer!

Aquest passat estiu, el Barça va treure el talonari i es va endur a l’Adru i el míster Pujalte... i nosaltres vam recuperar en Masu! Però l’equip ha demostrat un altre any que el col·lectiu és molt més important que les individualitats (tot i que els jugadors són increïblement bons) i que el grup que es va començar a formar fa 4 anys no sols encara existeix, sinó que dia a dia va fent més gran la història del Club Patí Vic. Primer van passar per sobre el talonari del Barça i es va guanyar la Supercopa d’Espanya, i avui després de 3 partits fantàstics en 3 dies seguits a Lloret, el Vic ha aconseguit el segon títol de l’any i el segon títol consecutiu de Copa!! A més, estan virtualment classificats per la quarta final a sis consecutiva de la copa d’Europa, i segons a la lliga a un sol punt del Liceo, lliga que aquest any no es decideix en play-offs!! Encara queda molta temporada!!

Felicitas als BICAMPIONS... Titi, Borja, Carbó, Bancells, Sergi, Masoliver,Torra, Pla, Baget ....

La foto és d'en Sergi Sabaté per l'Esportiu.cat, en Marc Torra marca el primer gol del partit.

25 anys sense Espriu

2010-02-22T08:36:00.001+01:00

Era el 2002, al Teatre Lliure feien 'Ronda de Mort a Sinera' basada en textos poètics, narratius i dramàtics.
"La Mort, després d'haver mirat fixament el públic, es tomba a l'esquerra i introdueix Salom, el qual va devers ella, tot enfrontant-se-li, i la Mort avança cap al mig de l'escenari. Es queden un moment cara a cara. Després, la Mort, amb un gest sobri i segur, l'invita a fer una meditació sobre la gent de Sinera que ella s'ha anat emportant: els avis, els besavis i els pares d'aquests avis. Com si la dalla de la mort donés el ritme del pas del temps"

La llei electoral - Desenvolupament i propostes (II)

2010-02-19T12:41:00.017+01:00

La ponència per la nova llei electoral va començar agafant com a referència l’informe de la comissió d’experts i les 50 propostes inicials. A partir d’aquest punt d’inici, les dificultats van arribar ven aviat, bàsicament a l’hora de debatre el model de llei respecte la proporcionalitat i el prorrateig dels escons (és a dir, quin és el model a escollir per a calcular els escons que toquen a cada partit) però no en la conveniència de les llistes obertes com algú ha dit aquests darrers dies en un intent de portar el debat a altres aigües. Les diferents propostes que els partits avalaven són les següents:

CiU: proposa 7-8 circumscripcions de llista general, i un doble vot amb districtes uninominals a totes les comarques tot valorant la inclusió dels districtes de la ciutat de Barcelona (en total 51 o 54 segons el dia), tot i que alhora demanava que la distribució d’escons per circumscripcions no impliques la pèrdua d'escons de les antigues províncies. De fet CiU no va donar a conèixer íntegrament la seva proposta fins després de trencar-se les negociacions, i no s'acaba d'entendre si els resultats finals vindrien determinats pels resultats de les 7-8 circumscripcions o per un mixt entre els uninominals i les circumscripcions. Aquest fet és molt important ja que en el primer cas els resultats no variarien gaire mentre que en el segon cas CiU aconseguiria una majoria absoluta que ni el mateix Pujol havia somiat mai.

PSC: Proposa una circumscripció única de llista general i la creació de 64 districtes uninominals (alguns comarcals, altres de partit judicial, altres de districtes a la ciutat de Barcelona). Per tant, proposta de doble vot basada en el model alemany. Els escons resultants sortirien de la repartició en circumscripció única (1 persona = 1 vot) però es repartirien segons els resultats del mixt de les uninominals i la llista general de cada partit, amb totes les conseqüències d'escons sobrers que això comporta en països que apliquen aquest sistema com la pròpia Alemanya

ERC: Assumeix com a propi l’informe de la Comissió d’Experts. És a dir, divisió en 7 circumscripcions a imatge de les divisions de la llei d’ordenació territorial (vegueries), amb un prorrateig inicial de 2 escons a totes les vegueries excepte la de Barcelona i la repartició dels 123 escons restants segons proporció de població.

IC: Proposa una circumscripció única de llista general, i 7 districtes coincidents amb vegueries. De fet ICV fa seva la proposta de la ILP dels Ciutadans pel Canvi basada en la repartició dels diputats en les 7 circumscripcions/vegueries amb un prorrateig inicial d'1 escó a cada circumscripció i la resta segon la població. Tot i que aquesta proposta en la versió inicial de CpC proposava reduir el nombre de diputats a 120 i anar-los incrementant a mesura que la participació superi o no el 60%.

PP: Proposa una circumscripció única de llista general, sense determinar el nombre de districtes en que s'hauria d'articular el territori. Tot i que en certs instants de la ponència havien tornat a les 4 províncies espanyoles de l'actual LOREG que regeix les eleccions al Parlament de Catalunya.

La llei electoral - Inici (I)

2010-02-17T12:07:00.003+01:00

El 2007, la Conselleria de Governació i Administracions públiques de la Generalitat de Catalunya de la mà de l’aleshores Conseller Puigcercós va decidir tirar endavant la creació d’una llei electoral catalana, tal i com demanava tant l’estatut del 1979 en el seu article 31.1 “El Parlament serà elegit per un termini de quatre anys, per sufragi universal, lliure, igual, directe i secret, d'acord amb la llei electoral que el mateix Parlament aprovarà. El sistema electoral serà de representació proporcional i assegurarà a més l'adequada representació de totes les zones del territori de Catalunya.”, com el nou estatut de 2006 en l’article 56.2 “El sistema electoral és de representació proporcional i ha d'assegurar la representació adequada de totes les zones del territori de Catalunya [...] El règim electoral és regulat per una llei del Parlament aprovada en una votació final sobre el conjunt del text per majoria de dues terceres parts dels diputats”.

A tal efecte, es creà una comissió d’experts (formada per Josep Mª Colomer, Jaume Magre, Josep Mª Reniu, Jordi Sauret, Agustí Bosch i Joan Botella) per elaborar els treballs previs a la redacció de la Llei electoral de Catalunya. La intenció del Govern, amb el vistiplau de tots els grups parlamentaris, era que un grup d'experts en la matèria estudiés els elements del sistema electoral i fes una proposta consensuada i viable en el context actual. La proposta aconseguí un redactat que podeu consultar aquí.

El treball analitza qüestions com ara la participació electoral, la representació proporcional i geogràfica, la proximitat entre votants i representants, i la transparència i l'autogovern democràtics del procés electoral. Per a tots aquests temes ofereix 50 propostes que, dins el marc constitucional, estatutari i legal, poden configurar un sistema electoral aplicable a les eleccions al Parlament de Catalunya.

Els experts varen treballar amb plena independència, consultant altres experts i entrevistant dirigents i membres destacats dels partits polítics representats al Parlament de Catalunya. El resultat, segons ells mateixos fou un informe que no reflectia enterament l'opinió personal de cap dels membres de la Comissió, sinó que era assumit col·lectivament per tots, alhora que presentaven una proposta amb la intenció que pugues ser acceptada per tots els ciutadans, que fos capaç d'obtenir el consens de tots els grups polítics i que servís de punt de partida de la futura Llei electoral, tal com demanava l'Acord del Govern que va nomenar la Comissió.

Malgrat romandre més de 2 anys en un calaix, finalment fruït de la creixent desafecció política arràn dels casos Pretòria i Millet i de la voluntat del nou Conseller Ausàs que alhora desenvolupava la llei d’ordenació territorial, els grups parlamentaris acceptaren treballar en ponència per tal d’el·labora la nova llei electoral. La ponència s’inicià el passat mes de novembre.

Atac contra la raó - Al Gore

2010-02-16T15:28:00.001+01:00

Al Gore, fou el VP de l'administració Clinton 93-2000. Aquest càrrec i el Premi Nobel de la Pau són els dos grans ítems que ha aconseguit, després de perdre, en estranyes circumstàncies, les eleccions a la presidència de l'any 2000 davant George Bush. De fet, Gore era congressista i sendador des de 1976, i fill d'una nissaga de senadors de Tennessee.

En aquest llibre, Gore entra a sac en la crítica a la presidència de George Walker Bush, a partir de la inquietant entrada dels EEUU a la guerra de l'Irak, gràcies al canvi de paradigma de l'administració i el Congrés dels EEUU. Gore critica amb duresa, agafant sempre com a referència als Pares Fundadors de la democràcia dels Estats Units, la pèrdua de llibertats dels ciutadans a partir dels atacs de l'11 de setembre. Explica com l'administració Bush opta pel secretisme, ignora les opinions dels experts i recolza polítiques específiques de tall ideològic i econòmic, per tal de fer efectius els seus objectius.
Gore també parla de l'arma actual de més poder, la televisió. El mitjà més eficaç per influïr en les ments de milions d'individus (potser per això Gore va crear una empresa de telecomunicacions orientada a l'oferta de Televisió). L'ensinistrament que fa la televisió fa que les idees i la raó juguin un paper secundari en l'actualitat, i alhora permeti que els individus siguin governats a partir d'interessos no coneguts ni explicats.
Un bon llibre per conèixer de prop la història dels Estats Units i els secrets de l'administració Bush

Post anterior sobre 'la veritat incòmode'

7 anys del No a la Guerra

2010-02-15T12:06:00.000+01:00

Avui fa 7 anys de les manifestacions simultànies arreu del món contra la invasió d'Irak el 2003. Les manifestacions van ser convocades per una plataforma mundial que aconseguí la primera manifestació global de la història. La motivació de la protesta era clara, denunciar la invasió per part dels 'aliats' (maleït llenguatge) a l'Irak. La participació fou multitudinària a les grans capitals, sobretot en aquells països on els governs estaven compromesos amb l'invasió Austràlia, Estats Units, Espanya, Regne Unit, Portugal, Polònia, Itàlia, Dinamarca...

A Espanya, les manifestacions a les grans ciutats foren un èxit. La opinió pública espanyola estava en contra de la participació a la invasió en cotes mai vistes, passant del 90%. I si el 2004, la gent va rebel·lar-se contra el govern després dels atemptats del 11M, va ser en una part, per no haver respectat aquesta opinió majoritària i haver posat a tot un estat dins una guerra inútil.

De fet, el primer que va prometre i va complir ZP va ser retirar les tropes d'Irak. Però, 7 anys després, la intervenció militar continua, i les tropes es despleguen per l'Irak i l'Afganistan (incloses les tropes espanyoles) com si res hagués passat . Ara, ja és una cosa 'normal', ningú es pregunta que hi fem i que hi deixem de fer... fins que torni a passar quelcom més.

Per cert, la foto de la manifestació és de Madrid, ja que és allà on aquell dia ens va enganxar la manifestació

On és Gordon Brown?

2010-02-10T12:51:00.001+01:00

Aquest proper mes de maig hi haurà eleccions al Parlament britànic. Des de fa mesos, la pugna Brown-Cameron monopolitza la vida política britànica. L'assetjament dels Conservadors a Gordon Brown, fa perillar el llogater del 10 de Downing Street. En un any en que la comunicació online serà a l'ordre del dia dels partits polítics (twitters laboristes i conservadors), m'han sobtat dos fets que no m'acaben de quadrar.

D'una banda, el partit laborista centra els seus esforços imaginatius en vídeos que desacreditin o forcin una imatge un pel diferent del líder conservador David Cameron (vegeu vídeo). Ara bé, un cop vist (molt ben fet, per cert), aneu a la web dels laboristes i busqueu-hi el seu líder Gordon Brown. O aneu a la xarxa i busqueu-hi a Brown. On és el Primer Ministre?

(fins i tot el seu fill de 3 anys hi té més presència...)

Vergonya i fàstic

2010-02-07T20:00:00.000+01:00

Aquesta setmana, a classe en Marc em va ensenyar una web. La primera impressió fou d'escàndol, la segona de vergonya de que hi hagi gent en aquest món que tingui tanta mala bava.
Sovint, el fet de tenir una classe alta tant allunyada de la resta dels conciutadans provoquen fets com aquest que veureu a continuació. Fet que s'agreuja pel fet de que una de les 'intocables' del regne espanyol hi intervé.

El BOE del 25 de Gener passat anunciava la creació d'una Fundació anomenada Fundación Marquesa de Balboa Ancianos Solitarios Venidos a Menos (A.S.V.A.M.), presidida per Doña Letizia de Borbon i Rojas. La finalitat de la fundació és la següent : "atender y cuidar a pobres vergonzantes y ancianos solitarios venidos a menos, que vivan solos o en condiciones precarias, con su familia o con personas a quienes también estorban, o en residencias que tienen deficientes condiciones de higiene y en donde, además les traten mal, atendiendo primero a las mujeres, y preferentemente a las que tuvieron una buena posición, con preferencia a las personas de la condición social que tuvo la extinta Excma. Sra. Marquesa de Balboa, que necesitan ayuda y no se atreven a solicitarla o no lo consiguen".

Sense paraules....

Nixon-Kennedy

2010-02-04T11:05:00.002+01:00

Aquest 2010 es compliran 50 anys del que s'anomena el primer debat televisat de la història de la televisió. Era la primera vegada que els candidats s'enfrontaven entre sí davant milions de persones i les expectatives creades no defraudaren ja que fou vist per 80 milions de nord-americans (60% de l’audiència) impacients de veure com els 2 aspirants a la Casa Blanca se’n sortien del primer debat televisat.

L'experiment tingué els resultats esperats de sorpresa. Primer, per que les enquestes posteriors donaren com a guanyador pels que el seguiren per TV a Kennedy, i en canvi pels que el seguiren per la ràdio, Nixon fou el guanyador. Acabava de néixer la ‘presència davant les càmeres’.

Els dos candidats eren joves i amb un fort carisma: John Fitgerald Kennedy pels demòcrates i Richard Nixon pel Partit Republicà. Els dos acordaren realitzar tres debats televisats.

Nixon vestia un vestit gris i aparegué pàl·lid per una recent malaltia, i tot i això es negà a maquillar-se. Kennedy en canvi, acceptà les regles de la televisió i aparegué amb caràcter guanyador. Va tenir l'habilitat de mirar a la càmera quan responia a les preguntes que li formulaven els periodistes, volent comunicar el seu missatge directament als espectadors. Mentre Nixon continuava dirigint la seva mirada al periodista que li preguntava.

A través d'un comentari d'en Joan Ayats, descobreixo que les biblioteques dels Presidents Kennedy i Nixon, commemoren el 50é aniversari reproduint la campanya del 1960 a través del twitter, amb el Twitter de JFK i el twitter de Nixon.

Volem cinema en català

2010-02-01T18:40:00.002+01:00

Doncs sí, ahir els cinemes de Vic van tancar i van secundar la vaga de les sales de cinema en contra de la nova llei del cinema que el Govern de la Generalitat de la mà del Conseller Tresserras està impulsant aquests darrers mesos.

La raó és prou coneguda. Les empreses que gestionen les sales no estan d'acord en que les còpies que rebin de les distribuidores siguin en un 50% en català. Bé, no sé si són les sales o bé són les distribuïdores mateixes que al seu torn pressionen les sales per a que es posicionin al seu costat.

Diuen les sales que perdràn clientela, i per tant perdran diners. Diuen que si la meitat del cinema es fa en català la gent no hi anirà. O són estúpids, o són mentiders. L’amo i senyor de les sales de cinema de Vic no sap on viu? No sap quina llengua parlen i escolten la gran majoria de gent que viu al seu territori? (veure Estudi de la Pompeu Fabra). Clar que tant lamentable és aquesta posició com la d'alguns actors que primer es guanyen la vida gràcies a la feina en telenoveles de TV3 i després diparen contra la proposta.

Els diners no són la raó del problema. La raó és la pervivència del model centralista espanyol a Catalunya. El problema són els empresaris que es fan rics gràcies a l’explotació de la indústria de l’entreteniment al nostre país i que a l’hora de la veritat són els primers a renegar de la llengua i la cultura catalana utilitzant el xantatge pur i dur.
Volem viure plenament en català, també a l'hora de veure una pel·lícula en la nostra llengua.

Canvi de cicle (2a part)

2010-02-01T12:38:00.002+01:00

Divendres passat es va acabar un cicle, però de fet sols era una part del cicle. Els canvis mai van sols. I fa de bon fer poder ajuntar-los tots i liquidar-los en una sola setmana. Divendres no sols vaig deixar la direcció del partit, vaig deixar el meu lloc de feina dels darrers 4 anys. Temporalment, això sí. Però d’aquella temporalitat en que saps exactament quan marxes però no saps quan en tornaràs. De fet, però, ni tant sols he canviat d’empresa, cosa que fa que el canvi tampoc sigui tant traumàtic.

A partir d’avui, si em voleu trobar, haureu d’agafar l’Eix Transversal i buscar-me per la ciutat de Girona, concretament a l’Alberg Cerverí de Girona, al carrer ciutadans, al bell mig de la vila i a tocar de la Plaça del Vi. Comença un nou repte professional i s'obre un nou ventall d'oportunitats, com per exemple donar més vida a aquest bloc, ara que no tinc responsabilitats polítiques.

Canvi de cicle (1a Part)

2010-01-31T22:36:00.000+01:00

Divendres va tenir lloc l’assemblea d’Esquerra Vic. No fou una assemblea qualsevol. Fou l’assemblea que necessitava el partit per acabar de tancar una ferida que fa 2 anys amenaçava amb dessagnar i que avui sembla tancada. Malgrat els intents a darrera hora d’intentar obrir un parell de punts de la ferida (per part dels de sempre, amb les mateixes males arts i la mateixa incompetència de sempre), l’assemblea va manifestar clarament el rumb a seguir del nostre partit a partir d’avui. Una secció local representada per molta de la gent que vol treballar per un Vic millor i el millor candidat a les properes municipals que Vic pot tenir.

Però per a que la nova etapa funcioni no tot serà tant maco i tant fàcil com pugui semblar. Farà falta que molta gent canviï el xip que portava fins ara. Caldrà que molta més gent baixi dels pedestals, s’arremanguin i posin els peus a terra per treballar. Caldrà que certs tics autoritaris s’anul·lin i sobretot caldrà que les noves persones que estan al capdavant del projecte tinguin el recolzament de tothom.

Després dels 2 anys pertinents, divendres vaig deixar la presidència de la secció local amb la convicció de marxar amb els deures fets. Vaig accedir al càrrec en un dels pitjors moments de la història del partit a la ciutat, ho havia de fer per responsabilitat i amb l’ajuda d’uns quants, més pocs dels que hagués volgut, ho hem tirat endavant. Ara toca enretirar-se de nou i tornar a treballar des de l’ombra i com a militant de base en el nou projecte per la ciutat que lidera en Joan López. Si més no, d’aquesta manera els 4 imbècils que mai donen la cara però s’han passat el darrer any i mig tocant els collons, hauran de deixar de disparar i buscar-se un nou entreteniment.

S’ha acabat un cicle i en comença un altre.

senzillament... Manel

2010-01-20T15:25:00.000+01:00

Dilluns al vespre. Fora és nit freda, fins i tot plou. Dins, al Palau, l'ambient és de Festa Major. De fet, avui és el darrer dia de la celebració, l'envelat s'ha muntat en un escenari inigualable i la gent està disposada a donar-ho tot en motiu de la darrera audició. El teloner és de luxe, Joan Miquel Oliver, que convenç sobradament l’auditori amb el seu bombon mallorquin i els seus comentaris ‘d’un altre planeta’.

La Maria i el Marcel obren el concert, molt ben acompanyats pels setze homes de negre encorbatats, la dona estrangera encén el públic més sincronitzat del planeta (plas-plas, plas-plas). De sobte, s’avisa als navegants que la Dolors s’acosta, mentre el públic sap de sobres que el proper pla quinquenal ha de passar per Roma i pel mar, sobretot pel mar. La nit va passant i de cop i volta tots ens n’adonem que ens en sortim i que ben mirat, excepte la noia tant bonica de darrere el taulell, els raros sempre són els guapos. S’acosta el tram final i el camell d’orient se suma a la festa de la gent normal per esperar que trobem en Bernat a l’escenari. I l’arribada del Bernat és caòtica, tant que els setze homes de negre encorbatats s'encallen i les més de 2000 persones que omplen el Palau acaben exercint de trombons i trompetes vàries (foto inicial).

Ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí, i el Millet, Haití, l’amor, les relacions de parella, i una petició de matrimoni inclosa també arriben al Palau en forma de corrandes. Corrandes que acaben sent dedicades al Pep Guardiola, que va decidir celebrar el seu aniversari infiltrat entre el públic. Haurà renovat en Pep gràcies al clamor popular del Palau?

El darrer alè serveix per que els Manel ens diguin ben alt i clar que no ens enyoren i que, nois, per avui s’ha acabat el bròquil!

Podeu llegir una crònica del penúltim concert al bloc foc d'encenalls, o veure'n un petit reportatge de TV3.

Reflexions T1

2010-01-15T10:19:00.000+01:00

El noi que espera -impacient- amb un ram de flors, l’arribada d’un ésser estimat.

La senyora que, asseguda a la taula del bar, intenta sense èxit engegar el maleït mòbil.

La parella de xinesos que van i venen del taulell d’informació a l’espera d’un avís que els alegri la vesprada.

El nen vestit de jugador de futbol, genolleres incloses, que espera i desespera tot corrent de punta a punta del passadís.

La noia amb mirada perduda que menja patates d’una bossa que no s’acaba mai.

L’executiu ben vestit i ben plantat que espera impertèrrit. L’executiu ben vestit i ben plantat que no deixa quiet el telèfon.

El taxista amb el cartell de rigor que espera l’arribada dels turistes alemanys.

La noia que entra somrient per la porta d’arribades i es troba el noi del ram de flors esperant-la.

Entremig, centenars i centenars de persones que venen i que van.

D’aquí a allà. D’allà a aquí. Maletes, persones, idees, projectes... Tots es troben al passadís d’espera de la T1

En Joan López fa el primer pas

2010-01-13T17:45:00.000+01:00

Avui en Joan ha fet el primer pas fent públic que presentarà la seva candidatura al procés que Esquerra Vic ha engegat aquest mes de gener per escollir el nou cap de llista d'Esquerra Vic pel 2011. Per a fer-ho, el reglament marca que, tant en Joan com aquells que vulguin ser precandidats, hauran de presentar l'aval d'un mínim del 20% dels militants de Vic.

En Joan López és l'actual Regidor d'Acció Social i Ciutadania de l'Ajuntament de Vic, una tasca que està completant amb una nota molt alta i que marcarà un abans i un després de la feina d'Acció Social en aquesta ciutat. Ja fa uns quants anys que conec en Joan, primer vam coincidir als Sagals d'Osona. Ell n'era el president i jo el cap de colla, ens retrobarem després a Esquerra, ell com a regidor i jo com a president local. Per tant conec de sobres la capacitat de lideratge, de feina, de rigor, de negociació i de dedicació d'en Joan sobretot en temes relacionats amb la seva gran passió, Vic.
Per això en Joan sempre tindrà el meu suport i la meva ajuda en aquest nou projecte que iniciarà el dia 29 de Gener. De fet, crec que no descobreixo cap secret si dic que a aquestes alçades en Joan ja té les firmes necessàries per ser escollit precandidat i poder optar a la candidatura final el proper 29 de Gener. Una bona notícia per a la ciutat de Vic!

ni blanc ni negre

2010-01-12T23:08:00.000+01:00

O estàs a favor o estàs en contra... no s’hi val res més. Si hi estàs en contra, la bilis creua tots els recs sanguinis del cos fins que supura en forma d’escrits a blocs, comentaris, articles, etc... Si hi estàs a favor, igual! Tot i que primer t’has de disculpar per estar-hi, i acte seguit prou feina tens amb començar a desmentir les diverses informacions/desinformacions tòxiques que vagin apareixent.

És el que té governar i prendre decisions. És el que té treballar a peu de carrer i no en un despatx o una redacció de diari a 80 quilòmetres de distància.

I clar, no existeixen ni els grisos amb els seus fabulosos mil i un matisos. Doncs jo em resisteixo i em resistiré sempre a estar en un partit polític que jugui a tot blanc o tot negre. I això val per qualsevol tema, ni estic a favor de la tria “independència o mort”, ni molt menys de les diatribes ideològiques sempre radicalment en contra, de partits encallats en ideologies històricament poc democràtiques.

Contra el blanc o negre, trepitjar carrer, conèixer la realitat social i parlar amb la gent. Però sempre en positiu!!

P.S. Algú recorda el cas de les EBE ? ¾ del mateix d’aquests dies... i el resultat final?